Quart partit, segona derrota pels All Blacks i segona victòria pels aussies, que passen a encapçalar provisionalment la classificació del Tri Nations. Després de tres partits amb resultats relativament ajustats, el matx de dissabte va servir per demostrar la fortalesa dels australians i la possibilitat que el XV del Cangur sigui el tapat de l'edició d'enguany del sorteig. Tothom parlava de la necessitat dels neozelandesos d'espolsar-se el mal paper al Mundial de França, i de la força dels campions del món, però pocs semblaven comptar amb la capacitat australiana de portar la contrària. Per acabar-ho d'arrodonir, a més, els All Blacks -considerat sempre, encara que sigui amb la boca petita, l'equip més temible del món- han perdut dos partits seguits, cosa que no passava des de 2004 (entre això, i la "victòria centenària" dels springboks a Dunedin, sembla que als de negre els hi falta alguna cosa més que Richie McCaw ...).El partit, com és habitual, va ser disputadíssim i intens; amb un gran desgast físic, els locals van demostrar més capacitat de resistència i més habilitat a l'hora de fer ballar la defensa contrària. Si bé la primera part va acabar amb un ajustat 17 a 12 en favor dels locals, que van saber aprofitar el sin bin de Thorn als sis minuts de joc, a la segona part els neozelandesos van tenir moments de veritable defensa-mantega. Tot i començar invertint el marcador gràcies a un assaig d'Ellis i la corresponent de transformació de Carter, un dels pocs blacks que va donar la cara en tot moment, a partir dels deu minuts de la represa la defensa neozelandesa va estar a punt de convertir-se en un veritable colador. Els trencaments de la línia eren constants (només cal veure l'assaig d'Elsom als 56 minuts), i el posicionament sobre el camp, força desencertat. Un drop de Gitteau (67') i un nou assaig d'Horwill (74') acabarien consignant la victòria, i el punt de bonus ofensiu, per als australians. El proper dissabte ... la revenja?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada