USAP 23 - SF 19

El partit de dissabte va ser curiós; no tant com el matx que enfronta el XV Sang i Or a Tolosa, encara no fa quinze dies, però déunhido. Els catalans hi tenien un interès qualificat: mirar d’aconseguir la tercera posició que permetés evitar el creuament a semifinals amb Clermont. París, per la seva banda, es va permetre el “luxe” de no posar tota l’artilleria sobre la gespa i jugar amb un xic més de calma. Bona mostra d’això va ser el fet que, si exceptuem una puntada de Laharrague, tots els punts del primer temps van caure de la banda visitant: fos gràcies al peu de Beauxis o a l’assaig aconseguit per Boussès. El 3 a 16 que lluïa al marcador al final dels primers quaranta minuts no presagiava l’anhelat punt de bonus ofensiu.

El segon temps, però, fou diferent. Brunel va canviar completament la primera línia catalana després que Laharrague hagués reduït d’una penalitat la distància en el marcador, i el tercet Mas-Tincu-Freshwater va fer mal, molt de mal, als de la capital. No seria fins al minut 57, però, que després d’una llarga seqüència el centre Gavin Hume plantaria la botxa en zona de marca dels florals. Amb el 13 a 16 en el marcador, els darrers vint minuts van ser de propietat catalana; tot i l’intercanvi d’un parell de penalitats, i mantenir l’avantatge l’equip visitant, serien de nou els Sang i Or els qui aconseguirien una marca a dos minuts del final. Aquest cop, a força de davantera i de la mà de Tuilagi; el 23 a 19 final permetia mantenir la imbatibilitat a l’Aimat Giralt, però no escalar una posició en la taula classificatòria.

I el proper partit: dissabte a partir de les cinc de la tarda a Marsella, enfront Clermont. Un equip temible que, en el darrer partit de la temporada regular, va engaltar noranta-cinc (sí, heu llegit bé: noranta-cinc!) punts a Dax. Per agafar ànims, potser que recordem un dels moments brillants d’aquesta temporada: el final de la imbatibilitat de l’Stade a París ...