Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 3 de juny de 2008

Leicester Tigers 16 – London Wasps 26

Dissabte passat l’Estadi londinenc de Twickenham va viure la final de la Guinness Premiership. S’hi enfrontaven dos dels equips més potents d’Europa. D’una banda, les Vespes de Londres, liderades per un Dallaglio que disputava així el seu darrer partit com a professional abans de retirar-se; de l’altre, els Tigres de Leicester amb jugadors de la talla d’Andy Goode, Ben Kay, Martin Corry o Alex Tuilagi, germà del bulldozer arlequinat Henry Tuilagi. Les apostes eren més obertes que mai; al cap i a la fi, s’enfrontaven els vigents campions (Leicester) amb els campions de 2003, 2004 i 2005 (els Wasps).

Davant més de vuitanta mil espectadors, els dos equips van saltar a la gespa ben conscients del que s’hi jugaven. Els uns, mantenir en propietat la copa; els altres, amb l’esperit del lesionat Cipriani present i el darrer partit del capità Dallaglio com a atiadors, reconquerir el títol. Van ser els londinencs, però, els qui varen demostrar millor concentració en els primers quaranta minuts; tot i un tempteig de penalitats en els deu primers minuts, van ser les Vespes els primers en plantar l’ovalada en zona de marca, de la mà del tercera línia Tom Rees (3-10, 12’). Dos cops de càstig passats entre la h per Mark Van Gisbergen, i un nou assaig de Josh Lewsey a manca de tres minuts per al final del primer temps, van deixar un 6 a 23 en el marcador que presagiava una victòria dels Wasps si les coses no canviaven durant els segons quaranta minuts.

En saltar de nou a la gespa, els Tigres de Leicester van prémer l’accelerador amb la intenció de recuperar el terreny perdut -o cedit- durant el primer temps: Marcos Ayerza i Harry Ellis aconseguiren dos assajos que acostaren els Tigers en l’electrònic (16-23). Però les errades de Goode en les transformacions i en alguna penalitat concedida per l’àrbitre, i la forta –i alguna vegada afortunada- defensa dels Wasps, restaren possibilitats a uns Tigers que van assistir impotents al cop de càstig transformat Van Gisbergen a manca de vuit minuts pel final. Amb deu punts de desavantatge, els Wasps tenien la victòria a tocar, i els Tigers es van acabar d’enfonsar tot i el titànic esforç realitzat durant la mitja hora precedent. Al final, Dallaglio i els seus companys aixecaven la copa: la Guinness ja tenia nou propietari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada