Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

diumenge, 29 de juny de 2008

Nova Zelanda, campiona júnior

NOVA ZELANDA 38 – ANGLATERRA 3


La final de la Junior World Cup no va tenir color; o sí: el negre dels All Blacks, que van passar per sobre dels seus rivals sense cap mena de pietat. Veient la haka inicial capitanejada per Trent Renata, ja es podia intuir que els neozelandesos estaven tremendament motivats.

El partit va començar de cara pels All Blacks quan al minut 3 un fora de joc de Simpson va permetre a Renata inaugurar el marcador (3-0). La tensió era palpable i es manifestava en forma de friccions entre els jugadors, però per sort no passaven d’aquí. Goode va tenir al seu peu la posibilitat d´empatar i fins i tot d´avançar als seus (minuts 6 i 10), pero el jove jugador dels Saracens les va desaprofitar. Sobre el quart d´hora de la primera meitat, els All Blacks comencen a combinar amb perill i fruit d´aquesta allau de joc ofensiu, Poki, en una jugada individual, aconsegueix l´assaig trencant la defensa anglesa pel mig; Renata anota la conversió (10-0). Anglaterra intenta revertir la situació i aconsegueix entrar a la linea de 22 contrària, pero sense culminar l´acció. A sobre, el posterior contratac deixa a Nova Zelanda a tres metres de l´assaig, pero per sort pels britànics, no anoten. Al minut 25, per fí, Goode aconsegueix anotar els primers (¡i únics¡) 3 punts pel XV de la Rosa, gràcies a una infracció comesa per Guilford.

A partir d´aquest moment, els All Blacks comencen a trobar forats en la defensa anglesa i fins a la fi del primer temps el domini dels oceànics és absolut, tot i que només es reflecteix al marcador gràcies a un penal de Kirkpatrick just abans del descans (13-3).

El segon temps comenta amb imprecisions pels dos bàndols i en un dels mauls, Clark, deixa escapar dos cops de puny que l´arbitre, després de consultar amb l´assistent, no considera mereixedors de tarjeta groga. Els anglesos no donen cap sensació de poder remuntar i dos penals transformats per Renata (minuts 44 i 48) els allunyen mes encara del títol. L´excesiva duresa dels anglesos permet als neozelandesos acostar-se a la linea de marca gràcies a una altre penalització i els joves All Blacks no desaprofiten l´ocasió per anotar un altre assaig; Kirkpatrick no encerta la conversió (24-3).

Ferida en el seu orgull, Anglaterra, intenta reaccionar i Turner-Hall fa una gran cursa que Aaron Smith només pot aturar penjant-se del seu coll i no deixant-lo anar. Es forma una petita picabaralla i els oceànics es queden amb un jugador menys per la groga a Smith. Però aquesta superioritat numérica només dura un minut, ja que en una reacció d´impotència, Calum Clark es llença per sobre del maul amb l´intenció de donar un cop de cap a un rival. L´àrbitre ho veu i el fa fora amb una vermella directa. D´aquí al final, festival neozelandés, ja que aquests aconsegueixen anotar dos assajos més amb les corresponents conversions i el resultat final queda en 38-3.

Alegria en el bàndol vencedor i lógica decepció en una selecció anglesa que no ha estat rival. Smith és l´encarregat d´aixecar una bonica copa que simbolitza (suposadament…) el salt per agafar l’ovalada en sortida de touche. La sensació final és que si els campions de la Junior World Cup continuen aquesta progressió, serà molt difícil aturar-los quan arribin a la seva maduresa. Però per sort per als milions d´aficionats a aquest noble esport, en rugby, dos més dos mai són quatre…

by Ivan Font

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada