Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 9 de maig de 2008

A un pas?

L’èxit del passat dissabte a l’Aimat Giralt, el cop de Tolosa a Castres, l’esperança d’una victòria de Clermont avui sobre Biarritz. Tot sembla conjurar-se per empènyer els Arlequins a semis. Una victòria demà a Sapiac ho faria tot encara més fàcil ...

Però ... aguantarà l’USAP? Després de vuit victòries consecutives i una ratxa imaparable de deu partits sense perdre a la lliga, alguns comencen a preguntar-se si no s’estarà inflant massa el globus, si tanta victòria no farà abaixar la guàrdia. És a dir: si la ratxa no convertirà els Sang i Or en els seus pitjors enemics. Ja se sap: de sanisus n’hi ha a tot arreu ... Les declaracions de jugadors, i tècnics, desmenteixen aquesta suposada relaxació: Venim de massa lluny com per relaxar-nos. És veritat que tothom parla del partit desastrós de Clermont, la setmana passada, enfront Castres; però ells estan classificats quasi matemàticament, i la seva situació és completament diferent a la nostra, ha declarat Franck Azéma. El segona línia escocès Nathan Hines coincideix amb aquesta opinió: A dia d’avui no hi ha res segur, no podem fallar si volem la classificació. Alguns ja ens veuen a semifinals, però nosaltres sabem que no ens podem permetre ni una relliscada. Això vol dir que no tenim dret a relaxar-nos, i els jugadors en son conscients.

I serà Montauban l’equip que, demà, rebrà aquest equip en tensió i un objectiu: Marsella primer, París després.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada