Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 26 de maig de 2008

Munster, nou campió de la Heineken

Després de vuitanta minuts disputadíssims, l’equip de la ciutat de Limerick va aixecar per segona vegada en tres anys la Heineken Cup el passat dissabte, després d’imposar-se per 13 a 16 a l’Stade Toulousain. Ni les cases d’apostes angleses tenien un favorit clar: era evident que Tolosa i Munster són dos equips potentíssims, i que el XV que fos capaç d’imposar el seu estil de joc seria el que s’enduria el trofeu.

Van ser els occitans els primers en avançar-se en el marcador, gràcies a un drop d’Elissalde (3-0, 9’); i seria el peu d’Elissalde el qui mantindria durant gran part de la primera part un setge sobre els pals irlandesos. Els de Limerick, però, aviat es van treure la son de les orelles i als trenta-quatre minuts aconseguien un assaig per potència de la davantera (concretament, de la mà de Leamy). Dos cops de càstig, un per banda, deixarien el marcador en un 6 a 10 expectant al final del primer temps.

Quan als deu minuts de la represa Pelous rebia una targeta groga per una reacció infantil, semblava que els astres s’aliaven amb el XV de Munster; però, tot i un cop de càstig transformat per O’Gara (52’), va ser en aquests deu minuts sense el capità sobre la gespa quan els occitans van recordar la seva capacitat d’improvisació: Heymans es va treure de la màniga un parell d’autopassades al peu després d'una sortida solitària de touche, que desbordarien l’ordenada defensa irlandesa, i Yves Donguy acabaria aconseguint un assaig que deixava un 13 iguals en el marcador a falta de vint-i-sis minuts. Tot i que l’assaig va ser un cop per als de Munster, l’equip irlandès va mantenir el seu estil de joc i, altre cop al davant en el marcador gràcies a una nova penalitat "concedida" per Pelous i transformada per O’Gara, va decidir matar el partit amb la davantera. La fortalesa del O’Connell, O’Callaghan i companyia va poder més que no pas la voluntat tolosana d’arribar a zona de marca: els atacs irlandesos, d’incomptables fases, desgastaven fins a l’extenuació el XV roig-i-negre. Amb el xiulet final, Munster es feia amb la Copa d’Europa; ja ho diuen els seguidors de la ciutat de Les cendres d’Àngela, irish by birth, Munster by Grade of God.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada