El català, reconegut a la Constitució francesa?

La constitució francesa reconeixerà aviat les llengües minoritzades de l'estat. La decisió de l'Assemblea d'incloure-hi una modificació de l'article 1, declarant patrimoni de la república el català i totes les llengües dites 'regionals', és motiu de satisfacció prudent d'entitats i polítics de Catalunya Nord. La modificació, aprovada dins el projecte de llei per a reformar el text constitucional, ha de ser ratificada per una majoria de dos terços del senat i del congrés, d'ací a poques setmanes.

La petició fou avalada per un gran nombre de diputats durant el debat de l'Assemblea del 7 de maig proppassat. En aquest debat, s'hi va parlar per primera volta a la cambra francesa del reconeixement de les llengües minoritzades de l'estat, entre les quals hi ha el català i l'occità, l'alsacià, el basc, el bretó, el cors i el flamenc.

L'article 1 de la constitució francesa deia, fins ara: 'rança és una república indivisible, laica, democràtica i social, que assegura la igualtat davant la llei de tots els ciutadans sense distinció d'origen, raça o religió. Respecta totes les creences. L'organització és descentralitzada. Doncs bé, la modificació aprovada hi afegeix: Les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni. És a dir, amb la modificació les llengües dites 'regionals' passen a tenir existència constitucional reconeguda.

Joan Pere le Bihan, director de les Escoles Bressola, ha dit que la decisió era "un pas endavant", però que no es podien pas "llançar les campanes al vol", perquè, l'esmena, encara l'havia de ratificar el congrés i el senat. Per Le Bihan aquest reconeixement hauria d'anar acompanyat d'una altra mesura: que els nord-catalans puguessin adreçar-se en català a l'administració.