Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 29 d’abril de 2008

Ja tenim final!

Tolosa-Munster: occitans versus irlandesos. Els dos equips de la Guinness Premiership, London Irish i Saracens, van caure per poc marge, I d’aquesta manera la potent lliga anglesa s’ha quedat sense representants a la final de la màxima competició europea.

I això que el partit de dissabte a Twickenham va començar força bé per als interessos dels Exiles. Tot i el cop de càstig d’Elisssalde als onze minuts, una penalitat de Hewat va igualar-lo, i el posterior assaig de l’ala Topsy Ojo (20’), en una carrera esclatant, va avançar els “locals” en l’electrònic. No seria l’última vegada que els ales anglesos esventrarien la defensa occitana, i tampoc la primera espifiada de Heymans. Però Tolosa tenia ganes, i força, i l’objectiu de jugar una cinquena final en l’escenari on vam aixecar la seva primera copa europea, és d’aquelles coses que empeny. I així, Ahotaelioa i Servat van plantar per dues vegades l’oval en zona de marca anglesa, i permetien als roig-i-negres arribar amb un 10 a 15 al descans. A la represa, els Irish van empènyer amb força; Tagicakibau va esventrar de nou la defensa occitana, i va igualar el marcador. La tensió es palpava; però el peu d’Elissalde (48’, 50’) va crear un esvoranc que la defensa tolosana va afermar. A diferència del primer temps, Pelous i companyia van mostrar-se com un bloc concentrat, una veritable paret que només Hewat va estar a punt d’obrir una vegada. Amb el xiulet final, l’únic representant francès del Top 14 aconseguia el bitllet a Cardiff (aquells que ho desitgin, poden gaudir d’un resum del matx clicant
aquí).

La segona semifinal, disputada diumenge al Ricoh Arena de Coventry, va tenir certs punts de similitud amb la primera. Els Saracens, que actuaven com a locals, van avançar-se als cinc minuts de joc amb un assaig de Ratuvou; seria un dels jugadors franquícia de Munster, O’Gara, qui acabaria capgirant el marcador gràcies a una penalitat transformada als vuit minuts, i un assaig aconseguit als 25. Quan, en el darrer sospir del primer temps, el flanker Alan Quinlan plantava de nou l’oval en zona de marca sarracena, el 7 a 15 en el marcador era un veritable cop de mall a les aspiracions locals. Els Saracens hi van tornar, iniciada la segona part, amb el peu de Glen Jackson (43’, 57’); l’aproximació dels Saracens quedaria encallada arran de dues targes grogues. A partir de l’exclusió temporal de Lloyd i Johnston, la Red Army de Limerick va habilitar una nova penalitat per tal que O’Gara deixés una distància de cinc punts a l’electrònic (62’). Des de llavors fins el final, l’assalt anglès va ser extrem, però no va aconseguir esgarrapar res més que un nou cop de càstig transformat per Jackson (71’); l’experiència irlandesa, i la defensa, van acabar imposant-se. Munster a la final, i de retruc set equips del Top 14 a la propera edició de la Heineken Cup.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada