Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dissabte, 25 d’abril de 2009

Grandola, Almansa

25 d’abril de 1707
Les tropes borbòniques anorreen els maulets a la batalla d’Almansa. Xàtiva reduïda a cendres. L’avanç militar culminarà set anys de guerra més tard, a Barcelona, Cardona i Mallorca. Els Països Catalans passaven a ser l’Espanya assimilada. La resistència s’iniciava: de Carrasclet a Marcel·lí Massana. I continua. I continuarà. Perquè l'única lluita que es perd, és la que s'abandona.

25 d’abril de 1974
Salgueiro Maia, Otelo Saraiva, MFA ... I Zeca Afonso cantant Grandola, vila morena. L’exèrcit portuguès es revolta contra una de les dictadures feixistes més velles d’Europa. Els Capitans d’Abril prenen el carrer. Aquell dia els fusells no disparen bales: llueixen orgullosament els clavells que esdevindran símbol de llibertat.

Una data. Dos fets històrics que convé tenir sempre presents. La derrota. La resistència. L’esperança. La il·lusió. La tossuderia. La persistència. La sornegueria. Així com caiem, ens alcem. Com en el rugby. Com en la vida mateixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada