Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 17 de març de 2008

USAP 27 - Montpeller 6

Partit tens, arbritratge pèssim. Aquest podria ser el resum d'un partit com el de dissabte, gairebé prescindible sinó fos per la qualitat dels assajos locals i el punt de bonus ofensiu que permet l'USAP escalar fins a una sisena posició que la visita de l'Albi la setmana entrant pot contribuir a afermar.

Tots plegats coneixem la tensió amb què s'acostumen a encarar els derbis entre l'USAP i el binomi occità Montpeller-Narbona. Doncs bé: el partit de dissabte no va ser pas una excepció. Sobre la gespa, hi va haver gairebé de tot: des d'un arbitratge de jutjat de guàrdia, fins a una marrulleria excessiva per part del combinat visitant. Paradoxalment, el primer jugador enviat al sin bin fou el català Choubet, que caigué en una de les moltes provocacions dels jugadors de l'HMRC. La tàctica dels visitants era clara: descentrar la davantera catalana segons el principi a río revuelto, ganancia de pescadores. I així arrencaren els primers punts gràcies a una penalitat certament infantil concedida per Vaki (7'). Laharrague va tenir la possibilitat d'igualar de nou el marcador als pocs minuts, però la seva puntada s'estampà a la creueta dels pals. Els nervis continuaren, i dues noves penalitats (una per banda), foren errades pels xutadors d'ambdós equips. No seria fins els vint minuts que Porical aprofitaria un cop de càstig per igualar de nou el marcador: el 3 a 3 reflectia quasi a la perfecció un joc rude, excessivament tens. Bona mostra del qual va ser un placatge alt patit per Marty, que l'àrbitre va tardar més de trenta segons a xiular. Tot i que la temperatura ambiental oscil·lava entre els deu i tretze graus, la incapacitat arbitral i l'actitud dels jugadors rivals va escalfar de valent una afició local que veia com el XV nordcatalà no acabava de trobar el seu joc.

Per això, quan al minut 24, en camp propi comença la primera jugada a la mà dels Arlequins, molts s'aixecaren ja del seient per seguir-la de dalt a baix. El binomi Vaki-Planté esventrà de dalt a baix l'ala dreta de la defensa occitana, amb un trencament final de Porical i plantada d'oval de la mà de Pérez (podeu veure l'assaig, i un resum de la jornada de rugby, clicant sobre aquest enllaç). L'assaig va tenir un inici genial i imaginatiu (passada d'esquena al buit!), una carrera combinada i un final perfecte: els vint-i-quatre minuts de joc anteriors van ser esborrats dels disc dur de tots els assistents. La primera part encara va donar per veure tres errades més en cop de càstig (dues de banda catalana) i una tangana en zona de 22 catalana per deixadesa arbitral, que va acabar amb Rickus Lubbe al sin bin després que el col·legiat demanés consell a l'àrbitre de televisió.

Amb el 10 a 3 en el marcador, els jugadors catalans van sortir amb la intenció de decidir el matx a l'inici de la represa. Una penalitat transformada per Laharrague (42') ampliava una mica la distància, i als vuit minuts del segon temps Grandclaude concretava una jugada d'atac de tiralínies: sortida de puntada en treure l'oval d'una melée, recepció a l'aire per part de Manas que és placat a pocs metres de la línia de marca, i Granclaude acaba la feina. El 20 a 3 esvaïa els dubtes: la victòria era gairebé a la butxaca. Encara quedaven, però, dos moments de glòria.

El primer, l'expulsió temporal del talonador visitant, Olivier Diomandé, que no va callar durant tot el partit, i que gairebé va ser més celebrada pel públic que no pas els assajos locals. I el segon, l'assaig de Planté, d'una murrieria impressionant. Després de diverses fases d'atac catalanes, els occitans s'espolsaren la son de les orelles i van ser capaços d'arrencar una penalitat que transformà Marck McHugh (74'). La transformació va ser aprofitada per fer saltar a la gespa a Rosalen, que agafà la pilota i llançà una puntada de sortida penetrant sobre les línies visitants. Planté, jove i descarat, va sortir com una bala i va robar literalment l'ovalada de davant dels morros d'un jugador de l'HMRC, que va restar -com els seus companys- aturat davant de l'acció. El jove jugador català només va haver d'esprintar quinze metres abans de plantar la pilota en zona de marca davant del deliri del públic local.

El 27 a 6 final potser no reflectia del tot un partit que en determinades fases va ratllar l'avorriment. Però va servir perquè alguns representants de la Lleganya baixessin cap a Girona amb el regust de tres assajos de bella factura, i uns quants punts al sarró. Qui no es consola ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada