Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 12 de març de 2008

Si això és hivern, és temps de 6 nacions!!!!

Primer article, de la sèrie de dos, que el nostre comrade-in-arms Joan Lègolas Puig ha escrit amb motiu de la seva visita a Irlanda per veure el partit entre el XV local i el XV del Card. A disfrutar-lo!

Aquest modest article vol ser un petit homenatge a tots aquest caps de setmana de 6 Nacions perduts davant del televisor o viatjant. Un homenatge també a Dublín, una de les capitals d’aquest campionat que pràcticament paralitza les lligues europees durant unes setmanes.

Però deixem de ser pretensiosos, i siguem realistes: això només són quatre ratlles sobre un cap de setmana de rugby a Dublín.

Dublín, Dublín ... sempre he pensat que no és una ciutat per viure-hi, però com hi ha món!!! Si que ho és per passejar!!! Passejar a l’estil francès, “flaner”, i això de fet és el que férem, passejar. Passejar per Sandymount i per la Badia de Dublín tan ben descrits a l’Ulysses de James Joyce. Imaginant-me (ja que no la veia, era al capvespre) la Torre Martello i fins i tot en Boc Mulligan. Tornar a rondar per Baggot Street o per Raglan Road. Dinar altre cop al Brazen Head (amb les obligatòries pintes de “Ale”). Descobrir en bicicleta el Phoenix Park. Retrobar amb els vells i humils cottages de la ribera del Riu Rodder...

Però de totes maneres, em calia una cosa per justificar aquest article, i això són unes quantes sensacions i fets si més no “estranys” per un afeccionat al rugby irlandès.

Estranyes com veure als irlandesos recolzant Anglaterra contra França. No només hi ha la nefasta tradició de perdre sempre contra França, sinó que a més si França guanyava perdien tota esperança de guanyar el campionat ... amb el permís de Gal•les és clar (i de França).

Estrany també tota la “mis en escene” a Croke Park. La modernitat musical que ja vàrem intuir a la Copa del Món de França segueix avançant implacablement. Ja no hi ha “Celtic Tenors” cantant les melodies tradicionals, ara la cosa va de rock: Thin Lizzy (Whiskey in the Jar) i Proclaimers (I’m gonna be) per donar la benvinguda a les aficions i després de cada assaig “Fiesta” dels Pogues!!! Només al final poguérem escoltar “The Fields of Athenry”.

I més que estranya, fou exòtica la descoberta del “Futbol Gaèlic” i sobretot del “Hurling” en aquest viatge a Dublín. De fet ja ho intuirem tot just arribar a la ciutat, passejant pel parc de Sandymount on Joyce solia escriure, el que representa el Hurling a Irlanda, veritable esport-rei de l’Illa: desenes de nens entrenant-se un divendres a la tarda, quan a penes n’havíem vist uns 20 jugant al rugby feia una estona prop de Lansdowne Road. Gràcies a en Niall O’Donovan (2º entrenador de la selecció) descobrirem que el rugby és el quart esport (3º el futbol) i que qui mana aquí és el hurling i el futbol gaèlic. El país es paralitza per la final dels comtats i a Croke Park hi ha tota la història d’aquests nobles esports a les seves parets ... finals guanyades pels comtats de Kerry, de Dublín, d’Armagh, ... de tota l’Illa.

No tot però fou estrany. Hi ha coses que no canvien: com els lírics canals de Dublín ... i sobretot com els escocesos, que amb un bon humor excel•lent després de la derrota, i omplint pacíficament tots els pubs de la ciutat, i demostrant que no porten res sota la falda, només pensaven en guanyar a Anglaterra per la Calcutta Cup ... com així ha estat ... gràcies a Déu!!!


Joan Lègolas Puig
Le p’tit montagnard catalan

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada