Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 18 de març de 2008

Gal·les arrasa

Si a les persones que van veure la primera part del partit entre Anglaterra i Gal·les, fa unes setmanes, els hi haguessin dit que els Dracs Vermells s'endurien el Grand Slam, s'haurien posat a riure. Aquells primers quaranta minuts van ser desastrosos. Però a partir del 41, Gal·les s'ha anat creixent i ha arribat, aquest dissabte, a coronar-se de nou com a campiona del Torneig. El darrer partit era contra França, candidata també al títol encara que necessitava imposar-se al Millenium Stadium amb més de vint punts de marge. Tot es pot esperar dels francesos, però dissabte no va ser el seu dia. Amb Hook i Elissalde movent el marcador a puntades, l'exclusió de Gavin Henson per placatge alt va fer que el XV francès arribés a creure's la possibilitat de guanyar el matx. Però l'anivellament va servir els locals per acabar de treure's la son de les orelles. Un assaig de Shane Williams (de qui, sinó?), als vint minuts de la segona part va desfer l'igualada a nou en el marcador. A partir d'aquí, el partit es va complicar molt per als visitants, i els gal·lesos van imposar el seu ritme, transformant penalitats i aconseguint, a manca de tres minuts, un segon assaig de la mà de Martin Williams. El 29 a 12 final permetia a Ryan Jones aixecar entusiasmat el trofeu de campions. Un trofeu merescut; no es pot dir precisament que el to de l'edició d'enguany del Sis Nacions hagi estat dels que fan època. Però això no desmereix el paper del XV del Porro, que ve de dos fracassos previs i, sobretot, d'una eliminació en fase prèvia del Mundial. Si fa tres anys donàvem la benvinguda al campionat gal·lès, i definíem l'espectacle dels Dracs Vermells com la deconstrucció de la vichyssoise, ens toca ara també felicitar uns campions merescuts ... i un President d'Honor exultant. Hats off, lads!

Els altres dos partits de la darrera jornada no van tenir gaire història; d'una banda, Escòcia (que sembla que aconseguint la Calcutta Cup ja es dona darrerament per satisfeta), va perdre a Roma en el darrer sospir, gràcies a un drop d'Andrea Marcato (23-20). I Anglaterra es va imposar, sense gaire problemes, a una Irlanda cada cop més desconeguda; el més destacable del partit, més enllà del certificat de defunció de la generació O'Driscoll, va ser el partit d'un joveníssim Cipriani, que amb divuit punts va substituir amb més que dignitat Mr. Wilkinson (33-10).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada