Bourgouin 9 - USAP 10

Campanada a domicili. Aquest podria ser el titular després del matx que es disputà dissabte al vespre a l'Estadi Pierre Rajon: la victòria dels catalans els col·loca per primera vegada dins del quartet capdavanter del TOP 14. I tot gràcies a un punt. Només un punt: amb un regust especial després d'haver estat arrancat, gràcies a una puntada de Jerome Porical, a dos minuts del final del matx. La victòria in extremis, combinada amb la derrota de Biarritz i Castres (respectivament enfront Tolosa i Montpeller), habiliten en la quarta posició el XV nordcatalà; les demies són més a prop que mai. Sis victòries en els darrers sis partits, fan que la creença en el fet d'haver trobat un joc propi, un esperit d'equip, ja sigui alguna cosa més que simple fe: ja són fets, comprovats setmana rere setmana.

Mentre que els locals només han pogut moure la seva meitat del marcador a puntades, amb dos cops de càstig i un drop (28', 47', 57'), els Catalans han aconseguit l'únic assaig de tot l'encontre gràcies a Christophe Manas, fruit d'una bellíssima combinació de la línia (podeu veure-la a través del resum de la jornada que ofereix el programa de France 2 Rencontres a XV; però no ha estat tant l'assaig com sobretot la defensa dels catalans en els primers vint minuts de cadascun dels dos temps, el que ha acabat permetent endur-se els punt cap a la capital del Rosselló. La capacitat de dominació del CSBJ no s'ha concretat en cap moment sobre una línia de marca catalana defensava amb ungles i dents, i a pocs metres de la qual la lucidesa dels locals semblava desaparèixer davant de la intimidació i la contundència defensives catalanes. Tot i que els locals han disposat d'un 9 a 7 en el marcador a manca de vint minuts per al final del matx, el XV Sang i Or han acabat esgarrapant en el darrer sospir els punts gràcies a una penalitat transformada pel jove fullback Jerome Porical des de quaranta metres.

La importància d'aquesta victòria és triple. En primer lloc, per l'entrada en el grup de quatre equips que hauran de disputar les semifinals del TOP 14 a partir de mitjans juny; en segon lloc, perquè una victòria treballada a domicili és una bona manera per tal d'enfocar l'eliminatòria del proper cap de setmana enfront els London Irish. I, last but no least, perquè fa encara no dos mesos aquesta victòria hauria estat impensable per un equip català llavors a la deriva. Hem trobat el Nord, i confirmar-ho a Londres seria ja de traca i mocador!