Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

diumenge, 3 de febrer de 2008

Irlanda 16 – Itàlia 11, Anglaterra 19 – Gal•les 26

De sorprenent podríem qualificar la primera jornada del Sis Nacions que va tenir lloc ahir. No tant pel resultat dels dos partits disputats, que també, sinó sobretot per la manera en què es van desenvolupar.

En el matx inaugural entre el XV del Trèvol i la selecció italiana, la victòria dels locals era previsible, però l’estret marge final va deixar un regust molt amarg de boca al públic assistent. L’equip d’O’Gara i companyia va fer el mínim exigible per aconseguir la victòria; amb un grup gairebé inalterable respecte al del passat Mundial, el XV liderat per O’Gara va estar a un pas d’avorrir sobiranament al seu públic, i la reconciliació després de l’eliminació prematura de la RWC 2007 haurà d’esperar el proper partit a Croke Park. Per si els inicis dubitatius no fossin suficients, la lesió de Gordon d’Arcy als 24 minuts de joc d’un XV irlandès gris. Per la seva banda, els italians –liderats per un Mauro Bergamasco punyent- i per una davantera amb voluntat conqueridora, van ser capaços de presentar batalla i deixar el pavelló ben alt. El XV transalpí, enguany entrenat per Mallet, torna a fer de les seves i continua amb la seva progressió més que notable.

El segon matx, l’Anglaterra-Gal•les, era esperat per propis i estranys. La topada entre la nació on el rugby és una religió i el país que va veure néixer l’esport de l’ovalada, té sempre un plus d’interès per qualsevol aficionat. I ahir es va entendre definitivament el perquè: amb una primera part amb els Dracs Vermells poc centrats i amb una davantera que li costava trobar la seva situació al camp, el XV de la Rosa va saber imposar la seva dinàmica de joc i se n’anà al vestuari amb un 16 a 6 favorable que els feia creure en un passeig davant dels del Card. No tant per la diferència en el marcador, sinó sobretot per la major consistència del joc local: la lesió de David Strettle i l’entrada en joc d’un
portentu de la natura com Vainikolo va servir perquè l’exjugador de Rugby League deixés un assaig mastegat per Toby Flood. Entre això, les puntades de Wilko i la tebior ofensiva de Gal•les, els johnbulls del món s’imaginaven un passeig a la segona part. I llavors ... Llavors apareix l’Au Fènix amb samarreta vermella i un porro brodat al pit esquerre.

Wilko i Hook intercanvien un parell de penalitats que mantenen el marge de deu punts en el marcador, però mica en mica els gal•lesos van imposant-se en diferents parcel•les del joc, i van desgastant físicament i psicològicament els anglesos, que passen de prometre-se-les felices a patir. Hook passaria altre cop l’ovalada entre els pals (63’) reduint la diferència, i quatre minuts després Lee Byrne, el valent i ahir encertadíssim fullback gal•lès, plantava l’ovalada en zona de marca anglesa. Amb la corresponent transformació, l’empat pujava al marcador i la suor que rajava de les temples angleses ja no era només fruit de l'esforç. Començava a haver-hi pànic: Gal•les es veia forta, i continua tancant els anglesos en terreny propi, deixant poc marge per a les esperances locals. I quan s'entrava al minut setanta de joc, Mike Phillips aconseguia l’assaig de la victòria per als gal•lesos: amb deu minuts, el XV del Porro n’havia tingut prou per capgirar un marcador en contra. Cardiff ahir, de ben segur, va ser una festa; i grossa. Rieu-vos del nostre Carnaval: vèncer Anglaterra a Twickenham és la millor manera possible de començar un Sis Nacions. El cor dels gal•lesos és immens, i la seva voluntat també. Però de ben segur que la seva força provenia d’un grapat de gespa; un simple, però èpic, grapat de gespa ... Cymru am Byth!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada