Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 8 de juny de 2005

Les primeres passes d'una llegenda

L’hivern de 1888, d’Austràlia estant, Alfred Shaw, Arthur Shrewsbury i A.E. Stoddart varen concebre la idea d’un equip anglès de rugby que jugués a les, llavors, colònies meridionals. La relació entre tots tres amics procedia del seu origen comú en un altre esport, britànic i colonial per excel•lència: el cricket.

Quan van intentar que la Rugby Football Union els patrocinés el ‘tour’, la Unió refusà pel clàssic –ja llavors!- conservadorisme que la caracteritzava. La negativa es fonamenta en què des del punt de vista de la Unió l’equip es fonamentaria en cercar el benefici particular dels promotors, que no estaven integrats en cap cos esportiu reconegut. Tampoc van considerar oportú, però, interferir en el projecte en la mesura que els promotors i els jugadors del nou XV no infringissin el principi d’amateurisme.

La realitat va ser que la manca de suport de la Unió va afeblir considerablement el projecte, i va contribuir a una reduïda presència de jugadors internacionals. De tota manera, Shaw i Shrewsbury varen garantir-se la participació de diversos jugadors de categoria procedents en la seva quasi totalitat del nord anglès i els ‘borders’ escocesos. També estaven disponibles, i varen participar en el projecte, G.Bran, A.E. Stoddart i C. Aubrey Smith (qui després esdevindria famosa estrella de Hollywood).

L’equip abandonà Anglaterra el 8 de març de 1888 i tornà l’11 de novembre del mateix any, després d’haver disputat 53 partits amb només vint-i-dos jugadors. Una duresa, una continuïtat i una entrega a la pilota ovalada difícil de conceptuar com a ‘amateur’ ...

Tot i aquest ampli reguitzell de partits, l’equip i els jugadors van demostrar àmpliament les seves aptituds i la força del rugby anglès a les antípodes; a més, van contribuir a mantenir ben alt el nivell esportiu britànic en vèncer 27 dels 35 partits disputats a Nova Zelanda i Austràlia sota les normes de la Rugby Union, i comptant només amb dues derrotes. El desenvolupament del ‘tour’ va ser tan notable que disputaren divuit partits més, aquests jugats seguint les normes victorianes o australianes. Inevitablement, els resultats no foren tan favorables als interessos dels lleons: les onze derrotes superaren abastament les sis victòries. Aquesta segona ‘tanda’ de partits van ser concebuts pels promotors com una manera d’aconseguir els ingressos d’una gira els costos de la qual havien assumit inicialment de les seves pròpies butxaques; en zones com Victoria, amb poca tradició de rugby, les entrades es venien només pel gust dels autòctons, en paraules de l’època, “of seeing the Englishmen in exhibition games”.

Tot i que el 1888 els Lions no disputaren cap mena de ‘test match’ i l’equip era fonamentalment anglès (és a dir, no exactament britànic), s’ha considerat aquest any el de la fundació d’aquest Club que va esdevenir pioner en les gires ultramarines i que, enguany, celebra el seu enèsim ‘tour’ per les antípodes on -de moment- compta els seus partits per victòries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada