Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 30 de gener de 2008

Camí del Sis Nacions (IV)

Anglaterra és el bressol del rugby (a XV i a XIII, val a dir). Ja sabem la història tots plegats: de William Webb Ellis fins a la Guinness Premiership, el país de la Rosa és un referent per a tot aficionat. Una altra cosa és la simpatia, menor o major, que els aficionats li puguem tenir al combinat nacional ...

Situats actualment en la quarta posició de la classificació de l’IRB (on, a més, són el primer equip de l’Hemisferi Nord), el XV de blanc és un dels favorits al títol. No tant per aquesta quarta posició, sinó sobretot per la progressió que va protagonitzar el passat Mundial: des del primer partit, on va ser ridiculitzat per Sudàfrica, l’equip liderat per Wilko va ser capaç de refer-se i arribar a disputar la final enfront els Springboks. Aquesta capacitat de ressorgir de les seves pròpies cendres és la característica fonamental de la mentalitat anglesa en aquest esport. Del joc anglès ja s’ha escrit, i dit, de tot. Sovint se l’acusa de fonamentar-se massa en les puntades de Wilkinson (qui, per cert, acaba de renovar el seu lligam amb els Falcons de Newcastle), en la fortalesa física, en la contundència, i d’oblidar el preciosisme i el joc a la mà. Però alguna virtut deu tenir aquest sistema de joc si l’han acabat aplicant, en major o menor grau, la pràctica totalitat de seleccions (a excepció, evidentment, dels de les Illes del Pacífic, que continuen entestats a no fer servir els peus sinó és per córrer ... i per molts anys!). Només cal donar un cop d’ull als campions del món, o a la mateixa selecció francesa, cada cop més avesada al pragmatisme i més allunyada de l’anomenat rugby champagne.

Anglaterra, però, pateix d’un defecte que no és només l’extrema dependència del peu de Wilko: la pressió mediàtica. En un país on el rugby té una repercussió brutal en els mitjans i en les cases d’apostes, no és fàcil ser seleccionador ni afrontar amb la calma necessària una competició com el Sis Nacions (sobretot si la premsa pressiona després de la derrota en la final de la RWC 2007). El debut enfront Gal•les marcarà un Sis Nacions que per Anglaterra enguany és alguna cosa més: el camí per treure’s l’espina clavada per Montgomery i companyia.

Els seleccionats per al partit enfront Gal•les són Andrew Sheridan, Mark Regan, , Phil Vickery (capità), Simon Shaw, Steve Borthwick, James Haskell, Lewis Moody, Luke Narraway, Andy Gomarsall, Jonny Wilkinson, David Strettle, Toby Flood, Mike Tindall, Paul Sackey, Ian Balshaw; Lee Mears, Matt Stevens, Ben Kay, Tom Rees, Rochard Wigglesworth, i les joves promeses Daniel Cipriani i Lesley Vainikolo.

1 comentari:

  1. le p'tit montagnard catalan30 de gener de 2008 a les 21:24

    C'mon Wales!!!!

    Yma o Dydd!!!!

    ResponElimina