Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 17 de desembre de 2007

USAP 23 - London Irish 6

Victòria treballada enmig d’un clima hivernal. Aquest podria ser el titular ràpid del partit de dissabte a l’Aimat Giralt, on la pluja persistent, la neu esporàdica i el fred van ser els protagonistes. Prop d’una trentena de sudcatalans varen respondre a la crida de la Penya La Lleganya per tal de viure en directe un matx decisiu, i amb regust a revenja després del partit a Londres de fa vuit dies. Entre ells, l’Ivan Font, autor de les fotografies que acompanyen aquesta crònica, i de tot un seguit de documents gràfics que mirarem de combinar per tal d’oferir-los als nostres lectors el més aviat possible.

Fred, dèiem. Una fred d’aquells que immobilitza, i que durant la primera part va fer que l’única alegria del públic present a l’Estadi fos la presència en el XV titular del campió del món, i màxim anotador del darrer Mundial, Percy Montgomery. No es pot dir, precisament, que el fullback sudafricà tingués el seu dia; però tampoc el clima permetia gaire el lluïment. Tot i la penalitat transformada per Rosalen als deu minuts de joc, el marcador només es va tornar a moure durant el primer temps gràcies a un cop de càstig transformat per Peter Hewat: el 3 a 3 del descans devia recordar a molts dels assistents el recent partit enfront Bourgouin. Per sort, tot i l’ambient glacial, la segona part es va animar.

Els visitants, insegurs i poc capacitats per arribar amb claredat a la zona de 22 catalana, van ser capaços de contestar de nou una nova penalitat transformada per Rosalen (42’), però mica en mica el domini català s’anava afermant i permetia acular els Exiles en el seu terreny. La sort, però, no semblava acompanyar els Catalans: després d’haver errat un cop de càstig, Rosalen estavellava l’ovalada contra el pal dret. L’astúcia de Planté, però, va ser crucial. Recuperant la pilota davant d’una defensa angloirladesa espessa, la seva fermesa va permetre crear un atac del no res que Manas va culminar amb un assaig entre pals. La posterior transformació deixava un 13 a 6 en el marcador que, davant de la incapacitat ofensiva dels visitants, semblava assegurar la victòria; oimés després d’una nova penalitat transformada per Rosalen, que acaba d’enfonsar la moral dels jugadors visitants (73’). Els canvis introduïts per Brunel (Mas, Ladhuie, Porical i Durand) van agilitzar l’atac català, i gràcies a una jugada de davantera Nathan Hines va plantar l’oval de nou, a manca de dos minuts, en zona de marca.

La victòria catalana, treballada fins al darrer sospir, va escalfar una mica els cors –que no els cossos- dels presents. Es manté la segona posició del grup de la Heineken, escurçant al màxim la diferència amb els londinencs i mantenint l’emoció. L’esperança d’uns quarts de final a Barcelona encara hi és. La mala notícia va ser la lesió de Montgomery , dubte per a Baiona; la bona notícia, l’excel•lent debut de Britz, que sorprengué fins i tot a Bernard Goutta, excapità i actual entrenador de la davantera catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada