Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 15 de novembre de 2007

The Spirit of Rugby

El rugby és un esport d’autosuperació. Sempre ho hem sentit a dir així. Però la història del jove argentí Nicolás Pueta va força més enllà de l’esperit de sacrifici i de l’amor per l’ovalada. Pueta juga com a tercera línia a l’equip de San Andrés. Fins aquí res d’especial. Però la seva pràctica esportiva pren tot un altre sentit quan sabem que pateix, des de petit, una malformació al fèmur de la cama esquerra que l’ha obligat a passar diverses vegades pel quiròfan. Després d’una de les operacions, quan comptava amb deu anys, va decidir continuar endavant sense preocupar-se per les limitacions que la seva situació li podia implicar: Vaig començar a entrenar de petit, a l’escola. Al principi m’havia de canviar a les cases dels meus amics, perquè el meu pare, Daniel, que havia jugat a Obras y Pueyrredón, no em deixava fer esport. Després ho va descobrir. El pare al final va assumir que l’afició de Nicolás pel rugby no era passatgera: Li demanava les botes al meu germà Agustín, dos anys més petit. M’apretaven el peu. Però ell persistia en la seva ambició.

Fa unes setmanes, Nicolás va poder acomplir dos dels seus somnis. El primer, viure des de dins el Mundial de Rugby: va ser un dels voluntaris que col•laboraren en la celebració de la Rugby World Cup. En el seu cas, desenvolupament la versió esnyapola del web del Mundial. El segon, assistir al Sopar de Gala de l’International Rugby Board i rebre de la mà del seu compatriota Felipe Contemponi, i enmig d’una emocionada ovació de tot el públic assistent, el premi Spirit of Rugby concedit per la IRB. Una ovació a la qual ens sumem, com a associació i com a web d’informació esportiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada