Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 2 d’octubre de 2007

Un diumenge qualsevol?

FRA 64 – GEO 7
IRL 15 – ARG 30
RSA 64 – EEUU 15

Tres partits foren els que tancaren la fase regular de la RWC 2007. De diferent naturalesa i diferents expectatives: mentre que Geòrgia sabia que li cauria a sobre el joc francès (i a sobre li va caure, tot i l’assaig de l’honor aconseguit per Maisuradze en els darrers minuts de joc), Irlanda es jugava el to be or not to be enfront Argentina. Havia de fer desaparèixer la sensació de joc pobre i descoordinació demostrats en els tres enfrontaments anteriors. Però les intencions irlandeses es van quedar en això: intencions. Argentina va saber travar el partit, i el XV del Trèvol es va veure apartat de Quarts de finals a l’igual que en l’edició anterior del Mundial. Segons sembla, podrien aflorar les diferències internes dels de Verd arran de la desastrosa campanya en terres franceses.

Capítol a part mereixia el darrer partit, Sudàfrica-Estats Units. No pas perquè fos decisiu en un sentit o un altre, la classificació del grup ja estava lligada, sinó perquè Montpellier va tornar a ser l’objectiu de la segona i darrera expedició lleganyista del Mundial. Arribant aquest cop amb marge de temps, dos lleganyistes de la Flying Column van poder gaudir in situ de l’últim matx de la fase regular. Després d’haver passejat al voltant de l’Estadi i veure des de lluny la trista imatge d’Irlanda, vam entrar a la tribune Petite Camargue des d’on vam poder veure els vuitanta intensos minuts de joc.

Del partit val la pena destacar dos fets: l’efectivitat al peu de Percy Montogomery, i la capacitat combativa dels Estats Units. La primera característica ja la coneixíem i, a més, en podrem gaudir a l’Aimat Giral, ja que el sudafricà serà fullback de l’USAP. La segona potser era d’esperar, però va sorprendre a propis i estranys: en cap moment els Eagles van abandonar la lluita, protagonitzant sortides a la mà valentes però sovint poc efectives, quan no directament contraproduents. Mica en mica, tot i la forta sortida dels nordamericans, els sudafricans van anar imposant el seu ritme, asserenant el joc i els ànims de l’adversari i evitant els errors comesos en els primers minuts de l’enfrontament. Tot amb tot, als springboks els va costar distanciar-se en el marcador; van poder per la seva coherència com a equip, i també pels forats oferts per la defensa nordamericana, desbordada en tot moment per la superioritat del contrari i un Schaltz Burger simplement impressionant. Estats Units, però, no va donar en cap moment el seu braç a tòrcer i fins i tot es va permetre el luxe d’aconseguir un més que bonic assaig de la mà de Takudzwa Ngwenya al final del primer temps. L’Estadi al complet es va aixecar per aplaudir una jugada que, arrencant de la pròpia línia de 22 i amb la participació de quatre jugadors, el nordamericà va ser capaç de finalitzar positivament sortejant la temuda defensa sudafricana.

Finalitzat el partit, la gent abandonava la Mosson sabent que, a partir del proper dissabte, comença l’hora de la veritat: els Quarts ja estan decidits, i seran tal com segueixen ...

Austràlia – Anglaterra, 06.10, 15:00h
Nova Zelanda – França, 06.10, 21:00h
Sudáfrica – Fiji, 07.10, 15:00h
Argentina – Escòcia, 07.10, 21:00h

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada