Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 8 d’octubre de 2007

RSA 37 - FIJI 20

Amb diferència, i a l'espera de l'enfrontament entre Escòcia i Argentina d'aquest vespre, el Velòdrom de Marsella ha viscut aquesta tarda el millor partit de quarts. Després de les poc esperades victòries d'Anglaterra i França d'ahir, fruit de partits poc lluïts, avui hem pogut fruir d'un partit bonic, ens atreviríem a dir que bell i tot. Tot un espectacle, protagonitzat fonamentalment pels flying fidjians, que no només han ofert el tradicional cibi, l'equivalent de la haka neozelandesa, sinó que en determinats moments han semblat interpretar una veritable simfonia ovalada.

Sudàfrica, després de l'eliminació dels dos favorits en els partits d'ahir, ha començat amb la intenció d'anar fent a base de davantera, i sumar punts mica en mica: ja van advertir que practicarien el rugby tancat. De fet, el segon centre Fourie, en unes declaracions excessives, va afirmar no tenir cap respecte pels fijians per no haver guanyat mai la selecció sudafricana i jugar a l'estil Sevens. La lògica puntada i davantera no es pot qualificar d'atrevida, precisament, però amb el pack springbok sí que és efectiva. Una penalitat transformada per Steyn i un posterior assaig del bocamoll de Fourie han marcat unes distàncies que s'han anat mantenint fins el final del primer temps. El 13 a 3 recordava el marcador parcial del Nova Zelanda-França d'ahir; el joc desenvolupat per Sudàfrica no convencia i els fijians eren més valents en les seves apostes.

El segon temps ha començat amb els sudafricans mantenint el mateix sistema; els fijians s'anaven sobreposant mica en mica, i cada cop jugaven amb menys vergonya, mostrant la seva capacitat a la mà i la seva voluntat d'esventrar la línia defensiva dels verds. Un assaig d'Smit i l'exclusió temporal de Seru Rabeni ha deixat els de les illes del Pacífic notablement per darrera en el marcador i amb un jugador menys. A diferència de l'exclusió de McAlister d'ahir, que va determinar en part la victòria francesa, els fijians s'han crescut en la dificulat: en deu minuts, Vilimoni Delasau primer i Sireli Bobo després han igualat el marcador. Sudàfrica ha tornat a posar-se per davant el marcador gràcies a un cop de càstig, però a partir d'aquest moment un XV fijià liderat per l'immens Mosese Rauluni ha sotmès els sudafricans a un atac perpetu a la recerca de la victòria. Sudàfrica s'ha defensat com ha pogut i Petersen ha arribat a impedir, dins de la zona de marca pròpia, l'assaig de Rawaqa que hauria posat per davant els fijians. L'elasticitat fijiana tenia un punt feble: la davantera. I en la jugada següent, una sacada parcial de touche s'ha convertit en una melée sudafricana que ha desenvocat en assaig. El 30 a 20 no reflectia ni molt menys el que es veia sobre la gespa: la gassiveria sudafricana contra l'esperit fijià. Els pesats de Verd encara tindrien temps d'aconseguir un altre assaig, tot i la defensa extrema dels de Blanc en els darrers deu minuts, en què l'oval s'ha mogut en tot moment a menys de cinc metres de la zona de marca fijiana.

Sudàfrica s'ha classificat per a les semifinals. Però avui, Fiji ha demostrat al món perquè els Mundials han de tenir vint equips i no pas dotze, o catorze, com propugnen algunes veus. Han estat els homes del cocoter els qui han recordat avui, a Marsella, què és el rugby i no només com s'hi juga: quinze valents amb el cap per pensar, les mans per passar i els peus per córrer. Fiji no serà semifinalista, però sí que avui ha estat l'equip de tots aquells aficionats que preferim el risc i el joc a la gasiveria i el pragmatisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada