Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 15 d’octubre de 2007

RSA 37 – Argentina 13

La semifinal d’ahir potser no va tenir tanta tensió com el França-Anglaterra de dissabte, però sí que es mereix el títol de partit combatut i emocionant, més enllà del resultat. La diferència entre els dos equips ja es va veure a l’hora de la interpretació dels himnes nacionals: continguts els sudafricans, emocionats fins a la llàgrima els argentins. I no és estrany: per primera vegada, els sudamericans disputaven una semifinal del Campionat del Món. I això, vulgues no vulgues, et fa tenir els sentiments a flor de pell: pensem que els Pumes van ser capaços, la setmana passada, d’aconseguir una cosa fins fa quatre dies impensable: variar l’horari del clàssic River-Boca. Corleto i companyia sabien que tenien tot el país darrere, i aquesta pressió els va acabar passant factura.

Van començar prement els sudafricans, aculant-los en camp propi i mirant de bastir el joc aprofitant la força de la seva davantera. Però van pagar molt cars els errors: en un dels seus atacs llençats sobre la línia de 22 sudafricana, Du Preez interceptà l’oval i aconsegueix l’assaig després d’una carrera de més de seixanta metres: Argentina tastava la seva pròpia medecina (7-0). Els Pumes ho intentaven, però la defensa bokke és cruel, i els aturava, o directament els defugia (en el cas dels mauls). Contemponi escurçava les distàncies en el marcador gràcies a un cop de càstig, però Montgomery no quedava curt i responia als dos minuts: 10-3. Conteponi hi tornarà, arran d’una falta de la piconadora Burger, però errarà el tret. La confiança començava a fallar entre els argentins, i prop de la primera mitja hora de joc perdien la seva primera touche (els sudafricans tardaran 46 minuts en perdre una sacada de banda); però una retenció sudafricana permet el peu de Conteponi deixar un 10 a 6 esperançador en el marcador.

Quan els argentins encara pensaven com atacar aquesta diferència mínima, apareix la genialitat sudafricana: Brian Habana aconsegueix l’assaig després d’una mostra de ferocitat per part de la defensa i d’una autopassada genial (33’). I just abans del descans, una recuperació sudafricana es convertia en atac desbordant i nou assaig de Rossouw. Les esperances dels Pumes començaven a desaparèixer: un 24 a 6, enfront de Sudàfrica, potser és massa.

A la represa, els sudafricans continuaven amb la seva dèria d’impedir Argentina desenvolupar el seu joc. Els Pumes es trobaven incòmodes en el camp, però tot i així Manuel Conteponi culminava una recuperació homèrica amb un assaig dubtós, però concedit per l’àrbitre: el 24 a 13 permetia somiar, però els sudafricans vetllaven per tal que la cosa no passés de somni. El peu de Percy Montgomery aniria aprofundint la diferència (70’, 73’), i en el moment en què Argentina estava prement l’accelerador, tornarà a cometre un error en la passada: la intercepció d’Habana, com la de Du Preez a la primera part, acabarà en assaig després d’una carrera sense resistència.

Els darrers cinc minuts són per oblidar: després d’una expulsió temporal per placatge alt de Juan Smith, Felipe Contemponi el seguirà per acció antiesportiva. Seria injust, però, que fos aquest atac de marrulleria el que restés de la participació argentina al Mundial: els Pumes han realitzat el millor campionat de la seva història amb un joc no precisament vistós però sí efectiu i compacte. Després de 2007, ningú tornarà a riure quan sol•licitin l’entrada al TriNations ...

La final, doncs, dissabte que ve: Anglaterra-Sudàfrica. Trenta-sis dies després, els de la Rosa i els Springboks tornaran a veure’s les cares; la motivació anglesa no pot ser més alta: fer oblidar, a propis i estranys, el vergonyant espectacle del partit de la fase regular. Tornaran els seguidors sudafricans a cantar l’himne pels carrers de França? Podrà superar el XV de la Rosa la baixa de Lewsey? Percy i Wilko ens deixaran veure rugby? La resposta, aviat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada