Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

diumenge, 7 d’octubre de 2007

NZ 18 – FRA 20

Final anticipada. Aquestes eren les dues paraules que definien el matx que ha enfrontat aquesta nit, a Cardiff, el XV del Gall contra els kiwis. Es considerava un partit obert, i així ha estat. Si alguna selecció pot batre els temibles All Blacks, són els francesos, els pares del rugby champagne.

Aquesta nit, però, l’emoció i el respecte han substituït el bon joc. I no és que el partit no hagi estat tens, travat; simplement és que molts esperàvem massa d’aquest enfrontament. Nova Zelanda, després d’uns primers minuts de tempteig, ha començat avançant-se en el marcador gràcies al peu de Dan Carter. Els francesos contrarestaven el joc del contrari amb una defensa ferma; la lesió de Betsen als pocs minuts de joc de ben segur que ha obligat a una recomposició ràpida no prevista (i per tant, perillosa). Un moment de debilitat en la línia del Gall, ha suposat un trencament per part de McAlister que ha culminat en assaig. Una puntada de Beauxis sobre el xiulet final ha deixat un 13 a 3 en el marcador que no acabava de traduir el joc sobre la gespa: els neozelandesos han dominat pilota, i han jugat sobre terreny francès gran part dels primers quaranta minuts, però França ha sabut aturar les envestides amb la mateixa serenitat que s’ha empassat la haka.

El segon temps ha estat completament diferent. El Gall ha despertat. Si a la nova actitud dels francesos s’hi suma l’exclusió temporal de Luke McAlister i l’entrada de Chabal, l’escenari ha canviat completament. França ha aprofitat la seva oportunitat; trepitjant zona de vint-i-dos, ha desbordat la defensa kiwi i Dusautoir ha aconseguit un assaig que, amb la transformació, igualava el marcador a tretze.

A partir d’aquest moment, el partit ha guanyat en emoció, però no pas en nivell. Primer So´oialo en un atac de davantera, i després Jauzion (gràcies a la capacitat d’un nou entrat Michalak per desbordar la defensa) han mogut de nou el marcador; l’encert francès en la transformació ha col•locat un 18 a 20 que obligava els neozelandesos ha atacar. Però avui el XV de Negre estava espès; tot i disposar de possessió i jugar en camp contrari, no era capaç de concretar la superioritat en el marcador, i sovint perdia la pilota després de cinc o sis fases. La defensa francesa s’ha mostrat contundent i valenta, dins dels límits reglamentaris i evitant en tot moment caure en la falta que permetés als neozelandesos xutar un cop de càstig.

En sentir el xiulet final, hem vist com es trencaven tots els pronòstics. Si les apostes indicaven una semifinal Austràlia-Nova Zelanda, la realitat aposta per un Anglaterra-França. El rugby meridional s’ha enfonsat en algun lloc entre Marsella i Cardiff.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada