Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 19 d’octubre de 2007

França 10 – Argentina 34

Els Pumes hi han tornat. Després d’haver donat la campanada en el partit inaugural, avui la selecció argentina ha demostrat que la seva actuació al Mundial no ha estat fruit de la simple casualitat. Contra el XV del Gall, en territori estrany, ha tornat a demostrar perquè és una de les seleccions més potents del moment. Ni l’entrada de Chabal a mitja segona part ha servit per clarificar la situació francesa: uns Pumes contundents i, per primera vegada, atrevits en atac, han certificat la derrota de França en la Final de Bronze.

I això que el partit, després del ja tradicional tempteig de respecte, s’ha desenvolupat en gran part sota l’ègida francesa. L’estira-i-arronsa era constant, però els francesos semblaven dominar la pilota, però no tant el terreny de joc; als 17 minuts, una penalitat ha permès els locals d’avançar-se, però tres minuts més tard Conteponi tornava la igualtat que Elissalde havia eliminat del marcador. La tensió es traduïa en topades verbals i algun que altre enfrontament que l’àrbitre no ha sabut aturar del tot; prop de la mitja hora de joc, en la seva primera jugada a la mà consistent, els argentins han demostrat el perquè de la fama d’eficaços: Felipe Conteponi culminava la jugada i els sudamericans aconseguien el primer assaig del partit. Els Pumes han continuat l’atac en tromba, i després d’estavellar un intent de drop al pal de l’hac, han aconseguit un assaig de la mà del baríton Hassan que ha deixat, després de la transformació, un 3 a 17 ja difícilment franquejable en el marcador. Oimés si tenim en compte que, en els deu darrers minuts, França ha dominat completament per davantera en zona de 22 i ha estat incapaç de transformar aquesta superioritat en el marcador: l’oval es resistia, i a sobre el primer temps ha acabat amb 28 jugadors sobre el terreny de joc per la doble exclusió temporal d’Ibanez i Rimas Álvarez.

A la represa, s’ha continuat desenvolupant un partit travat amb oscil•lacions en el domini. Una excel•lent recepció de Corleto, però, després d’una puntada d’allunyament, ha descol•locat la defensa francesa que ha vist com, en un parell de passades, els Pumes es carregaven tota la feina de desgast feta durant el primer quart d’hora de la segona part (3-22, 53’). A partir d’aquí, el XV del Gall ha lluitat amb més orgull que no pas encert, i no ha estat fins al minut 68 que Poitrenaud ha aconseguit l’assaig de l’honor pels als gals. Però ja era massa tard: el marcador reflectia un 10 a 27 que ni l’entrada de Chabal ha estat capaç d’invertir. Encara tindrien temps els sudamericans d’aconseguir el cinquè assaig davant d’un XV francès, entre desesperat i desesperançat.

Al final, el 10 a 34 del marcador traduïa, potser amb excés, la superioritat d’una selecció argentina que ha sabut impedir als francesos el desenvolupament del seu joc i ha demostrat que, més enllà de la guerra psicològica, ocuparà la tercera plaça d’aquesta RWC per mèrits propis. No és estrany que Jo Maso hagi felicitat els Pumes, i que a hores d’ara la possibilitat d’entrar en un dels grans tornejos anuals (sigui el Sis, o el Tres Nacions), sigui alguna cosa més que una boutade.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada