Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 8 d’octubre de 2007

Elogi dels Menuts

Després dels partits d’aquest cap de setmana, ja tenim semifinalistes. Anglaterra, amb la seva davantera de ferro; França, amb la imaginació i la constància; Sudàfrica, amb la ferocitat i els peus de Montgomery i Stein; i Argentina, amb el seu més que compacte bloc. Pel camí han quedat Escòcia, Nova Zelanda, Austràlia i Fiji. I és precisament el partit desenvolupat per la selecció pacífica el que m’ha despertat aquestes ratlles d’homenatge, no només als Pacific Islanders sinó també a tots aquells equips, es diguin Romania, Geòrgia, Portugal o Namíbia, que tot i tenir penjada l’etiqueta de dèbils, han demostrat a tots els aficionats del rugby que, potser, el més important no és la victòria sinó l’actitud.

Algunes veus, poderoses, desitgen empetitir el Mundial. Diuen que vint equips són massa. Que el campionat s’allarga innecessàriament. Que hi ha equips que són més aviat comparses. Que amb dotze, o amb catorze, o amb setze, ja faríem. Esclar: i perquè no disputem directament la final, doncs? O fem un sorteig per repartir la William Webb Ellis Cup?

Els qui volen reduir el Mundial a 12/14/16 són els mateixos que volen convertir el rugby en un simple espectacle, en un calc dels “grans esdeveniments esportius”: show business, una mena de Fórmula 1 de músculs i placatges. Però, per desgràcia d’aquesta tropa de mercantilistes, el rugby és alguna cosa més. Té aquell plus que fa que el CNPN-Enginyers se’n vagi a jugar una lliga anglesa fart de la Federació Esnyapola, o que des de La Lleganya impulsem una Escola de Rugby a Vilanova i la Geltrú, o que Portugal s’enfronti als Alls Blacks sense perdre la dignitat i guanyant-se l'admiració i el respecte de tothom, o que Fiji jugui el partit de quarts entregant-se al màxim. El rugby, senyores i senyors, és sobretot, això: la voluntat de transcendir més enllà de l’esport. Quinze persones lluitant contra elles mateixes per millorar; si davant tens els temuts neozelandesos, tant se val: el primer rival ets tu.

I tot això, els mercaders de l’esport ho volen eliminar. En favor de l’espectacle. Curiós si tenim en compte que, precisament, han estat els petits els qui més espectacle han ofert. Fiji a quarts; els japonesos amb els impressionants assajos de Koji Taira, Geòrgia amb la seva defensa numantina; els EEUU, amb el primer assaig enfront de Sudàfrica en el darrer partit de la fase regular ... Tots ells mereixen el nostre respecte. I el que és més important: tornar-hi d’ací a quatre anys. Perquè només així podrem fer progressar l’esport de l’ovalada arreu del globus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada