El SEL Vilanova i la Geltrú ofereix la possibilitat de comprar online els productes del Club; podeu consultar el catàleg. Només cal entrar en contacte amb el Club a través de mail (info@sel.cat), i d'acord amb els gustos de cadascú, fer la comanda pertinent.
Una bona manera de col·laborar amb la iniciativa d'un Club de Rugby a la capital del Garraf!
Qui som?
La Penya la Lleganya fou pensada el 4 d'agost del 2002 durant un sopar de Festa Major entre dues famílies vilanovines: els Bartlett-Margarit i els Puig-Pàmies. Sovint parlaven de rugbi i es plantejaren seguir i donar suport al millor equip de tots els Països Catalans: l'USAP de Perpinyà.
Fou el mes de setembre del mateix any que decidiren crear un Club de Supporters de l'USAP. Podem considerar el mes de setembre del 2002 com la data de fundació de la Penya La Lleganya de Vilanova i la Geltrú. Amb un esperit festiu (d'aquí el nom de Lleganya) i familiar s'animaren a fer el primer despalçament el 12 d'octubre de 2002, un matx entre l'USAP i el Viadana (partit de la Heineken Cup amb victòria de l'USAP per 46/12). Es desplaçaren vuit adults i sis nens, el nucli embrionari de la Penya.
Amb el temps, gent de tota edat, condició i estat mental entraren a formar part de la Penya la Lleganya amb una cosa que els unia molt clarament: l'amor pel rugbi català i molt especialment per l'USAP de Perpinyà.
Avui dia, la Penya la Lleganya acull a gent de diverses tendències i sentiments sense que hagi perdut del tot, més diluit però, l'ambient familiar, d'amistat i festiu que la varen caracteritzar en els seus inicis.
John Carlin, periodista anglès de cinquanta i escaig anys, va publicar el 2004 amb Seix Barral Heroica Tierra Cruel¸un volum que reuneix les cròniques i reportatges que va escriure des de Sudáfrica a partir de 1989. Seguint amb aquest filó, aviat veurà la llum un volum d’un interès innegable: The Human Factor: Nelson Mandela and the Game that Changed the World. Ambientada en la Sudàfrica de mitjan anys noranta, amb el final de l’apartheid i la celebració del Mundial de Rugby de fons, Carlin detalla en aquesta obra la importància, simbòlica i real, de la final de 1995 entre els amfitrions i Nova Zelanda. Tot i que el país sortia de l’apartheid, hi havia certes tendències heretades que feien difícil la convivència i la integració. Així, per exemple, el futbol era l’esport de la població negra, i el rugby el dels blancs; va haver de ser l’astúcia i la complicitat entre Nelson Mandela i el capità dels Springboks el que va permetre començar a trencar aquest mur esportiu invisible però ben real. El canvi de lletra de l’himne, Mandela amb la samarreta de la selecció, ... Fins i tot Ramon Solsona va escriure un conte en el seu darrer llibre, sobre aquell dia a Ellis Park.
La notícia no és només la futura publicació del llibre de Carlin, sinó que el binomi Morgan Freeman i Clint Eastwood n’estarien preparant la versió cinematogràfica. Val a dir que, de confirmar-se, estaríem davant d’una excel•lent notícia. No deixa de ser metafòric que l’actor que interpretaria el paper de Mandela sigui Freeman: un home lliure com pocs!
Creuem els dits i confiem en poder reviure, en pantalla de cinema, aquest moment tant important en la història contemporània de Sudàfrica i del rugby. Per els nostàlgics, aquí sota podeu veure el vídeo de la cançó que en el seu moment els Specials van dedicar a Nelson Mandela ...
Cap comentari:
Publica un comentari