Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

diumenge, 7 d’octubre de 2007

AUS 10 - ANG 12

Ha saltat la sorpresa a Marsella. I ens atreviríem a dir que la Sorpresa, en majúscules. Anglaterra, la mateixa selecció que havia mostrat fins al dia d'avui una imatge més aviat pobra, i que havia encaixat una pallissa històrica davant de Sudàfrica, ha vençut els wallabies. El XV de la Rosa, contra tot pronòstic i sentit comú, engega a dida les esperances dels australians d'aixecar l'Ellis Cup.

I no es pot dir que la victòria anglesa no hagi estat treballada ni merescuda; des d'un bon principi, la sortida de Vickery i companyia ha sorprès a propis i estranys. Tot i les imprecisions que acostumen a acompanyar els primers compassos d'un matx d'aquesta categoria, i el cop de càstig aconseguit per Mortlock als sis minuts, Anglaterra s'ha mostrat com un equip compacte fins a l'extrem de capgirar el marcador fins el 3 a 6. Poc ha durat l'alegria a can John Bull, ja que Tuqiri ha aconseguit l'únic assaig del partit just abans de finalitzar la primera part. Al descans, el 10 a 6 no acabava de reflectir del tot el que s'havia vist sobre la gespa: els wallabies havien aprofitat la seva única ocasió, i la davantera anglesa mostrava una fortalesa -especialment en les melées- que treia de polleguera a Creggan.

A la represa, Anglaterra ha continuat imposant el seu estil de joc, donant pas a una davantera que superava en tot moment al pack australià. Mica en mica, i tot i algunes errades, el peu de Jonny Wilkinson ha invertit el marcador; el 10 a 12 ha fet que els australians miressin de treure's la son de les orelles. I l'oportunitat l'ha tinguda, a manca de tres minuts, Stirling Mortlock: un cop de càstig ancorat a l'esquerra de l'atac wallabie. Però avui no era un bon dia per als australians: la puntada s'ha desviat, i el marcador no s'ha mogut.

En sonar el xiulet final, l'esclat d'alegria dels de la Rosa ha estat impressionant i també els crits dels seus aficionats. L'altra cara de la moneda eren els jugadors i aficionats australians: sortir com a favorits no els ha servit pas de gaire i, per segona vegada en quatre anys, han vist com Wilko els deixava a la cuneta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada