
Ja vau guanyar un primer títol mundial fa dotze anys, però aleshores jugàveu a casa. Avui us enfronteu als anglesos en territori europeu, i haureu de suar de valent. Vosaltres esteu obligats a ser, com el Barça, ambaixadors de tot un poble, carregant cadenes del passat, embolics de l'avui i esperances del demà. En els temps de l'apartheid, havíeu d'anar de blanc rigorós i demostrar que la supremacia racial no era un miserable error. Ara us toca fer equilibris, provant de reforçar l'excel·lència i la potència sud-africana, tot respectant alhora les quotes d'igualtat que marca la nova república multicolor. No us serà gens fàcil, sabent que a l'extremitat d'Àfrica el rugbi sempre ha estat cosa de blancs, mentre que els negres s'han dedicat al futbol, com si tinguessin prohibit tocar pilotes amb les mans. A més, esteu comandats per un entrenador que, ironies de l'anglofonia, es diu White. Tot aquell que vulgui arrodonir l'espectacle antropològic, seria bo que abans anés a clavar una ullada a l'excel·lent exposició que fan ara al CCCB; Apartheid, el mirall sud-africà. Així, a l'hora de veure el partit, es podria imaginar que una victòria Springbok constituiria també un triomf de les bondats humanes. Un triomf d'aquells que, emergint de la tenebra i de la por, s'esforcen a fabricar un somni apte per a totes les pells. Tant de bo se us encomani l'esperit de l'animaló que us representa, aquella gasela gràcil que no coneix l'esgotament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada