Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 10 de setembre de 2007

Es confirmen els pronòstics

GAL 42 - CAN 17
SAF 59 - SAM 7
ESC 56 – PT 10
IRL 32 – NAM 17

Després de l'atzagaiada argentina del primer dia, aquesta tercera jornada del Mundial ha mantingut la tònica dels partits disputats ahir dissabte. En els dos primers enfrontaments s'ha reproduït el mateix esquema de joc: Canadà i Samoa, aparentment víctimes propiciatòries de Gal•les i Sudáfrica, s'han espremut al màxim i han arribat a posar contra les cordes tants els Dracs Vermells com els Springboks.

El XV Canadenc ha fet suar al màxim la samarreta a Jones Inc. Durant tot el primer temps, James Hook s'ha mostrat poc encertat i el joc gal•lès era durament contestat per una davantera canadenca sorprenent, amb l’exusapista Mike James entre els seus membres destacats; en determinats moments, el joc dels canadencs ha estat tan natural i semblava tan improvisat, que hom tenia la sensació que s'havien interncanviat els papers. La primera part ha finalitzat amb un 9 a 12 a favor dels canadencs; el segon temps, però, ha vist com el seleccionador dels del Porro feia saltar a la gespa Stephen Jones, Gareth Thomas i Colin Charvis (a la foto). I entre l'aparició dels tres magnífics i el cansament per l'esforç continuat dels primers quaranta minuts, Canadà s'ha enfonsat davant del joc a la mà i la capacitat de lideratge d’un Stephen Jones gairebé perfecte.

Un partit similar ha estat el que ha enfrontat Sudàfrica i Samoa a París. La contundència de les davanteres ha estat antològica, i més d'un springbok ha perdut la paciència; durant la fase inicial del matx han sovintejat les topades i les enganxades, especialment arran de placatges alts o a destemps. De mica en mica, el joc s'ha asserenat però les davanteres han continuat treballant al màxim. Samoa ha plantat cara en tot moment, i ha aconseguit el primer assaig del partit de la mà de Gavin Williams (9 a 7); érem a mitjan primera part, i semblava que les coses se'ls complicaven als springboks. A diferència de Gal•les, però, han pogut acabar la primera part amb avantatge en el marcador i un assaig amb transformació a l'últim segon de la mà de Percy Montgomery (21 a 7). El final del partit, per desgràcia, ha recuperat una certa tònica de la primera part i la duresa s'ha ensenyorit de la gespa; per sort, la cosa no ha anat a més. Val la pena destacar, per la banda que ens interessa, la valentia i la contundència d’Henry Tuilagi: bon fitxatge, sí senyor, el dels Arlequins!

Escòcia, per la seva banda, ha sabut imposar-se sense gaire problemes a l’equip portuguès. Tot i una primera part travada, on els del Card no s’han sabut desempallegar del tot dels seus rivals (28-10), el segon temps ha vist com els escocesos mantenien la seva tònica en atac mentre els portuguesos s’encallaven. Els vuit assajos deixen Escòcia en bona posició de cara a la segona fase.

El partit disputat pel XV del Trèvol, però, ha sigut completament diferent. Els irlandesos han aconseguit dominar la primera part sense gaire esforç (20 a 3), però el relaxament els ha passat factura a la segona part, on només han aconseguit un assaig de càstig i un altre de dubtós, mentre que el coratjós XV africà es buidava sobre la gespa i a punt ha estat de donar la sorpresa. Molt haurà de canviar la mentalitat d’O’Driscoll i companyia si volen sobreviure al grup de la mort.

L’anècdota de la jornada han estat els crits d’Allez les Bleus que s’han sentit als estadis francesos, en senyal de suport de Samoa i Namíbia; França va jugar malament, és cert, però buscar substituts potser és massa precipitat!

Us deixem amb el nou anunci de la campanya de la Guinness; per allò del valor afegit d’aquest web
...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada