Tangana a l’Aimat Giralt ...

Ahir a la tarda la tensió que es deriva de la crisi a la Llotja va tenir el seu reflex a l’Aimat Giralt. Amb una reunió de junta convocada a les sis, els dos sectors quedaren cara a cara. I després de prop d’una hora de debat, la sortida dels membres de la Junta va ser rebuda per una llarga cinquantena de simpatitzants Sang i Or proDragenat. Curiosament, només faltava a la reunió Marcel Dagrenat.

El punt més important de l’ordre del dia era l’ampliació de capital de l’USAP. Punt bàsic per als partidaris de Dagrenat, ahir en minoria i encapçalats (a falta del cap de files) per François Gendre. La minoria va veure com Gabriel Velarte era imposat en el paper de cogerent al costat de Jordi Pujol júnior, i també com la força del vot imposava un retard en l’ampliació de capital: del 15 de juliol es passava al 30 d’agost.

Per molt que la junta avalés el projecte USAP 2010, la situació no sembla pas gaire favorable a una entente cordiale. Les acusacions entre l’un costat i l’altra van pujant de nivell, i la temperatura a Perpinyà comença a ser sensiblement superior a la que marquen els termòmetres. Si bé els nous majoritaris marquen territori i expliciten la voluntat d’integrar-se en l’ampliació de capital, queden moltes preguntes a respondre: què passarà, amb Brunel? Què farà? Què passarà amb USAP 2010 si, com s’insinua, Dagrenat s’acaba eclipsant? Com reaccionaran Azéma i Goutta? S’acabarà concretant la signatura d’Skinstad? Estan preparats els accionistes majoritaris, a hores d’ara, per assumir fins a les darreres conseqüències la seva aposta, o estem davant d’un farol? És possible una entesa?

L’USAP sembla haver entrat en una mena d’espiral caïnita, i cada cop es fa més difícil preveure cap on pot conduir al club aquesta situació.