Entre la primera i la segona volta de les eleccions presidencials franceses, l’Aimat Giralt viurà un escrutini esportiu intens. L’USAP i el Biarritz Olympique mesuraran les seves forces sobre la gespa nordcatalana amb el passi a semifinals com a premi. Ens trobem, doncs, davant d’una mena de quarts de final. Entre els locals i els visitants, tres punts d’avantatge; el XV Sang i Or ve de vèncer en els seus dos darrers compromisos enfront Albi i Montauban, després d’ensopegar amb un nul en la represa primaveral. Biarritz, per la seva banda, ha aconseguit també dues victòries i un empat. El partit ha aixecat expectatives a Perpinyà. Per la seva transcendència, però sobretot perquè el balanç d’enfrontaments amb els bascos no pot ser més negatiu: en el darrer any, quatre partits, quatre derrotes, incloent-hi la eliminació a semifinals l’any passat a Montpellier. Biarritz és el vigent campió del Brennus i sembla tenir la inèrcia de resultats a favor seu; però el públic català s’ha conjurat per evitar una cinquena derrota. Franck Azéma no s’està de recordar la qualitat del contrari: Biarritz té una sòlida organització col•lectiva, és fort conduint la pilota, disposa d’un joc al peu llarg i un xutador experimentat. Has de mantenir en tot moment la disciplina. Caldrà saber conservar, ser pacient però no restrictiu. Una recepta, aquesta de la serenitat i la confiança, que els Catalans ja van provar a Montauban amb força bons resultats. Ara caldrà intentar el mateix, afegint un polsim d’epopeia homèrica. Com va escriure la setmana passada Thierry Bouldoire a L’Independant, caldrà que l’Aimat Giralt retrobi tot el seu fervor: L’unió sagrada és convocada. Durant vuitanta minuts. Sense defalliment possible. Perquè, malgrat els canvis d’humor i els desamors passatgers, jugar uns quarts de final a l’Aimat Giral és tenir mig partit guanyat.
I La Lleganya hi serà. Pels pèls i a pesages, però hi serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada