Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dissabte, 10 de març de 2007

Irlanda i Itàlia, pels pèls

Si hi ha alguna paraula per definir els dos partits de la jornada d’avui dels Sis Nacions és emoció. Ambdós enfrontaments no s’han decidit fins al darrer sospir i, tot i que un ha confirmat la previsió, l’altre no ha deixat de sorprendre a propis i estranys.

Murrayfield es presentava a priori com un simple escenari per a la consecució de la Triple Corona. Irlanda ha sortit confiada, i ha sabut dominar durant la primera part: jugar en terreny escocès, i en certa manera a plaer ... però sense concretar en el marcador la superioritat en la possessió de l’ovalada. L’assaig de Ronan O’Gara, aconseguit d’una manera brillant i força plàstica, no ha impedit que l’avantatge en el marcador al final del primer temps només fos de 9 a 13 per als del Trèvol. Quan, a l’inici de la segona part, Nathan Hines ha estat reclòs al sin bin, el matx semblava decidit; però res més lluny de la realitat. A partir d’aquell moment, el XV del Card ha començat a funcionar, especialment a través de la davantera, el peu de Daniel Parks i les penalitats transformades per Patterson. Irlanda, mitjan segon temps, ha decidit abandonar el joc a la mà i ha optat per respondre els escocesos amb la mateixa moneda: dos cops de càstig d’O’Gara han elevat el 18 a 19 en el marcador. Una defensa aferrissada dels visitants ha permès O’Driscoll aixecar, per segon any consecutiu, la Triple Corona.

Gal•les, per la seva banda, visitava Roma amb la intenció d’aconseguir la primera victòria del campionat. Tot i l’empenta del públic gal•lès desplaçat a Itàlia, als vint minuts de joc el peu de Ramiro Pez, l’exusapista, havia establert un 6 a 0 en el marcador. Un gran assaig de Shane Williams ha fet passar per davant en l’electrònic els Dracs Vermells, però per poc temps: Kaine Robertson ha plantat l’oval en zona de marca gal•lesa, i el primer temps ha finalitzat amb un 13 a 7 poc favorable als interessos dels Dracs Vermells. L’inici de la segona part ha estat gairebé un calc de la primera, però amb un XV Vermell més encertat: dues penalitats de Hook i un assaig de Rees han deixat un –aparentment insalvable- 13 a 20 en el marcador. La Itàlia de 2007, però, ja no és aquella Itàlia voluble del 2000: s’han entestat a capgirar el marcador ... i ho han aconseguit. A manca de set minuts, Pez aconseguia de nou transformar un cop de càstig i tres minuts després, Mauro Bergamasco ha clavat un assaig que ha deixat sense veu els gal•lesos desplaçats al Flaminio (23 a 20). A un minut del final, els gal•lesos han optat per llençar a touche un cop de càstig que hauria suposat l’empat d’haver-se xutat a pals; la valentia dels Dracs Vermells ha tingut com a resposta el xiulet final per part de l’àrbitre. Una decisió que enterboleix la gran victòria local. Per a la història queda la reaparició de Gareth Thomas i l’agressió de Bergamasco, velada però agressió, a Stephen Jones a mitjan primera part.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada