Irlanda 17 – França 20

No hi ha cap mena de dubte que el d’ahir a Croke Park va ser el millor partit de la jornada i, de moment, també del Sis Nacions. Dos dels tres candidats al Grand Slam s’enfrontaven cara a cara, i el resultat dels vuitanta minuts de joc no va desmerèixer les previsions. Hi va haver de tot: recuperacions homèriques, assajos de combinació, intent de drop contra el pal, ... Un partit d’aquells que fa afició.

França va sortir al camp de manera abassegadora: en quinze minuts, havia aconseguit tretze punts gràcies al peu d’Skrela i un assaig de força del talonador Ibañez. De mica en mica, però, el XV del Trèvol va recuperar la centralitat i va anar controlant gràcies a la davantera el joc i el ritme del matx. Aquells quinze minuts francesos van esdevenir un miratge del joc desenvolupat pel Gall en la resta del primer temps, i sobretot en el segon. El XV irlandès va anar fent-se amo i senyor del partit de mica en mica: les puntades de peu de Ronan O’Gara reduïen la diferència en el marcador i l’assaig aconseguit pel jugador de Munster en el minut 32 després d’una gran jugada ofensiva de la línia verda, va fer aixecar dels seients el públic de Croke Park.

El segon temps va mantenir la tònica del primer: hegemonia irlandesa i dificultats pels francesos. Un combat de tu a tu, on les defenses s’esforçaven al màxim i qualsevol pilota era lluitada fins al darrer moment. Quan al minut 56 O’Gara transformava una nova penalitat i avançava els locals per primera vegada en el marcador, la gent bramà amb més força encara el Fields of Athenry (14-13). Un intent de drop errat per Beauxis semblava impossibilitar la remuntada francesa (74’). El cop de càstig convertit, de nou per O’Gara, a manca de dos minuts, resolia aparentment el partit (17-13). El XV del Gall tenia cent vint segons per aconseguir un assaig ... i n’hi van sobrar una seixantena llarga. Una puntada de sortida penetrant, una sortida en tromba i un error en el placatge de la defensa irlandesa van habilitar Vincent Clerc, que plantà l’oval en zona de marca local. La posterior transformació deixava un 17 a 20 en el marcador que allunyava de nou el somni del Grand Slam d’Irlanda. Stringer i O’Driscoll, des de la tribuna, miraven desolats els seus companys de selecció: de vegades un bon partit no és garantia de victòria.