Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

diumenge, 14 de gener de 2007

WASPS 22 - USAP 14

Poca concentració i massa errades. Aquest podria ser el resum del matx d’ahir. Tres penalitats lluny dels Pals, dues autoexclusions, un parell de drops llançats a la babalà, un assaig regalat … Amb aquest bagatge, costa reconèixer els WASPS com el principal adversari de l’USAP. Més aviat sembla que sobre la gesta d’Adams Park els Arlequins van mantenir un pols amb ells mateixos i, tangencialment, amb les Vespes de Londres.

Quan hom s’enfronta a un equip anglès, ha de partir d’una premissa bàsica: no perdonen cap penalitat. Per tant, l’eficàcia al peu del contrari ha de ser contrarestada amb una organització defensiva extrema i neta, i sobretot amb un dinamisme ofensiu desbordant. Cap d’aquestes dues característiques van definir ahir el joc dels Catalans. Amb errors de vegades infantils, i concedint cops de càstig no forçats (que pujaven al marcador una vegada, i una altra), l’USAP va ser incapaç de mantenir un ritme homogeni davant d’un XV anglès que, només en determinats moments, va tremolar per la major consistència de la davantera catalana. Quan a la mitja hora de joc els Catalans semblaven haver trobat la cadència necessària, Le Corvec es va autoexpulsar deu minuts; i a punt de finalitzar el primer temps, Konieck va fer el mateix en una jugada en la qual la benevolència arbitral va impedir que pugés al marcador un assaig de càstig evident. El 9 a 3 amb què s’arriba al descans no presagiava res de bo per als interessos del club català; no tant pel resultat, sinó sobretot per la pobre imatge oferida.

La segona part no va veure gaire millores en el joc. Les errades van disminuir, és cert, però els Catalans no sabien imposar el seu estil. O no podien. I les penalitats anaven caient una a una de la banda anglesa, quan, en un intent d’allunyament defensiu, Dominic Waldouk interceptà l’ovalada i es dirigí rabent vers la zona de marc, molts catalans van veure en l’assaig londinenc la sentència definitiva (62’, 22 a 6). La capacitat de desbordar la defensa catalana de Daniel Cipriani semblava preparar un segon assaig de la banda anglesa, però l’USAP va treure forces d’on gairebé no en rquedaven, i la davantera va aconseguir un assaig de trem i empenta (75’). L’errada de Meyer en la transformació allunyava la possibilitat d’aconseguir un bonus defensiu. Tot i els intents a la desesperada de Naulu i Durand, el marcador va continuar impertèrrit. El 22 a 14 final deixa els Catalans tercers de grup, a l’espera del darrer partit de la lligueta enfront els italians de Treviso el cap de setmana vinent.

Un comiat prematur de la Heineken Cup. Europa, un any més, se’ns ennuega ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada