Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 29 de gener de 2007

USAP 16 – Bourgouin 9

La Lleganya va desplaçar-se, en petit comitè, a l’Aimat Giralt amb la intenció de veure un bon partit de rugby. La intenció hi era i, tot i que sabíem que passaríem fred (molt de fred), teníem l’esperança secreta que el joc dels Arlequins ens fes entrar en calor. I es va quedar en això: esperança.
En una primera part gairebé per oblidar, el marcador va avançar a trompicons i cops de peu. En els primers quaranta minuts vam veure poc rugby; érem davant d’un partit poc travat, i Bourgouin venia amb la lliçó apresa: intentar contrarestar la davantera catalana. I en gran part ho van aconseguir. De fet, l’únic detall destacable va ser veure la Fura Durand convertit en xutador. No es pot dir que sigui un gran geni al peu, però tenint en compte les baixes en aquesta posició era l’opció més encertada. Qui no estava gens fi al peu era Laharrague, que si bé en les jugades més característiques de centre (la percussió i l’intent de ruptura de la defensa contrària) hi posava voluntat, va tenir una jornada nefasta amb les puntades. La pilota se li resistia.

El segon temps, l’USAP el va jugar amb el vent a favor ... i l’àrbitre en contra. En un ambient gelat, les penalitats queien sempre de la banda dels visitants i la dèria del referee d’aturar el joc cada dos per tres impedia la continuïtat en el joc. Tot i així, va ser en aquesta segona part que per fi vam poder cantar Els hi fotrem gràcies a una de les poques jugades trenades culminada per Grandclaude (11-6, 55‘). La diferència en el marcador i el joc desenvolupat sobre la gespa no permetien, però, respirar tranquils; oimés quan Sebastién Laloo va transformar un cop de càstig discutible a pocs metres de pals (64’). No és que es patís en excés pel resultat, però sí pel que el veia al camp: res sortia bé, i la possibilitat d’un errada sempre existeix. Per sort, a pocs minuts del final la davantera catalana, reforçada amb l’entrada del romanès Màrius Tincu va ancorar la pilota en el terreny de joc dels visitants, i després d’avenços mil•limètrics de desgast, Naulu va plantar l’oval en l’extrem esquerra de l’atac en el darrer sospir del matx.

El resultat no permet tirar coets, però com a mínim serveix per afermar la tercera posició en la classificació abans de l’aturada de la Lliga per la disputa del Sis Nacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada