Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 4 de desembre de 2006

USAP Barcelona 19 – El Salvador 15

Responent a l’amable invitació de l’USAP Barcelona, aquest diumenge la Penya La Lleganya (secció Meridional) s’ha desplaçat a la Foixarda amb la intenció de gaudir del duel entre l’equip local i El Salvador de Valladolid. El matx ha tingut en la tensió i l’emoció els seus màxims alicients, i no ha estat fins els darrers minuts que s’ha acabat decidint la victòria de la banda catalana.

El partit, com aquell qui diu, ha començat amb un assaig de l’equip visitant i, des del primer moment, els Vermells s’han vist a remolc en el marcador davant una afició que omplia a vessar la tribuna de l’estadi. La manca de continuïtat en el joc ha estat un dels punts dèbils d’una USAP BCN que als vint minuts ha perdut Jorge Prieto arran d’un placatge que l’ha deixat atordit i sagnant als peus dels arbustos que delimiten la zona de banquetes (algú s’hauria de plantejar la possibilitat d’eliminar aquest element que, en jugades com aquesta, apareix com a terriblement perillós). A partir d’aquell moment, els nervis i les topades entre jugadors d’ambdós equips han esdevingut una constant i, fins i tot després de l’assaig de l’usapista Nacho Motta (que havia entrat en substitució de Prieto; 31’), dos jugadors es mantenien agafats de la samarreta i s’efectuaven alguna que altra carícia en el mig del camp.

L’assaig, aconseguit gràcies al joc a la mà i a una necessària tensió i força, ha estat ràpidament respost pels de Valladolid que, cinc minuts després i arran d’una perfecte combinació a la mà, han desbordat una descol•locada defensa catalana i han clavat l’oval en zona de marca. La posterior transformació ha deixat temporalment un 5 a 12 en el marcador de la Foixarda que, gràcies a una penalitat en el darrer sospir del primer temps, ha vist arribar el descans amb un 8 a 12 que presagiava emoció. Sobretot si tenim en compte que els jugadors estaven cada cop més calents: alguna retenció il•legal en un rak, enganxades entre davanters, Allam Bomeudian passant com una piconadora sobre el 7 d’El Salvador i obrint-li la cella, ... En tot aquest mullader que, gràcies a Arthur Guinness, no ha anat a més, el paper de l’àrbitre semblava de mer espectador ja que en cap moment ha sabut refredar els ànims imposant la seva autoritat.

El segon temps s’ha reprès amb la puntada inicial dels locals, i als cinc minuts ja hi havia hagut dues tanganes. L’USAP BCN jugava atabalada, i cadascú semblava fer la guerra per la seva banda sense recolzaments ni continuïtat: en una pèrdua tonta de pilota es retardava la posició com si els cinc minuts previs de percussió i suor no haguessin servit per res. Quan la concentració dels catalans era mínima, es trenaven bones jugades de la línia, però El Salvador es defensava perfectament quan no eren directament els Vermells qui perdien l’oval. En la defensa salvadorenya hi jugava un paper cabdal la destresa al peu, amb uns xuts d’allunyament que sempre cercaven l’esquena dels catalans i aconseguien desfer temporalment la línia usapista. A mitja segona part, amb un cop de càstig per banda i un 11 a 15 en el marcador, l’emoció augmentava. La concentració era tal que un jugador d’El Salvador ha jugat prop de cinc minuts amb una sola bota després d’haver-la perdut en un rak.

A la mitja hora de joc, una carrera per la dreta de l’atac català ha desbordat la defensa vallisoletana, la pilota ha corregut de mà en mà i, finalment, en arribar a un cantó esquerra amb evident superioritat dels Vermells, René Sueldo ha plantat l’oval en línia de marca. L’USAP BCN havia girat la truita i enfervorit el públic. L’errada en la transformació no treia que, per primera vegada, els usapistes estaven per davant en el marcador. A partir d’aquell moment, El Salvador ha intentat pressionar sense èxit el XV Català, i finalment, un cop de càstig de Kovalenko des de mig camp fet pujar el 19 a 15 final.

Acabat el matx que consolida l’USAP BCN com a capdavantera de la lliga, alguns lleganyistes han compartit un àpat amb aficionats i jugadors; ha estat llavors quan, mentre menjaven el pollastre a l’ast en que consistia l’àgape, han sentit la frase del dia, pronunciada per un davanter català: Todos los de la línea son unos cantamañanas. En fi ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada