Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 4 de desembre de 2006

RCNM 15 - USAP 19

L’enfrontament entre el Ràcing Narbonès i l’USAP és molt més que no pas un simple partit de rugby. Fins i tot, el concepte de clàssic no s’adiu del tot al fenomen. Per no parlar ja d’aquella idea, tant hexagonal, del derby meridional. Es fa difícil concentrar en una sola paraula tota la tensió, la il•lusió, els nervis i d’altres sensacions que et venen al cap, al cor i a l’epidermis.

L’Estadi del RCNM, que respon a l’entranyable nom de Parc des Sports et de l’Amitie, és curiós. Si s’apareix immens als ulls, és més per efecte de la presència d’unes pistes d’atletisme al voltant de la gespa que no pas pel volum de gent que pot encabir: la capacitat total és inferior a la de l’Aime Giral (11.000 seients). Això sí, tota la prèvia del matx està força treballada: ens regalen una bandera i una revista (Le magazine officiel), i mentre els jugadors escalfen sobre el terreny de joc, diversos equips de nens que amb prou feina aixequen dos pams de terra desenvolupen quatre partits a la vegada. Les entrades de què disposem ens col•loquen a un escaire de l’Estadi, concretament a la Tribune de la Clape; el gruix de l’afició catalana ocupa tot un queixal del Gol Sud, i nosaltres formem part d’una minoria disseminada de catalans enmig d’un mar de banderes negres i taronges que s’agiten al vent cada cop que ho demana l’speaker.

Quan l’oval és llançat pels locals cel amunt, aviat apreciem quina serà la característica definitòria del matx. Manas actua com a arriere (!?), i a la primera de canvi ja té problemes per encalçar com és degut la pilota i rellançar l’atac. Per si hi havia dubtes, aviat les imprecisions esdevenen la norma, i sembla evident que estem davant de vuitanta minuts de desgast més que no pas de construcció. Com diria el nostre Vicepresident, un derby a l’antiga. Melées constants (repetides, girades, enfonsades, ...), desgast físic, poc joc a la mà, puntades de peu de la banda catalana sovint desconcertants ... Sembla mentida que els locals disposin entre les seves files de Julien Candelon, líders d’assajos del Top 14, i que nosaltres de vegades siguem capaços d’elaborar un joc preciosista a la mà. Aviat es veu que el que compta, aquí, és esventrar la davantera contrària i la punteria de Rosalen i Laharrague. I de mica en mica el marcador es va moment, en favor dels locals, gràcies al peu d’or del X narbonès: sigui quina sigui la distància, puntada. I així van caient punts de banda dels locals, compensats pel cantó català. Tot i que el marcador arriba a assenyalar un 9 a 3 en favor dels de negre i taronja, encarem el vestidor amb un 9 a 6 més tranquilitzador.

El segon temps comença més mogut, amb els catalans prement l’accelerador però amb mala sort; el mínim error habilita la pilota per als locals, que sense manies llencen una puntada que fa retrocedir una quantitat de metres que fa feredat. L’USAP domina però no concreta. No serà fins al minut seixanta-nou, que la capacitat de pressió catalana tindrà els seus fruits: l’empenta usapista acabava permetent a Le Corvec plantar l’ovalada en zona de marca, i l’àrbitre concedeix l’assaig després d’un minut de dubtes que se’ns fa etern i que ens impedeix celebrar tal com cal un assaig amb regust a victòria. La lògica del peu s’ha trencat!

La transformació posterior estableix un 15 a 19 en el marcador que obliga el RCNM a fer alguna cosa més que esprémer Rosalen. La davantera occitana, refrescada, intenta desgastar definitivament els nostres en les melées, però els Sang i Or aguanten. Aguanten, m’atreviria a dir, fins a límits insospitats. L’ovalada es passeja perillosament massa estona dins la zona de 22 catalana; el públic brama, però la defensa és encertada (no en va és la segona millor del campionat). Poden moure-la fins al mareig, però no penetrar amb eficàcia. Quan l’àrbitre assenyala el final del partit, respirem alleujats i aixequem els braços per una victòria que ens consolida en la quarta posició. Tolosa pot alenar-nos al clatell, però aquesta nit el regust dolç d’una victòria enfront Narbona ens permet oblidar-nos d’aquestes contingències.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada