Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 24 de novembre de 2006

Lansdowne Rd: vestigi d’un Dublin que s’acaba ...

... i la Lleganya hi va ser


Dissabte passat, Irlanda va disputar un dels seus darrers partits al mític estadi de Landsdowne Road. Enfront Austràlia, els del Trèbol van fruir del matx: 21 a 6. Joia i Guinness a raig als pubs, amb un punt d’amargor pel comiat d’aquell monstre de ciment: la paradoxa irlandesa. I nosaltres hi érem. Bé nosaltres, el nostre ínclit Joan Legolas Puig, que no ha resistit la temptació d’escriure unes bones ratlles ...



L’estadi de Lansdowne Road es un edifici realment extravagant: la tribuna oest està literalment construïda sobre la via del tren, i tot tremola quan passa. No hi ha cap tribuna igual i encara hi ha moltes localitats (North Terrace) dempeus. És el clar exemple d’aquella Dublin arruïnada de principi de segle. Aquella ciutat de Dublin tantes vegades evocada per James Joyce: com el riu Liffey que la parteix en dos, fosca i bruta (Dublin o Dubh Linn significa en gaèlic bassal negre).

Irlanda i Dublin, però, han canviat. L’anomenat “Tigre Celta” és el país amb l’economia més vital de tota la Unió Europea, els turistes d’arreu del món envaeixen els carrers i es passegen pel Trinity College i Grafton Street com si ho fessin per les rambles de Barcelona. I el districte ”cultural”, el Temple Bar, s’ha convertit en una mena de parc temàtic de pubs i de comiats de solter... Potser és per això que aquesta economia tan dinàmica pot assumir la construcció d’un nou estadi nacional per la seva selecció de rugby.

Amb la desaparició del vell estadi de Lansdowne Road s’accelera aquest procés de canvi, tan desitjat pels irlandesos però no exempt d’una certa nostàlgia. Nostàlgia d’algunes coses que encara estan dempeus com el vell Maguires a Ballsbridge, com Brazen Head (el Pub més vell d’Irlanda), com l’aire de Raglan Road ... com el protagonista del Finnegans Wake de James Joyce “... Finn tirat, mig mort, a la riba del Liffey amb la història d’Irlanda i del món sencer donant-li tombs pel cap”.

Joan "Legolas" Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada