Els partits de la HCup tenen un noséquè especial: l’horari obliga a un esmorzar-dinar, un brunch, gairebé pantagruèlic, i això permet plantejar-se l’anada a l’Estadi d’una manera diferent. Oimés quan som a finals d’octubre i la temperatura és més de mitjan setembre, i el sol estavella les pedres. La darrera visita dels WASPS a l’Aime Giral fou desastrosa per als interessos dels Catalans, ja que suposà l’eliminació en primera fase de la competició. Aquest cop, però, les coses havien de ser diferents; tant, que l’USAP rebia els anglesos amb un President en funcions i amb un equip dubitatiu però amb ganes de congraciar-se amb el públic després de la derrota del darrer matx a Perpinyà: Montauban va fer mal.El partit fou plantejat per ambdós equips d’una faiçó tancada. Poques vegades aconseguiren desbordar, fossin els Arlequins o les Vespes, el contrari. Per sort, de la banda catalana Tonita plantà l’oval en zona de marca ben aviat en una jugada que requerí la intervenció de l'àrbitre de televisió i, a partir d’aquest moment, el matx no va ser sinó un estira-i-arronsa entre els peus de Steve Meyer i Jeremy Staunton. Els Catalans van saber imposar el factor camp, lluitant fins al darrer minut i evitant en tot moment caure en les provocacions angleses (algun placatge alt, algun tackle a destemps ...). Al final, el XV Sang i Or lligà a casa quatre punts que li serveixen per mantenir la bona ratxa europea (set partits consecutius a casa sense conèixer la derrota) i encapçalar el grup de la HCup.
La Lleganya va assistir en directe a aquest renaixement europeu que confiem tingui continuïtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada