Davant d’uns tres quarts d’entrada, els del Baix Llobregat han sabut imposar la seva major experiència sobre el camp, mentre que els usapistes, que venien de perdre el seu darrer matx enfront del Getxo, s’han mostrat nerviosos i poc encertats. Tot i que el primer temps ha finalitzat amb un 13 a 0 que oferia possibilitats als Sang i Or per a la remuntada, la segona part ha estat completament blava: la contundència de la davantera santboianenca i la capacitat anotadora (quatre assajos i, per tant, punt de bonus), han deixat els de Trenzano força descol•locats.
Tot i que en els darrers minuts els Vermells han empès amb força, els jugadors de l’USAP no han sigut capaços de plantar l’oval més enllà de la línia de marca: entre els minuts 35 i 38 del segon temps han deixat escapar tres ocasions clares de marcar l’assaig de l’honor. Si una vegada relliscava l’oval just sobre la línia de marca, una altra apareixia el pit d’un jugador de l’UES enlloc de la gespa i una tercera es produïa un avant. Amb tant mala sort, no és d’estranyar que la contra dels de la Unió Esportiva hagia acabat amb un assaig en el darrer minut, amb transformació inclosa.
No seria just, però, atribuir tots els mals dels Vermells als nervis; la tensió es palpava a l’ambient i era viscuda per igual per ambdós equips, tot i que els de blau (per jugar a casa i per la seva trajectòria històrica), tenien menys ‘por escènica’ que no pas el XV Sang i Or. La major capacitat de concentració i el joc desplegat per la UE Santboiana els ha fet justos guanyadors del partit; a primers d’abril, a la Foixarda, serà possible la revenja. De moment, com a bons aficionats del rugby català, no podem sinó desitjar que l’USAP es refaci de les dues darreres derrotes, i que la Sanboiana continui amb aquest joc ascendent que l’ha catapultat al liderat.
Cap comentari:
Publica un comentari