Narbona: un clàssic a la corda fluixa

El duel entre l’USAP i el RCNM és un dels clàssics per excel•lència del rugby. Tot i no compartir ciutat (de fet, no comparteixen ni nacionalitat: catalans uns, occitans els altres), és considerat per a tots els aficionats el derby sense discussió. I la Lleganya, de nou, com ja va succeir el 18 d’octubre de 2003, tornarà a ser present a l’Aimé Giral per defensar els colors Sang i Or.

Tot i la mala temporada passada, el Narbona va aprofitar l’aturada estival per reforçar-se amb la intenció de fugir d’una part baixa de la classificació que la temporada passada tenia gairebé en propietat. Al fitxatge dels excatalans Benassis i Ruiz, s’hi sumaven actius procedents de Tolosa (Mazars i Patey), Anglaterra (Springer), Austràlia (Haare) i, com no, Tonga (Tomiki). De totes elles, probablement la incorporació més apreciada pel públic narbonès ha estat el retorn de Christian Labit, el fill pròdig, després d’haver estat tres temporades a l’Stade Tolousain; amb la presència del granat Labit, l’objectiu del Club era clar: esborrar de la memòria les darreres temporades i mirar de retrobar l’esplendor del passat. Cosa que vol dir, en concret, classificació per a la Heineken Cup i lluita per les places capdavanteres.

Però a Narbona s’ha girat mal vent: onzè en la classificació, està només a dos punts de les posicions de descens. En deu partits, només ha estat capaç d’imposar-se al dèbils Pau i Toulon, i a l’imprevisible Clermont. El Club, doncs, continua amb la mateixa tònica de les darreres temporades i sembla no acabar de trobar el seu joc ni la seva identitat. Tot amb tot, podem donar per fet que els Quinze jugadors que saltaran a la gespa de l’Estadi dissabte s’esforçaran al màxim en la defensa de la seva samarreta; perquè un derby, bé s’ho val!
La Lleganya, per prevenir desastres com el d'aquesta setmana a Montpelier, serà a l'Estadi per animar fins a l'esgotament la samarreta Sang i Or.