Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 22 de setembre de 2005

La Lleganya: una Penya Nacional

La nostra selecció s’enfrontà, el passat 10 de setembre, a la de l’Ulster (els 3 comtats que són dins la República i els 6 que encara són en mans britàniques). Potser és la 1ª vegada que la nostra penya fa un desplaçament tant nombrós (més de 20, entre socis i simpatitzants) en un partit tant representatiu i indentitari. Potser no és tota la Catalunya, tal com la definiria el professor Josep Guia, però almenys és el Principat tal com la definien els sarraïns l’any mil quan deien que en Ramon Borrell era el Príncep dels Francs. Esperem que l’any que ve puguem comptar amb jugadors del nord. Déu n’hi dó!!!! Caldria recordar partits de l’USAP contra l’Stade Français, o els de la UE Santboiana contra els de Valladolid, o aquella heroica anada a Saragossa contra els bascos per igualar el nivell representació i adscripció nacional del partit contra els nordirlandesos.


Per part nostra (dels lleganyistes), la marca de la casa a la gespa: ambient familiar, de companyonia i tremendament transversal. Els ciclistes de la penya xerrant amb el Monti i el Jordi Elies (Autèntics artífexs de la vinguda dels de l’Ulster), La nostra tresorera arreglant el país amb el president i el vicepresident de la FCR. I el moment estel•lar del tercer temps: la sòcia nº 2 (Manela Garcia Segarra) ensenyant-li el clauer de casa seva al president del Rugby Club Badalona.

Som una penya nacional. La meitat (exacte) dels socis viuen a Barcelona i al Gironès. Així ho explicaven i ressaltaven els de rugbycatalà.org quan l’any passat feien la notícia de la nostra web. I això és bo. I encara fóra més bo tenir socis a la Ribera d’Ebre, al Maestrat o al Capcir.

Ara que s’acosta la nostra assemblea anual és bo recordar els fins de la nostra Penya que tenim en quan que som associació i que estan descrits als estatuts:
1.- Donar suport a l’equip de rugby de l’USAP (Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà) i fomentar el desenvolupament de la catalanitat per mitjà de l’USAP:
2.- Promoure i desenvolupar l’esport del rugbi a la ciutat de Vilanova i la Geltrú
3.- L’establiment dels contactes, de les col•laboracions i dels vincles que es considerin convenients amb altres organitzacions associatives relacionades amb el rugby català.
4.- Realitzar tot tipus d’activitats que puguin ser útils per a la millora de la imatge del rugbi a Catalunya i molt especialment a Vilanova i la Geltrú
5.- Mantenir, millorar i impulsar els lligams entre tots els Països Catalans a través de l’esport del rugby.
6.- En queda exclòs tot ànim de lucre.

Són bonics els punts 3 i 5 oi??

Però oi que també és bonic dir que l’associació te la base a Vilanova i la Geltrú??
No hi ha una certa força tel•lúrica en parlant d’un lloc concret??
El noms de lloc, els topònims, ho tenen això. En Josep Vicenç Foix ja en parlava del lirisme que tenien els topònims. Lirisme, força tel•lúrica i fins i tot èpica. I es que no hi ha també una èpica implícita quan saps que els nois que defensen la nostra samarreta són de Cornellà, Sant Boi o Girona???

I sobretot, no és emocionant veure la cara dels nostres germans del nord quan els hi diem que som d’una Penya que ve de la Catalunya Nova (Llobregat avall)??? Encara que alguns vinguem de més aprop???

No era Francesc Macià i Ambert (el Bac de Roda) un vigatà?? quan aquest topònim era sinònim de maulet...
O el mite entre els mites: en Pere Joan Barceló “Carrasclet” fill del Mas Collet a la Serra de Llaberia, no li deien a ell i a la seva partida els carrasquets???

És reconfortant i entranyable pertànyer a una associació que en el nom hi té un topònim. A més el rugby té un fort esperit identitari sigui de la nació que sigui: en Mike Gibson va amenaçar de retirar-se del rugby quan els “troubles” a Belfast espitjàven als irlandesos a jugar separats.

Els topònims t’ubiquen i ajuden a la reconstrucció nacional. És com si els d’aquella comarca o poble aixequessin el dit per dir: “Ei que nosaltres també volem vindre”. Fins i tot per reivindicacions territorials: La Penya dels Aspres, subcomarca entre el Rosselló i el Vallespir.

Algú dirà que un topònim va lligat a un paisatge i que és difícil lligar Vilanova al paisatge del rugby. I jo només desitjo que el destí ens porti a jugar a Toló, a la Provença i aleshores veurem el que és un camp de rugbi al costat del Mar Mediterrani, al bell mig de la rada com si estèssim a l’Alguer (que comença a ser hora de que ens plantegem anar a veure el seu equip de rugby).

Cal ser positiu també amb amb això dels topònims i deixar de parlar de Culloden, de Ponte Nuovo i d’Almansa per començar a parlar d’Stirling, d’A Castagniccia i de ..... VILANOVA I LA GELTRÚ!


Joan Legolas Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada