Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 26 de maig de 2005

La Sixiéme Bouclier

Cinquanta anys d'una setmana gloriosa

El 23 de maig de 1955 el periodista Claude Thuilard escrivia a l'Independant: "L'opération baretine mieux que l'opération casquette". El dia abans, davant de quaranta-quatre mil espectadors (vuit mil més dels que establia la seva capacitat oficial), l'USAP havia vençut al Lourdes per 11 a 6 al Parc Municipal de Burdeus. El Lourdes dels germans Prat, d'Henri Rancoule o Pierre Lacaze; el mateix Lourdes que guanyaria el títol el 1956, el 1957 i el 1958.


Els pronòstics no eren pas gaire favorables als arlequinats; el periodista Fernand Cousteaux, abans del matx, escrivia al Midi Olympique en els següents termes "Nous ne croyons guère que l'USAP purra dérégler le jeu lourdais et nous accordons en toute logique les faveurs du pronostic á Lourdes". Tot i així, l'USAP va ser capaç d'enfrontar-se no només al que era l'opinió general de comentaristes i experts, sinó també al XV liderat per Jean Prat, Mr. Rugby. El camí no havia estat fácil: Graulhet, Périgueux, Mont de Marsan i Roman.

Liderats per Fernand Vaquer, 'el Mariscal', els catalans varen saber atacar els sis punts d'avantatge guanyats al peu pels occitans durant el primer temps. Jacques Breat ja ho havia predit, aquell mateix matí, en la premsa local: "Ce n'est pas l'USAP qu'affronte Lourdes: c'est le Roussillon". I així va ser: la capacitat percutiva I l'empenta de tot un país varen capgirar un marcador que va permetre l'arribada del Bouclier de Brennus a Perpinyà. Una setmana més tard, la victòria 22 a 11 enfront Mazament permetria els nostres arlequinats culminar la temporada més gloriosa de la història: la Challenge du Manoir també tenia els Arlequins com a propietaris.

Cinquanta anys més tard, és moment de tenir un record per aquells herois que afrontaven des del més absolut amateurisme, des de la més excelsa generositat, l'esport de la pilota ovalada; treballadors que jugaven per gaudir, però també perquè tenien un esperit de superació inabastable. Gent, en definitiva, que creia que el rugby era més que un esport, un estil de vida. Aixequem les copes per brindar per aquells que la premsa definí com "Sanac et sa bande de paysans catalans"!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada