Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 21 de maig de 2004

Besièrs, 8 – USAP, 27

Després d’un matx insòlit i ple de tensió, amb una monumental bronca que va marcar el partit, l’USAP té pràcticament garantit el passi a les semifinals del campionat...

El passat divendres alguns membres de la Penya la Lleganya de Vilanova i la Geltrú, ens desplaçàrem a Besièrs a veure el matx contra l’ASB. De camí, ens aturàrem a dinar a la brasserie de JF Imbernon, el qual ja ens va avançar el nivell de extrema rivalitat que després veuríem a l’estadi de la Mediterranée.

Així doncs a mitja tarda arribàrem al imponent estadi de l’ASB (20.000 places, un reflex de l’afecció pel rugbi d’aquesta regió: Besièrs, ella tota sola, té tres escoles de rugbi). Els voltants del camp estaven literalment “controlats” pels catalans, que esperaven l’inici del matx berenant carn a la brasa.

El partit començà amb un clar domini dels catalans, que al quart d’hora del primer temps dominaven clarament el marcador (0-11, dos cops de càstig i un assaig sense transformació). Fou aleshores quan succeí una cosa que impressionà a tota la graderia: una baralla generalitzada, amb la participació de pràcticament tots els jugadors. No fou la clàssica topada entre un parell de jugadors, sinó que tots participaren en la seva baralla com si hi hagués 13 o 14 quadrilàters de boxa. L’àrbitre expulsà directament a Manàs i al talonador dels occitans, Szarzewski, per intentar controlar la tensió, que es tornà a desfermar 8 minuts més tard arran d’una melée. Aquí l’àrbitre determinà l’expulsió d’un altre jugador occità, Costes (per començar i provocar) i una targeta groga a Le Corvec per respondre a l’agressió. Els de Besièrs jugarien la resta del partit amb 13 jugadors. La situació es calmaria el minut 31’ amb un drop d’Edmonds, i s'arribaria al final del primer temps amb el resultat de 3-17.

El segon temps començà amb una tímida reacció de l’ASB (assaig al minut 4, 8-17), però el domini de l’USAP continuà (amb alguns errors) fins el definitiu 8 a 27.

Joan Pau Giné, el malaguanyat cantautor de Bages cantava “muntarà , muntarà , l’allioli muntarà”. I realment sembla que per l’USAP així ha estat. L’USAP, que els de la Penya la Lleganya havíem vist contra el Narbona o contra el nou i flamant campió d’Europa, els London Wasps, no té res a veure amb el d’avui. I així ha estat, ha “muntat” com deia el gran Giné: ha recuperat la força de placatge, la conquesta en melée i touche, i sobretot, hi ha una seguretat en el joc a la mà, que ens fa ser optimistes de cara a arribar en condicions a semifinals.

Joan Lègolas Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada