USAP - Clermont, per Ivan Font (i II)

Després del primer lliurament de la setmana passada, avui hi tornem amb la càmera de l'Ivan Font i les seves fotografies del primer partit de la temporada enfront Clermont. Com sempre, qualitat assegurada!

Si voleu accedir a l'àlbum complet, només heu de clicar sobre aquest enllaç.

USAP 17 - BO 12

La USAP va embutxacar-se ahir la segona victòria de la temporada en derrotar, a l'Aimat Giralt, un obstinat Biarritz que visitava Perpinyà amb la intenció d'allargar un principi de lliga temptejant dels Catalans. Amb dues puntades de Yachvili, els bascos van agafar avantatge en el marcador als deu minuts de joc; per sort, Kevin Boulogne va treure's de la màniga un assaig de murri a la mitja hora, i va tornar a fer entrar en joc un quinze català que fins aquell moment sembla anar a remolc dels visitants. Biarritz no va abaixar els braços, i de nou Yachvili, a quatre minuts pel final del primer tenos, va aconseguir passar l'ovalada entre la hac per anar-sen al vestidor amb dos punts d'avantatge.

Si al primer temps fou la murrieria del nou mig de melé usapista el que va fer tornar l'alè als jugadors catalans, al segon temps fou la superioritat numèrica, el que permeté donar el cop de gràcia al matx: la targeta groga a Jerome Thion va habilitar una superioritat en davantera que Guirado no va desaprofitar (14-9, 53'). La tornada de Thion a la gespa va igualar de nou l'encontre, però un drop de Bosch a manca d'un quart d'hora va permetre els aficionats nordcatalans de respirar tranquils i de veure com la victòria tornada, de nou, a la Catedral. Esperem que per quedar-se, com a mínim, dos anys consecutius més!

PS. Ahir Alexandre Rossell, president del FC Barcelona, va ser a Perpinyà. La seva presència va servir per segellar el pacte per tal que la USAP disputi a Barcelona un partit de deslocalització; molt probablement a primers d'abril, contra Tolosa. Només queda el vist-i-plau de la LNR.

La Copa del Món Femenina

Des de fa uns dies, la Copa del Món de Rugby femenina està en marxa; de fet, ja s'han disputat alguns partits i ha estat el nostre amic Ivan Font l'encarregat de recordar-nos que no només de rugby masculí viu l'home. Amb dotze equips sobre la gespa (la sorpresa a nivell de seleccions seria la presència del Kazakhastan i Suècia), i Anglaterra com a escenari, el rugby femení va posar-se en marxa el passat 20 d'agost amb el Gal·les-Austràlia, i veurà com es disputa la final a Twickenham aquest diumenge cin de setembre. La probabilitat que les All Blacks hi siguin presents és més que alta; les semifinals es disputen aquesta tarda mateix, i enfrontaran Nova Zelanda a França, i Anglaterra a Austràlia.

Els interessats (i afortunats) podeu seguir el desenvolupament dels partits per Eurosport 2.

RSA 44 - AUS 31

Ha costat, però al final els Springboks van embutxacar-se la primera victòria del TriNations d'enguany. A la quarta va la vençuda. I això que l'inici australià va ser fulgurant: en cinc minuts els wallabies ja s'havien avançat 0 a 14 en el marcador gràcies a Will Genia i James O'Connor. Quan Juan Smith va retallar la diferència gràcies al primer assaig dels locals, que va tornar a l'alè al públic, va començar un partit boig i frenètic que segurament passarà a la història amb els seus nou assajos.

I és que al descans el resultat era ja de 24 a 28. Els locals havien aconseguit retallar la diferència inicial aconseguida pels australians, i els supporters de la nació de l'Arc de sant Martí s'havien tret la son de les orelles. Els wallabies no guanyaven a Highveld des de 1963, i els Springboks van haver d'inspirar-se per mantenir aquesta ratxa. A la represa, els visitants només van ser capaços d'aconseguir tres punts, mentre que per la banda local el retornat François Steyn aconseguia un assaig que posava els de Verd per davant en l'electrònic per primera vegada (34-31, 49'). A partir d'ací, Austràlia no va ser capaç de foradar la defensa sudafricana com ho va aconseguir en el primer temps: ben col·locats en el camp, i agressius en la línia habitual, els sudafricans van aconseguir encara un darrer premi en la forma d'assaig de JP Pietersen. Al final, 44 a 31 i els sudafricans que aconsegueixen una segona posició per la mínima.

USAP 6 - Montpeller 16

Per primera vegada en tota la seva història, el Montpeller va tornar a terres occitanes de l'Aimat Giralt amb una victòria al sarró. La USAP no va estar gaire fina, i els veïns del nord van aprofitar per començar un inici de competició positiu, i de passada començar a sembrar l'inquietud entre part de l'afició catalana. Els Sang i Or, amb dues derrotes en tres partits, semblen no haver trobat la fórmula per a la lliga d'enguany.

Gran part de la derrota catalana s'explica pel volum de lesionats i baixes de l'equip: fins a un total de disset jugadors (sí sí: disset!) no podien formar en la convocatòria per diversos motius. Així, amb un equip gairebé de circumstàncies, els de la Fidelíssima rebien un Montpeller que es va mantenir dins del partit durant tot el primer temps, i va saber aprofitar les seves oportunitats. Amb un marcador escadusser, que només es movia a puntades, amb moltíssimes imprecisions de la banda catalana i amb una touche i una melé més febles d'allò que en els catalans és habitual, els occitans se'n van anar al vestidor amb un 6 a 3 en contra. A la represa, els deBalu (que dissabte van jugar de vermell) van tenir un premi matiner pel seu esperit amb el drop de Benjamin Thierry: el partit igualat, però l'empenta venia del cantó visitant. La USAP no sabia com guanyar el camp contrari amb seguretat, i una nova puntada (aquest cop, una penalitat) posava per davant els occitans als cinquanta-un minuts. A partir d'ací, els nervis impedir l'USAP de fer una lectura en psitiu del partit, i l'equip va deixar de rutllar. Un cop de càstig ancorat a la dreta de l'atac als seixanta minuts podia haver estat el revulsiu, però l'ovalada va passar de llarg; amb un ajustat 6 a 9 en el marcador, la USAP no va saber o no va poder prémer l'accelerador per oferir el tradicional quart d'hora català. És més: a manca de vuit minuts, un assaig de Trinh-Duc feia desaparèixer el bonus defensiu. La derrota era un fet. Després de vint-i-cinc partits de lliga consecutius sense conèixer la derrota, els nostres Arlequins queien a casa. Des d'aquell llunyà 6 de setembre de 2008 en què l'Stade Français s'imposà per 11 a 26.

Dimecres, primer de setembre, Biarritz aterrarà a Perpinyà. Els bascos tampoc han estan tenint un bon inici de temporada i, a més, els Catalans recuperen cinc jugadors per a l'encontre. Un bon moment, doncs, per tornar a començar una ratxa d'imbatibilitat a casa!

USAP - Clermont, per Ivan Font (I)

Com a preludi al partit de demà a casa enfront Montpeller, què millor que les fotografies d'Ivan Font del primer partit de lliga a la Catedral? La treballada victòri enfront dels vigents posseïdors del Planxot ha de ser la referència pel partit de demà enfront dels veïns occitans!

Les fotografies al complet, les teniu només clicant sobre aquest enllaç.

Un somriure iconoclasta ...

... gràcies a l'historial d'AndrewMehrtens ...

Seguir la jugada massa ...

Nigel Owens és un dels grans àrbitres internacionals. Doncs bé: dissabte va poder comprovar directament la duresa i la intensitat del duel entre kiwis i springboks. De vegades, seguir el joc massa enganxat a l'ovalada té efectes secundaris ...

Els All Blacks s'emporten el TriNations

Nova Zelanda va aconseguir el títol del Tres Nacions al vèncer 29-22 Sudàfrica davant de prop de cent mil espectadors al Soccer City de Johannesburg. Richie McCaw i Dagger Israel van marcar la diferència en un enfrontament d'alta volada. Els locals, que van anar per davant en el marcador fins el minut 78, no van poder oferir al capità John Smit una victòria en la seva convocatòria número 100 amb la samarreta dels Springboks.

Els 17 punts al peu de Morne Steyn i un assaig de Schalk Burger van permetre els del país de l'arc de sant Martí de portar el comandament de la major part del joc, i tot feia pensar que els vuitanta minuts acabarien amb la primera victòria del tornei d'enguany per als locals. Els All Blacks van veure part del seu joc limitat per la defensa sudafricana, però tot i així no van sortir mai del partit i es van mantenir a la grenya fins al darrer sospir. A manca de dos minuts per al xiulet final, els de Negre anaven cinc punts per darrere en el marcador. Els aficionats sudafricans tenien la victòria coll avall, però Richie McCaw primer i Israel Dagg després van aconseguir dues marques que enfonsaven les aspiracions dels de verd: 22 a 29 i el TriNations volava cap a Nova Zelanda mentre el públic es fregava els ulls davant d'un final de partit inesperat.

Una de freda i una de calenta

La freda: derrota a Brive

Inexistents durant el primer temps. Error crucial: sobre el quart d'hora de joc, i en només dos minuts, el Brive va aconseguir dos assajos que aixecaven un 20 a 3 difícil d'empassar en el marcador. Més consistènci a la segona part, moment en el qual Candelon va aconseguir l'única marca catalana tot i que, segons indica la premsa, per dues vegades més l'àrbitre no va concedir l'assaig. Derrota sense paliatius, doncs, enmig d'una calor xafogosa (ja veurem com s'aguantaran els vuitanta minuts a l'Aimat Giralt, a dos quarts de cinc de la tarda!). El partit el van perdre els arlequins durant el primer temps; això fins i tot ho va reconèixer Brunel. El joc de frontisses Cazenave-Bosch i Vivalda-Taofifenaua va necessitar una mica de rodatge per entrar en calor, i un cop dins la cosa va canviar. Per desgràcia, ja era tard: els locals ja havien cavat una distància suficient en l'electrònic per fer inútil el joc català. En la combinació de joventut i experiència, va guanyar la primera: que és força i empenta, sí, però també nervis i, com a resultat, alguna penalitat que ens podíem haver estalviat. Per acabar-ho d'adobar, Farid Sid va abandonar el camp lesionat. L'enfermeria de la USAP sembla, aquest inici de temporada, les rambles de Barcelona!

Dissabte vinent, amb la visita de Montpeller, caldrà fer oblidar el joc desenvolupat a Brive. S'espera calor ... i s'espera, també, l'escalfor extrema del públic per capgirar la situació!

La calenta: la USAP al Camp Nou

Divendres se'n van fer ressò els mitjans sudcatalans, i diumenge els nordcatalans. Aprofitant que la LNR afavoreix enguany les deslocalitzacions, i que de fa anys els nostres Arlequins i el FC Barcelona tenen signat un acord per la disputa d'un matx a Barcelona, sembla que l'hora ha arribat. Seria a primers d'abril, i el partit en qüestió, el que ens ha d'enfrontar a Tolosa. Som molts els seguidors que ens freguem els ulls, creuem els dits i alucinem només de pensar a poder veure aquest partit a Barcelona mateix ... Gallina de piel, que deia l'expresident d'honor dels culers!

En Pere Mestres ens ha informat que aquesta serà la segona ocasió en què el club arlequinat jugarà a la capital catalana. De la primera vegada ja ens fa uns quants anys fou el 1934, i el rival dels Arlequins fou un combinat barceloní.