Les Rugbipèdes

Al país d'una mica més amunt (una mica bastant ...), el món de la cultura i el rugby tenen lligams particulars. De la mateixa manera que a Anglaterra hi ha documentals que lliguen música i Sis Nacions, a l'Estat francès és en el món del còmic on la presència de l'ovalada és més constant. Ja hem parlat alguna vegada dels nostres amics, els Rugbymen, o d'altres experiències com els Barbares. Avui obrim un tercer flanc: les rugbypèdes.

Amb aquest nom Michel Iturria ha editat ja vuit volums àlbums de tires còmiques que barregen l'esport, l'humor i el nostre estil de vida. El cost dels volums és nice price, cinc euros, i valen la pena (fins i tot es poden aconseguir els vuit d'una tacada!); amb un traç senzill i directe, que recorda el de Sergio Aragonés, Iturria basteix històries divertides i peculiars.

Spot TV Rubipèdes - cityvox
Video de sudouest

Lomu, a Barcelona

Per culpa de la nevada d’ahir dilluns, l’activitat es traslladarà al Palau de Congressos de Catalunya, just al costat del RC Polo i l ‘hotel Rey Juan Carlos

Avui dimarts, Jonah Lomu serà a Barcelona. Sí, sí: ho heu llegit bé. Fruit de la celebració del Global Sports Forum, un dels primers jugadors mediàtics del nostre esport visitarà la capital del país.

La International Rugby Board (IRB), amb la col·laboració de les Federacions Espanyola (FER) i Catalana de Rugby (FCR) farà un clínic a les 18.30 hores del dimarts 9 de març a la Pista Olímpica de Salts del Reial Club de Polo de Barcelona amb la participació de 60 jugadors i jugadores catalans de 10 a 15 anys. Lomu jugarà i signarà autògrafs als joves jugadors catalans

Des de la FCR es convida tothom a gaudir d’aquesta festa del Rugby a Barcelona.

Clermont 22 - USAP 17

La USAP va caure divendres passat en el seu desplaçament a Clermont. Partit amb aire de revenja per la final de la emporada passada ... i per la victòria catalana a l'Aimat Giralt a finals de setembre. Els de Groc van embutxacar-se la victòria aprofitant millor les seves oportunitats, mentre que els Catalans van endur-se de la visita Can Michelin un bonus defensiu que a mesura que s'acosti el final de la fase regular pot valdre el seu pes en or.

El partit va començar amb els Catalans avançant-se en el marcador gràcies a un drop de Nicolas Laharrague; al quart d'hora els locals ja havien passat per davant gràcies a dues puntades (6-3, 13'), però els Arlequins van mantenir aquesta distància mínima en l'electrònic tot i l'expulsió temporal de Jerome Schuster. És més, de nou Laharrague feia passar l'ovalada entre la hac en el darrer minut, igualant el marcador i deixant les opcions molt obertes de cara al segon temps.

Va ser precisament a la represa quan els catalans van començar a intimidar els locals: l'assaig de Tincu als 43 minuts pujava un 9 a 14 que feia arrufar nassos entre el públic local. Fou llavors, però, quan entra en escena la banqueta local, el peu de Brock James ... i una nova expulsió temporal, aquest cop de Chouly, que els de Groc van aprofitar per aconseguir la seva primera marca de la mà d'Anthony Floch (19-14, 55'). Brunel va treure artilleria pesada (Pulu, Mermoz, Sid, Tchale-Watchou), però el XV català no va saber encarar amb suficient eficència el joc. Tot i comptar amb superioritat numèrica en els darrers deu minuts per l'exclusió de Bonnaire, els Sang i Or només serien capaços d'arrencar una penalitat gràcies a Melé (i un punt de bonus defensiu gràces a l'esforç de tot l'equip).

Amb aquest resultat, la USAP queda en tercera posició de la classificació, per darrere de Castres i Clermont. El partit de divendres vinent a casa enfront Biarritz pot ser un pas més vers les semifinals.

El centenari John Hayes

John Hayes és alt. Força alt: metre noranta-tres. I pesat: cent vint-i-vuit quilos. No beu. No surt de festa. No qaixeca mai la veu. És extremadament tímid i evita sempre que pot les entrevistes a la televisió. Quan no pot escapar-se’n, es manté quiet i formal, i simplement afirma que tot és gràcies als companys.

Dissabte passat, John Hayes va ser el primer irlandès en arribar a la mítica xifra de 100 caps. Fa nou anys, el també pilar anglès, Jason Leonard, va aconseguir les 100 seleccions en el partit que enfrontava Irlanda i Anglaterra. Després del matx, Leonard va entrar al vestidor irlandès amb un sis packs de cervesa, buscant Hayes. Li va donar la seva samarreta del partit amb el nom inscrit i la data del partit brodada i, com a reconeixement, Hayes va compratir amb Leonard una de les poques cerveses que ha consumit en la seva vida. Tots dos van retrobar-se de nou sobre la gespa el passat dissabte, i també van aprofitar el tercer temps per recordar i rememorar els seus centeneris respectius.

Quan no està jugant amb Munster o representant Irlanda, John Hayes és granger a Cappamore, comtat de Limerick. Probablement deu ser l’únic granger al món que té uns pals de ruby en un camp ple de bestiar.

Dissabte, a Twickenham, Hayes va saltar a la gespa com a pilar irlandès la vegada que feu cent. Les càmeres de televisió el van enxampar, al final de la interpretació de l’Ireland’s Call, plorant, símbol inequívoc de la immensa honestitat i integritat d’un home que ha donat tot el que ha pogut (i més) a la seva província i al seu país. Les llàgrimes, que no era la primera vegada que se li intuïen en la interpretació de l’himne de la IRFU, o de l’himne nacional, condensaven l’honor que Hayes sentia en poder vestir per enèsima vegada la samarreta del Trèvol. La seva carrera només ha tingut un capítol fosc: la sanció que patí l’any passat per trepitjar Cian Healy ... L’historial de Hayes és impressionant: dues Heineken Cups, diverses Magners(Celtic Leagues, una Celtic Cup (2005), quatre Triple Corones (2004, 2006, 2007 i 2009) i un Grand Slam. No és un mal balanç!

Als seus trenta-sis anys, és una mica més lent del que era, una mica més immòbil, però continua essent incomparable a nivell de compromís, i aixecant a la touche. Declan Kidney, el seleccionador irlandès, no és un sentimental, i no tenia prevista l’alineació de Hayes dissabte com a titular. Però després dels entrenaments, va haver de transigir: era el millor home per a la posició, tot i l’edat.

És gran per la seva seva, i ho sap. No neteja els rucks com acostumava, i prefereix ser un dels “pals” defensius. No es mou per la gespa amb la velocitat d’abans, però continua podent jugar al rugby perquè va entrar-hi tard. Va començar la seva carrera esportiva als esports gaèlics, com diversos internacionals irlandesos companys seus (Geordan Murphy, Brian O’Driscoll o Shane Horgan); però només un d’ells, Tomás O’Leary, pot presumir de tenir un Grand Slam, una Heineken ... i una Medalla de Campió d’Irlanda de Hurling (de fet, dues. El 2000 i el 2001). Precisament la seva entrada tardana en el món de l’ovalada és el que li permet encara formar part de l’elit. El seu volum, a més, li va estalviar els problemes físics que d’altres jugadors similars han tingut. Va començar com a ala al Bruff RFC (és el que té el cap girat en la fotografia d’ací dalt), però aviat la seva condició física el va reconvertir a segona línia. En viatjar a Invergargill, Nova Zelanda, va patir la seva transformació definitiva en pilar. Des de 1998 juga en aquesta posició per Munster, i en els darrers deu anys no s’ha perdut cap dels 52 compromisos de la selecció nacional.

Home tranquil, modest i senzill, John Hayes no apareixerà a la televisió com a expert quan la seva carrera arribi a la fi (i no serà gaire més llarga ...). No té sortides ràpides, ni agilitat sintàctica, ni incontinència verbal. No creu ser res especial, i sempre que l’enfoca una càmera actua de la mateixa manera tímida: palplantat, dona les gràcies als seus companys.

Quan tot acabi, John Hayes tornarà ala seva granga de Cappamore, i als seus amics del Bruff. I continuarà fent la seva feina de manera honesta.

Traducció lliure d’aquest article

Umaga: possible tornada a Nova Zelanda

No tot li va rodat, al president del RC Toló. Segons han publicat diversos mitjans, Tana Umaga podria tornar a Nova Zelanda aviat. El mític centre dels ALl Blacks, atual tècnic-jugador a la Rada, estaria a un pas de signar un contracte, juntament amb Sonny Bill Williams, per tornar a Manukau per disputar l'Air New Zealand Cup.

La tornada del duet obriria les portes a Williams, extretzista, de la selecció nacional.

Geòrgia i Rússia, cap a Nova Zelanda

Les seleccions georgiana i russa van aconseguir aquest cap de setmana passat la seva classificació per al mundial de rugby que ha de disputar-se a Nova Zelanda l'any vinent. Si bé Geòrgia ja ve de participar al Mundial de França de 2007, la selecció russa ha aconseguit el seu primer passi a una fase final en la seva història, gràcies a l'empat a 21 aconseguit enfront la Romania dels nostres amics Tincu i Tonita. La tercera plaça en l'avió cap a les antípodes se la disputaran precisament Romania i Portugal.

Només una candidata al Gran Slam

Gal·les 20 - França 26

Després de la darrera victòria in extremis dels Dracs Vermells, el partit de divendres era una veritable incògnita. Seria capaç el XV gal·llès de mantenir la intensitat dels darrers deu minuts enfront dels desafortunats escocesos? Continuaria França el seu camí cap el Grand Slam sense sobresalts? Dubtes que la puntada inicial, i el primer temps, van esvair completament: amb dos assajos per intercepció (Palisson, 6'; i Trinh-Duc, 40'), el XV del Gall se n'anà al vestidor amb un 0 a 20 favorable. A la segona meitat, Gal·les va aparèixer sobre la gespa i va tenir moments brillants, però en cap moment van intimidar un XV francès que camina amb passa ferma vers el títol. El peu d'Stephen Jones i un assaig d'aquesta revelació que ñes Hafpenny van mantenir una emoció (13-20, 62') que les puntades de Michalak i Parra esvairien. La marca en el darrer sospir de Shane Williams (de qui si no?) no va servir per gaire més que per disminuir el marge de la derrota. Gal·les va ser víctima de la seva primera part.

Itàlia 16 - Escòcia 12

Escòcia, la desafortunada. I és que després de la derrota de fa quinze dies al Millenium Stadium de Cardiff, i la greu lesió de XX, els del Card visitaven Roma amb l'esperança de treure'n quelcom de positiu. Els dos contrincants no havien guanyat cap partit en l'edició d'enguany, i aquest semblava el partit per evitar la Cullera de Fusta. A la fi del primer temps, un empat a sis en el marcador deixava les espases en alt: Parks i Bergamasco s'havien encarregat de moure l'electrònic a puntades; a la represa, la tònica continua, fins l'entrada en escena del mig de melée substitut, Pablo Canavosio. Tot i que Escòcia menva en el marcador 9 a 12, seria el 9 italià l'encarregat d'aconseguir l'única marca en vuitanta minuts, que acabaria essent cabdal per a la victòria italiana (67'). Els transalpins aconseguien la primera victòria en el torneig des de feia dos anys, mentre que els escocesos se n'anaven cap al vestidor amb la sensació que aquest 2010 no és gaire falaguer per a la selecció del Card.

Anglaterra 16 - Irlanda 20

En el darrer partit de la tercera jornada, Irlanda visitava Twickenham amb l difícil missió de fer oblidar a la seva afició la derrota a París. Anglaterra, que havia vençut a Itàlia en la jornada anterior no sense maldecaps, era juntament amb França candidata al Grand Slam. Però la candidatura anglesa començà a esvair-se quan Tommy Bowe aconseguia la primera marca del partit per al XV del Trèvol (4'). A partir d'aquest moment, els de verd, amb un O'Leary excessivament revolucionat i un jove Sexton sense gaire complexos, van controlar el partit. Anglaterra anava a remolc, tot i que al descans el desaventatge només era de dos punts (6-8). A la represa, Anglaterra es va posar les piles i tot un assaig d'Earls, una marca de Tim Payne concedida per l'àrbitre de video deixava el marcador en 13 iguals. Quan a manca de nou minuts, Wilko passa una penalitat entre la hac, Twickenham es fregava els ulls: per primera vegada el XV de la Rosa es posava per davant en el marcador. Però a l'afició anglesa, li durà poc l'alegria: després d'una touche irlandesa gairebé perfecta, Tommy Bowe trenca de nou la línia defensiva anglesa i aconseguia l'assaig de la victòria per als irlandesos (74'). Tot i els esforços de la davantera anglesa, que aconseguí bastir un mol que avançà prop de trenta metres, el marcador ja no és mogué, i Irlanda queda com l'única de les Home Nations amb possibilitats d'endur-se la Triple Corona.

Ruck'n'roll

La unió entre esport i música és, probablement, una de les millors combinacions d'aquest carall de món. Bé: un polsim de cervesa potser la millori, és cert. Tampoc discutirem petits detalls ...

Doncs bé: fa uns anys, la BBC va decidir sumar cançons i rugby, i el resultat va ser una sèrie que prengué per nom Ruck'n'Roll Years: la idea era senzilla, directa i efectiva. Agafar alguns dels grans èxits de la música rock, i fer-los servir de teló de fons per un repàs de la història del rugby europeu des de mitjans dels seixanta, fins a l'actualitat, tot mirant que la música, la lletra o els intèrprets coincidissin amb el moment esportiu. Així, per exemple, Tom Jones i la seva mítica peça Delilah tenen un espai especial a finals del capítol dedicat als anys seixanta. La tria potser és discutible, però el resultat si més no és entretingut i divertit.

Si avui teniu deu minuts, podeu aprofitar-los veient el video d'ací sota.

El capítol corresponent als setanta i vuitanta, al web de Rugby Dump

Track Listing
1960s
You Really Got Me - The Kinks
Hippy Hippy Shake - Swinging Blue Jeans
Wipe Out - The Surfaris
Louie Louie - The Kingsmen
Something In The Air - Thunderclap Newman
Dizzy - Tommy Roe
Delilah - Tom Jones
1970s
Baba O'Riley - The Who
Meet Me On The Corner - Lindisfarne
20th Century Boy - T Rex
Cum On Feel the Noize - Slade
Blockbuster - The Sweet
The Passenger - Iggy Pop
Chicken Man - Alan Hawkshaw (Grange Hill theme tune)
Pump It Up - Elvis Costello and the Attractions
1980s
Atomic - Blondie
Boys Don't Cry - The Cure
Shout To The Top - The Style Council
What Difference Does It Make? - The Smiths
Young At Heart - The Bluebells
Fight for Your Right (To Party) - Beastie Boys
The Final Countdown - Europe
1990s
Killer - Adamski
U Can't Touch This - MC Hammer
The Power - Snap!
Hangin' Tough - New Kids On The Block
Gonna Make You Sweat (Everybody Dance Now) - C&C Music Factory
3 AM Eternal - The KLF
Shiny Happy People - REM
Here Comes The Hotstepper - Ini Kamoze
Kung Fu - Ash
Reach Up (Papa's Got A New Pig Bag) - Perfecto All Stars
2000s
F.E.A.R. - Ian Brown
Where's Your Head At - Basement Jaxx
Move Your Feet - Junior Senior
Clocks - Coldplay
Molly's Chambers - Kings of Leon
Feel Good Inc. - Gorillaz
Galvanise - The Chemical Brothers
Dakota - Stereophonics

Calldetenes, amb la USAP

L’assemblea de joves La Pera, de Calldetenes, ha preparat una sortida col•lectiva per a poder anar a veure el partit entre els nostres Arlequins i el Biarritz Olympique, l’entranyable XV de Serge Blanco El preu de viatge i entrada és de trenta-cinc euros, i els interessats podeu contactar amb ells a través del mail laperacalldetenes@gmail.com.

Salut, i SEMPRE ENDAVANT!

Tornada de Mermoz als entrenaments

Lesionat a l'espatlla durant el partit de Brive, a la dissetena jornada, el jove Maxime Mermoz va tornar ahir dimarts als entrenaments del col·lectiu.

Es comenta que el tres quarts centre, internacional cinc vegades amb el XV del Gall, podria tornar a saltar a la gespa en partit oficial de la USAP el proper cinc de març a Clermont.

Ben tornat, Maxime!