Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

S'està carregant...

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 10 d’agost de 2015

Els valors del rugby a debat?

Tinc un ritual. Més aviat és una mania: cada cop que arribo a l’estat francès de seguida vaig a un quiosc a comprar-me el Midi Olympique, l’hebdomadaire du rugby. M’agrada llegir en les seves inconfusibles pàgines grogues entrevistes amb jugadors del passat, anàlisis tècniques, gràfiques impossibles sobre la quantitat de mauls a ProD2, la història d’algun club gloriós que avui malviu a Federal 1 i etc etc etc. Algun dels meus articles d’aquest web han estat inspirats per notícies d’aquest mitjà: com el de la llegenda de l’All Black perdut.

Aquestes pàgines grogues també són, en part, culpables del meu suport incondicional a França (amb el permís de Gales) al 6 Nacions. Els amics creuen que ho faré mentre hi hagin jugadors nordcatalans seleccionats, però l’autèntica veritat és que el rugby de França és el meu rugby. És a dir el rugby nordcatalà i occità són els meus. Em sento més aprop d’un fill d’un pagès de Colomiers que no pas d’un jugador sorgit d’un College irlandès. Què voleu que hi faci!!



Doncs en aquestes pàgines hi he trobat darrerament una cosa que mereix que en parli en aquest web: fa uns mesos varen dedicar dues pàgines senceres a encetar un debat que després ha continuat per altres vies. Es proposaven analitzar la deriva del rugby: la violència dels xocs, l’arribada del dopatge, el culte a l’individualisme, el menyspreu dels jugadors, el negoci pel negoci, ... i un llarg etcètera. Dues pàgines que vaig devorar en minuts. Des de l’article d’en Pierre Albadalejo titulat “Tout le monde s’en fout!!” fins a la fabulosa peça d’en Max Guibert (antic tercera línia del Besiers i del Tolosa) titulat “Quand je me souviens” que em va arrencar alguna llàgrima. L’anàlisi era completada de manera molt intel·ligent pels articles d’en Lucien Simon (president del Pais d’Aix) i d’en Jacques Verdier titulat: “Une éthique en toc?”. Recordo que quan les vaig acabar de llegir quedar-me un pèl desesperançat ... de seguida vaig recordar l’USAP a proD2 i com clubs històrics com el Narbona i el Besiers quasi malviuen. I em va venir al cap també els “nous” clubs de les grans aglomeracions competint a cop de talonari (Montpeller, Lió, ...).

Els anys passen de pressa. El nostre rugby de cada dia (de cada diumenge) ha anat canviant també. Potser massa de pressa. Però encara vull pensar que queda un filet de connexió entre l’escola de rugby més petita del club més petit de la comarca més petita i els AllBlacks. Queda un filet entre els partits els diumenges al camp que et toca i la copa del món. Cuidar aquest filet és feina de tots: jugadors, aficionats, delegats, ... Amb humilitat i respecte ... els valors es cuiden practicant-los: així es cuida el rugby nostre de cada dia.

Ferran Titou Puig

divendres, 12 de juny de 2015

Humil homenatge a Jerry Collins (Ivan Font)

El passat divendres, 5 de juny, va ser un dia fatídic per al món del rugby: Jerry Collins, el flanker internacional dels All Blacks (48 caps, 3 com a capità), va abandonar aquest món a la autopista A9 després que el seu vehicle fos embestit per un autobús. La seva dona tampoc va sobreviure a aquest dramàtic accident i la seva filla de 2 mesos es troba a l´hospital en estat crític.

Amb aquestes línies volem rendir un emotiu homenatge a aquest gran referent del món del rugby.

D.E.P. Jerry Collins



Per veure totes les fotografies, CLIQUEU AQUÍ

Masoe, Tialata, Hayman, Williams et Kelleher rendent un hommage émouvant à Jerry Collins, via Santi Almenar

La haka d'homenatge dels Bany Blacks, dissabte passat a Calvisano, via RugbyDump

divendres, 5 de juny de 2015

USAP-Agen, en fotografies (per Ivan Font)

Pocs partits han provocat més amargor en els presents que el disputat, a mitjans de mes de maig, a la Catedral, entre la nostra USAP i l'Agen. En disputa, un bitllet per a la disputa de la final del ProD2 i, en consequència, per a un possible ascens a la màxima competició de clubs de rugbi de l'Hexàgon. Els Sang i Or jugaven a casa … I va caure un pròrroga. I després, una derrota "als punts" (el rival aconseguí el passi gràcies al fet d'haver marcat més assajos). Un empat a 32 final en el marcador que reflectia amargament una temporada plena de dubtes, de derrotes a l'exterior, de situacions no desitjades. Una temporada que es resumia en una derrota, i que l'amic Ivan Font va poder immortalitzar amb la seva càmera. Tan ell, com nosaltres, hauríem preferit que les instantànies ens remetessin a un dels darrers passos de la "reconquesta". Però no va poder ser.





Podeu veure totes les fotografies, 

divendres, 24 d’abril de 2015

USAP - Pau (i 2), per Ivan Font

Si a principis de mes us oferíem el primer lliurament de les fotografies fetes pel company Ivan Font de la victòria dels nostres Arlequins enfront PAu, avui hi tornem amb la segona i darrera part. Han tardat una mica més de'allò que és habitual però, ei!, canela fina!






Per veure-les totes, només heu de
CLICAR SOBRE AQUEST ENLLAÇ

diumenge, 5 d’abril de 2015

USAP - Pau, per Ivan Font (I)

El cap de setmana passat, la USAP va fer prevaler l'esperit d'Aimat Giralt i va imposar-se a Pau, líder indiscutible de ProD2, per 22 a 15: això va permetre els nostres arlequins de pujar i mantenir la segona posició de la classificació … i a l'amic Ivan Font, de fer unes fotografies, com sempre, de gran qualitat. Avui, després de la derrota ahir a terres narboneses (mireu que hi ha llocs per perdre …), és un bon moment per oferir el primer tast d'aquestes fotografies, per allò de treure'ns el regust de la derrota.


A disfrutar-les!






Per veure-les totes,