El SEL Vilanova i la Geltrú ofereix la possibilitat de comprar online els productes del Club; podeu consultar el catàleg. Només cal entrar en contacte amb el Club a través de mail (info@sel.cat), i d'acord amb els gustos de cadascú, fer la comanda pertinent.
Una bona manera de col·laborar amb la iniciativa d'un Club de Rugby a la capital del Garraf!
Qui som?
La Penya la Lleganya fou pensada el 4 d'agost del 2002 durant un sopar de Festa Major entre dues famílies vilanovines: els Bartlett-Margarit i els Puig-Pàmies. Sovint parlaven de rugbi i es plantejaren seguir i donar suport al millor equip de tots els Països Catalans: l'USAP de Perpinyà.
Fou el mes de setembre del mateix any que decidiren crear un Club de Supporters de l'USAP. Podem considerar el mes de setembre del 2002 com la data de fundació de la Penya La Lleganya de Vilanova i la Geltrú. Amb un esperit festiu (d'aquí el nom de Lleganya) i familiar s'animaren a fer el primer despalçament el 12 d'octubre de 2002, un matx entre l'USAP i el Viadana (partit de la Heineken Cup amb victòria de l'USAP per 46/12). Es desplaçaren vuit adults i sis nens, el nucli embrionari de la Penya.
Amb el temps, gent de tota edat, condició i estat mental entraren a formar part de la Penya la Lleganya amb una cosa que els unia molt clarament: l'amor pel rugbi català i molt especialment per l'USAP de Perpinyà.
Avui dia, la Penya la Lleganya acull a gent de diverses tendències i sentiments sense que hagi perdut del tot, més diluit però, l'ambient familiar, d'amistat i festiu que la varen caracteritzar en els seus inicis.
Divendres al vespre, els aficionats de la USAP tenien un interés especial en la final de l'Amlin.I és que, tot i caure eliminats a a semifinals enfront dels de París, els Catalans necessitaven una victòria irlandesa per fer una entrada in extremis a l'edició de la temporada vinent de la Heineken Cup Per si la "simpatia" envers la capital de l'Hexàgon i l'equip que va barrar el pas a la final de Dublin no fos suficient ...
I Leinster ens va fer la feina. I de quina manera! Tot i no comptar amb Brian O'Driscoll entre els convocats, i en conseqüència amb una parella de centres atípica, formada per Ian Madigan i Fergus McFadden, als vint minuts de joc els de Dublin ja comandaven l'electrònic per 14 a 0. I és que l'efectivitat dels de blau fou elèctrica i letal: al descans, el 21 a 3 ja presagiava un campió. que el segon temps no va fer sinó confirmar, tot i el reviscolament parisenc. Es dona la circumstància, a més, que Leinster va aconseguir amb l'Amlin un nou fenomen: per un dia, va ser titular de la Heineken i l'Amlin.
La lliga cèltica té aquest any dos finalistes irlandesos. Cosa previsible, tenint en compte la potència dels equips de l'Illa Esmeralda; i això, tot i la temporada feta pels Scarlets i els Glasgow Warriors (quarts i tercers de la fase regular, respectivament). Treviso ha aconseguit deu victòries en vint-i-dos partits, mentre que l'altre conjunt italià, el Zebre, no ha pogut imposar-se a cap rival i ha tancat la classificació de dotze.
La final serà, doncs, entre Uslter (que s'imposà als gal·lesos Scarlets, per 28 a 17 ) i Leinster (que sortí vencedor ajustat del seu encontre enfront dels guerrers de Glasgow, per 17 a 15); la cita, dissabte vinent, a partir de les 16:45 hores.
Com més s'acosta l'estiu, més a prop està el final de la temporada de rugbi a l'Hemisferi Nord. I és que a Anglaterra, a l'Aviva Premiership (antiga Guinness ... the times they ara a-changin'), ja es coneixen els dos finalistes de la competició. D'una banda, els Tigres de Leicester, segons classificats de la fase regular, que van impsoar-se 33 a 16 als Quins; de l'altra, sorprenentment, els Sants de Northampton, que derrotaren el líder de la fase regular, els Saracens, per 13 a 27. Podeu veure el resum dels dos partits, clicant aquí; i els dos partits sencers, a través d'aquest enllaç l'Aviva Premiership TV.
El darrer partit tindrà lloc -com no podia ser d'altra manera- a Twickenham. La cita, dissabte 25 de maig.
Aquest cap de setmana passat, el Top14 va veure els partits de "barrages"; és a dir, els quarts de final per tal de trobar els rivals de Clarmont i Toló. Divendres, Tolosa va imposr-se àmpliament als parisencs del Ràcing Metro, per 33 a 19; dissabte, Montpelhièr va caure enfront Castras, que va endur-se el partit 25 a 12. Ací sota teniu un resum dels dos partits.
Derrota sense paliatius a l'Yves de Manoir. La USAP va perdre, dissabte passat a la ciutat que va veure nèixer Jaume I, el partit. I no precisament de bona manera: Montpeller necessitava el bonus per tal de somiar amb jugar el barrage a casa ... I l'aconseguí folgadament. La bona actuació i el resultat de Castres a París, però, l'obligaran a desplaçar-s'hi en el partit de quarts de la competició.
I és que, a manca de mitja hora pel final, l'equip local s'imposa per un claríssim 29 a 0. Poca història de partit, si més no per la banda catalana, que va intentar treure l'orgull al segon temps, aconseguint quatre assajos (enfront dels onze aconseguit en vuitanta minuts pels locals). Però el de dissabte no fou precisament una performance d'aquelles per recordar. Simplement va ser el darrer capítol d'una temporada en què els Catalans tot i arribar a desenvolupar en moltes ocasions un joc brillant, no han sabut rematar ni concretar, han perdut partits per manca d'experiència i han demostrat que, per molt que a nivell d'atac els principis Delpoux s'hagin assumit, a nivell defensiu encara cal millorar per tal de poder aspirar a quelcom més que quedar-se amb la mel als llavis: setens en la competició domèstica i semifinalistes de la segona competició europea ...
De cara a la propera temporada es prepara una important renovació de plantilla. Però el que ens cal, ara, és que Leinster s'imposi a la final de l'Amlin Cup: the only way to the Heineken Cup. El calendari del Top14 ha quedat de la següent manera:
Adéu a Dublin. Adéu a l'Amlin. Adéu a la temporada. Divendres passat, Jerome Porical va barrar el pas amb les seves puntades al retorn a la capital d'Irlanda deu anys després. Ni aconsseguir més assajos ni tenir el públic de la teva banda és garantia quan no s'acaba de concretar tot i dominar, quan no s'aconsegueixen punts perquè el teu xutador no té el dia, quan la melé té més de fase de pèrdua que de fase de conquesta ...
Trist comiat el protagonitzat divendres pels Arlequins: crucificats per Porical, autor de vint dels vint-i-cinc punts aconseguits pels de París, amb una eficàcia de set sobre vuit. Gran primera part dels Catalans, que se n'anaren al descans amb un estret marge a favor; i és que tot i avançar-se l'Stade als vuit minuts gràcies a una puntada de Porical (qui si no?), dos assajos, de la mà de Guirado i Hook, i una penalitat transformada també pel gal·lès, van permetre els catalans encarar el segon temps amb un 13 a 9 favorable. Però amb Tuilagi a la banqueta, substituit per Guiry, per una lesió al genoll dret.
A la represa, Hook va passar l'ovalada entre la hac, però un assaig de David Lyons a la banda dreta de l'atac va igualar el matx quan restava més de mitja hora. Una nova penalitat transformada per Hook tornava a donar un marge necessari als locals, però el patiment entre l'afició era un fet: intercanvi de puntades, imprecisions dels àrbitres de toche (fins a dues vegades va haver de demanar l'ajut del de video, per donar validesa a les penalitats xutades pel gal·lès). Els nervis s'anaven ensenyorint també, d'un equip i d'un estadi que van veure com, a quatre minuts del xiulet final, Porical aconseguia passar la pilota entre pals i avançar, per segona i definitiva vegada, els de les samarretes llampants. Els canvis introduïts per Delpoux en els darrers instants de poc serviren i, tot i una primera part ben jugada pels Catalans, París es va endur el passi a la final de Dublin, gràcies a un joc pràctic i fred. Excessivament racional, potser. En definitiva, una mena de síntesi d'una temporada que no passarà precisament a la història del rugbi del país, i un mal comiat per jugadors de la talla de Tuilagi, Sid, Melé o Planté, que van disputar divendres el darrer matx a Perpinyà.
L'eliminació i la setena posició a la lliga domèstica afegien, divendres, una preocupació més als aficionats i la directiva del Club Català: sense Heineken Cup, i els ingressos que se'n deriven, podria la USAP seguir formar part de l'èlit ovalada de l'Hexàgon? Per gràcia de les combinacions de semifinals, però, Clarmont i Toló han arribat a la final de la màxima europea a disputar a l'Aviva Stadium; cosa que vol dir que, per al Top14, s'obre una nova plaça per a la HCup que ocuparan els Catalans ... sempre i quan l'Stade Français no s'embutxaqui l'Amlin. Més d'un, a Perpinyà i davant dels balanços de comptabilitat, deu tenir els dits més que creuats.
En aquest darrer partit de la temporada a casa, presència nombrosa de sucatalans: a banda de representants de la Penya, de la Penya Usapista 550 de València (herois!) i de la Penya Avant, també van assistir a l'Aimat Giralt dos nous adeptes de la religió ovalada, secció de la Lorena: els senyors Eric i Daniel. A tots ells, que van disfrutar de l'ambient i del primer temps, i que com la resta d'assistents van patir la derrota, una salutació especial!
Per veure el primer lliurament de les fotografies de l'Ivan Font,
Res a esperar del Top14. Després de la derrota de dissabte a la tarda a Agen (23-15), la USAP es garanteix la setena posició, que només li donarà dret a participar a la Heineken Cup si un un equip de l'Hexàgon s'embutxaca l'edició d'enguany de la màxima europea. S'han acabat els càlculs i l'emoció del darrer partit, a Montpeller enfront del sisè classificat, no tindrà cap mena d'importància de cara a la classificació final; si però, que n'hauria de revestir per d'altres motius: finir la lliga domèstica amb un mínim de bon regust de boca ... i imposar-se a l'equip pel qual ha decidit Mas fitxar. Marc Delpoux mirava de treure ferro a l'assumpte, i localitzava en les dues derrotes per estret marge enfront Castres la impossibilitat d'arribar a les fases finals; fins i tot, ho rematava afirmant que la plantilla era curta: "La USAP no té els mitjans per competir amb garanties en les dues competicions. No podem rendir al màxim nivell sense determinats jugadors" Ja és ben casualitat que aquestes declaracions apareguin la mateixa setmana que comencen concretar-se fitxatges de cara a la plantilla de l'any vinent. Tot resumit en què la setena plaça era l'objectiu essencial, i s'ha garantit.
I és que el dissabte els Catalans van saltar a la gespa de l'Armandie amb notables absències: Mas, Guirado, Vahaamahina, Cazenave, Hook, les més destacades. La conseqüència: un joc intermitent, amb excessives penalitats concedides (sobretot en melée) i un xutador desencertat (tres errors per David Melé, per un 100% d'efectivitat per la banda del xutador local). Un cert domini i una evident manca de concretar-lo: la història, de fet, d'aquesta temporada que ja s'acaba. Divendres vinent, però, el rugbi tornarà a Perpinyà. Ho farà de la mà de l'Amlin Cup: la semifinal enfront del Stade Français pot ser la darrera pedra en el camí a Dublin. Deu anys després, la USAP pot tornar a la capital de l'Illa Esmeralda a disputar una final europea. Confiem-hi, i esperem que amb millor resultat que no pas aquell 24 de maig de 2003.
Setena posició garantida, aquesta és la lectura positiva que es pot fer del partit disputat ahir diumenge a l'Aimat Giralt. Enfront Biarritz, un equip que no està del tot bé a la competició domèstica però apunta maners a l'Amlin (una mica com nosaltres mateixos), els Catalans havien de cerficar una victòria per tal de continuar tenint esperances d'arribar a participar l'any vinent a la Heineken Cup. Per això era necessària la victòria, sí, però també la derrota de Montpeller; la feina que corresponia als Sang i Or es va acomplir, no així la segona meitat de l'equació ja que els occitans van imposar-se a Tolosa per 10 a 8 assegurant-se gairebé matemàticament la sisena posició (sis punts de diferència separen els dos conjunts a manca de dues jornades ... i el darrer partit, entre ells!). D'aquesta manera, a la USAP només li resten dues opcions per participar a la maxima europea: embutxacar-se l'Amlin, o confiar que Clarmont o Toló guanyin la Heineken (fet que habilitaria una plaça més en la competició per als equips que militen al Top14).
Pel que fa al partit en si, i com bé va assenyalar Marc Delpoux en finalitzar el mateix, la victòria deu més al cor que no pas al joc. Fonamentalment ofensiu (sis assajos aconseguits entre els dos equips), els Catalans van saber aprofitar la superioritat numèrica fruit del sin bin amb que fou penalitzat baby als quaranta-set minuts. Els jugadors de Perpinyà -tot i avançar-se en el marcador i dominar fases del joc-, van veure com a l'inici del segon temps un assaig de Thomas posava per davant els bascos (20-22), i tot i haver disposat de deu punts diferència al seu favor, el partit començava a complicar-se: la targeta groga, seguida de la transformació del cop de càstig per part de Hook van permetre el XV de la Fidelíssima tornar a assentar-se sobre la gespa de la Catedral; l'assaig de Mafi a l'equador d'aquesta segona part, sumat a la transformació del ganxo gal·lès, va permetre els Catalans posar-se vuit punts per davant. Amb aquest coixí, i el partit més o menys controlat -tot i una penalitat transformada per Yachvili- els jugadors entrenats per Delpoux en van tenir prou per embutxacar-se una nova victòria, afermar definitivament la setena posició i mantenir el somni d'un sise lloc que serà difícil d'aconseguir.
Després de dues derrotes consecutives a Top14, no semblava el millor escenari possible uns quarts de final de l'Amlin enfront Tolosa. Però compte: els Catalans han demostrat en la seva més que centenària història la seva capacitat de reviscolar, d'afrontar reptes d'envergadura, de respondre en moments complexos.
Amb el factor camp a favor, i l'afegit emocional de retre homenatge amb una victòria al recentment traspassat Samueli Naulu, els Arlequins va saltar a la gespa amb un nivell de concentració altíssim: penalitat de Hook als dos minuts, i assaig de Sebastien Taifofenua als set; amb la transformació del mig d'obertura gal·lès, el marcador reflectia un 10 a 0 als deu minuts. L'atzagaiada catalana va fer que els tolosans haguessin de forçar la màquina i, aprofitant les penalitats concedides pels catalans i l'encert de Beauxis, van arribar a capgirar el marcador (10-12, 24'). Però la superioritat catalana en el joc va traduir-se en els darrers moments del primer temps en un segon assaig, aquest cop aconseguit per Farid Sid (que rebria el títol de Man of The Match), i la USAP va poder encaminar-se cap al vestidor amb un 17 a 12 a favor. A la represa, els homes de Delpoux van continuar treballant efectivament, protagonitzant un partit dels que fan afició, carregat d'emoció i -sobretot- èpica. L'assaig de Vaahamahina (24-12, 46') va ser contestat per Edwin Maka (24-19, 58'): Tolosa no acabava de desenganxar-se del clatell dels Catalans i l'expulsió de Daniel Leo a un quart d'hora del final va fer tremolar l'esperit de més d'un a la Catedral. Però, com déiem al principi, és sovint en situacions adverses quan la USAP respon de la manera més brillant. Amb un home menys sobre el terreny de joc, va ampliar la diferència fins als onze punts gràcies a dues penalitats transformades per Hook, amb una defensa homèrica i un públic enfervorit que va veure, per tercera vegada aquesta temporada, com tot un campió del Top14 era derrotat per la USAP.
La USAP és a semifinals. El darrer equip amb qui mesurar forces abans de la final de Dublin, l'Stade Française: de moment, dels dos partits d'aquesta temporada, un per cadascun. Esperem que el del proper cap de setmana d'abril, de nou a l'Aimat Giralt, faci caure la balança de la banda catalana.
PS. Nicolas Mas va abandonar amb crosses la gespa de l'Estadi. Segons informen els comunicats mèdics, el pilar dret va patir una lesió al genoll dret que l'allunyara dels terrenys de joc unes sis setmanes. El de divendres, doncs, podria haver estat el darrer partit de Mas amb la samarreta de la USAP.
Molt s'han complicat les coses per passar a barrages. I és que en les dues darreres jornades, la USAP ha encallat enfront de rivals directes. el Racing Metro primer, i aquest dissabte Castras. En tots dos casos, derrotes ajustades i un únic punt per partit, que si bé permet sumar i continuar en la setena posició de la classificació, fa que els nostres Arlequins quedin a cinc punts de la sisena posició.
Més que la derrota en si, possiblement, el ue més dolgués als aficionats que van veure el partit va ser la manera en què s'aconseguí. Només dos assajos per la banda occitana: l'un matiner, fruit d'una intercepció d'Evans al minut de joc; l'altra, aconseguit per Kockott després d'una sèrie d'errades defensives que van fer que l'ovalada, en pocs segons, oscil·lés de la zona de vint-i-dos visitant (on feia gairebé un quart d'hora llarg que la USAP atacava infructuosament) fins a la zona de marca local. Per acabar-ho d'adobar, Kockott va plantar la pilota sortint d'un cop de càstig a cinc metres de la línia de marca mentre la defensa catalana -a excepció de Planté- semblava pesar figues: la murrieria del sudafricà va ser directament proporcional a la baixada de tensi´odefensiva catalana ... A partir d'aquí, però, un nou partit: les touches es van continuar perdent (un aspecte del joc a millorar, i molt, per plantar cara a Tolosa!), però va millorar la continuïtat de joc dels catalans. Els de Delpoux van prémer l'accelerador i, amb un 6 a 18 en contra, van començar a trobar moments brillants de joc. Com el maul ofensiu que, un cop finalitzat, continuaà amb una combinació Tuilagi-Strokosch que l'escocès culminà en assaig; o els diversos pick and go de la davantera que culminà Sebastien Taofifenua (20-21, 70'). En deu minuts la USAP havia ofert als espectadors més joc que en els seixanta restants: però el despertar va venir tard. Tot i que Melé va tenir en un cop de càstig la victòria als seus peus, els cinquanta mentres que separaven l'ovalada de la hac van ser excessius. Resultat final: derrota per un punt, i un regust agre a la boca. No tan per la derrota, sinó sobretot per la certesa que d'haver jugat tot el partit com els darrers vint minuts, s'estaria parlant d'un resultat completament diferent.
La propera cita és divendres, 5 d'abril, a la Catedral de nou: quarts de final de l'Amlin enfront Tolosa. A recuperar els ànims i a confiar que, en una setmana, hi ha temps suficient per corregir errors i guanyar en concentració.
PS. El mateix dissabte, al matí, l'exjugador usapista d'origen fidjià i campió del Top14, Samueli Dawai Naulu, moria en accident de cotxe a la zona de Bergerac. En senyal de dol, els jugadors catalans van vestir una cinta negra a la samarreta; en homenatge, també, el Club prepara alguns actes abans del partit enfront Tolosa. Des de la humilitat i la petitesa d'aquesta Penya, ens volem afegir a les mostres de condol: Pantera, sempre amb nosaltres!
