Joe Warbrick i el Natives Team (1888/89)

En el darrer quart del segle XIX, el rugby a Nova Zelanda era un esport arrelat, però desestructurat. Perquè ens en fem una idea, no seria fins el 1892 que neixeria la branca neozelandesa de la RFU, que inclouria set de les províncies de les illes. La primera unió provincial va ser la de Canterbury, el 1879. Nou anys després, el 1888, va ser quan el primer equip britànic trepitjà terra maorí: un combinat anglès i escocès, els primers Lions, realitzà un tour per Austràlia i Nova Zelanda. Aquella llavor va germinar en l'esperit d'un jove, Joseph Astbury Warbrick, i tindria repercusions en el rugby mundial ...

Warbrick: l'home

Nascut a Rotorua, Nova Zelanda, el 1861, era el tercer fill de l'immigrant anglès Abraham Warbrick i la seva dona, Nga Karauna Paerau, filla d'un Cap maorí. Quatre germans s'unirien a ell en l'equip que va sortir de Nova Zelanda a la Gran Bretanya l'hivern de 1888.

Com alumne de l'Escola de St Stephen's per a Infants indígenes al sud de Auckland, Warbrick adquirí no només una bona educació, sinó que també va desenvolupar un enorme talent en el rugby. Jugant amb els peus descalços, aconseguia puntades des de meitat de cap. El 1877, als 15 anys d'edat, va ser seleccionat per l'equip provincial d'Auckland i esdevingué el jugador més jove de la història nacional en aconseguir debutar amb equips de primera categoria. Warbrick va formar part dels seleccionats per al primer tour de Nova Zelanda a Austràlia (1884), fent el seu debut enfront el Comtat de Cumberland, a Sydney. En aquella gira, va aconseguir disset punts, tots mb el seu peu descalç.

Però la següent gira oficial d'un equip neozelandès no seria fins el 1893, amb la Rugby Union local ja formada i amb Warmick retirat. La visita dels Lions el 1888 va encendre la guspira. Warmick no podia esperar: feia quatre anys de la gira a Austràlia, i les ganes de jugar rugby internacional eren més intenses que no pas la velocitat dels despatxos. Si no podia ser una gira oficial, seria privada. Si no podia ser un club reconegut, seria un equip de lluitadors. I així va néixer el Native Team. I amb ell va començar el mite ...


Native Team: el naixement d'un mite

Warbrick va ser el capità, l'entrenador i el seleccionador. L'ànima. Com en tot en aquesta vida, no només d'idees viu l'home. Darrera seu hi havia un altre nom: Thomas Eyton. Eyton va ser el promotor, el que aconseguí els fons, l'organitzador. La seva intenció era més prosaïca que no pas la de Warbrick: treure profit de la fascinació britànica pels aborígens. El 1868, un equip de cricket format per aborígens de Victòria Occidental havia realitzat una gira per la Gran Bretanya i havia fet molts diners. Eyton només pretenia seguir l'exemple ...

Warbrick va rastrejar Nova Zelanda la recerca de talentosos jugadors maoris disposats a comprometre's a més d'un any de viatge. Al final, 21 van ser seleccionats per a la gira. La majoria no tenia experiència en equips provincials. Les gires, en aquella època, començaven i acabaven amb un sèrie de partits "a casa". Dels primers nou partits a Nova Zelanda, l'equip es va embutxacar set victòries; tot amb tot, els crítics continuaven a la seva i consideraven l'equip poc qualificat per afrontar un tour. Segurament per això, Warmick va reforçar-lo amb cinc fitxatges de darrera hora. En agafar el vaixell, l'equip es va batejar com a Native, d'acord amb la creença que els seus vint-i-sis integrants eren nascuts a Nova Zelanda (de fet, dos no ho eren ... però això són petits detalls!).

Comptant els partits de casa, els d'Austràlia i els de la Gran Bretanya, el Native va disputar 107 encontres i va sortir victoriós en 78 ocasions. La gira s'allargà del juny de 1888 a l'agost de 1889, i fins i tot jugaren vuit partits seguint les normes del futbol australià, i dos seguint les normes del futbol. La contribució esportiva de Joe Warbrick es va veure limitada per una important lesió patida en un dels primers matx de la gira, enfront Auckland, i "només" va poder disputar 21 partits. Més enllà dels resultats esportius, impressionants, el Native ha passat a la història per ser el creador de tres dels quatre símbols rugbístics per excel·lència de Nova Zelanda. La seva ensenya, la falguera de plata; la seva samarreta, de color negre; el seu ritual prepartit, la haka. No seria fins el 1905 que l'equip nacional neozelandès, que manllevaria amb èxit aquests tres símbols, seria definit per un diari anglès com els all blacks (definició fruit d'un error tipogràfic: el periodista va escriure "juguen tots com si fosssin tres quarts", all backs, però l'error va tenir èxit). La resta ja és història.



En tornar, el 1889 Joe Warbrick va retirar-se i, llevat d'una petit retorn a la gespa el 1894, va dedicar-se a exercir de guia turístic a Rotorua fins que l'erupció d'un geyser acabà amb la seva vida, i la de tres turistes, el 1903.

Per tot això, el 2008 la IRB va fer entrar Joe Warbrick i el Native Team al IRB Hall of Fame. I per tot això, també, des de Nova Zelanda es va realitzar un curtmetratge de dotze minuts que recull un dels moments clau de gira d'aquells valents: la xerrada abans del partit enfront Anglaterra. Us en deixem l'únic tros que hem pogut caçar per la xarxa ...

Trèvol, Rosa i Gall

Irlanda 29 - Itàlia 11

Irlanda va aconseguir una folgada victòria a Croke Park davant d'una selecció transalpina excessivament estàtica. El lideratge de Ronan O'Gara va ser efectiu, però els irlandesos no van acabar gaire satisfets de la seva actuació com a conjunt.

Amb quatre cops de càstig i dues transformacions, l'obertura nascut a San Diego va continuar la seva escalada de punts; Jamie Heaslip i Thomas O'Leary van ser els autors dels assajos de la banda irlandesa, mentre que Kane Robertson va aconseguir la marca per als azurri. El primer temps va ser el més entretingut, amb una Itàlia merament defensiva i amb poca capacitat imaginativa a l'atac, i un XV del Trèvol controlant el joc i marcant el ritme del partit; la segona part, però, va deixar clar que O'Driscoll i companyia hauran de millorar molt per tal d'arrencar quelcom de positiu de la seva visita a París en el seu pròxim compromís. Si bé és cert que es van limitar a controlar un joc més aviat escàs de la banda italiana, és evident que per derrotar a casa els "previsiblement imprevisibles" necessitaran quelcom més que el peu d'O'Gara. O potser no. Sigui com sigui, Irlanda continua amb una ratxa de dotze partits consecutius sense perdre.

Anglaterra 30 - Gal·les 17

Tot i que fou Haskell el triat com a Man of the Match, si hem de ser sincers la victòria deu tant a la davantera anglesa, personificada en el seu tercera clau, com a un Jonny Wilkinson superb en el seu retorn al XV de la Rosa. Davant d'un Twickenham entregat, i amb l'equipació commemorativa del centenari, Anglaterra va aprofitar els desencerts gal·lesos per deixar el XV del Porro fora de la lluita per la Triple Corona a la primera de canvi. Amb un mig de melée desencertat, i una defensa acèrrima, però poca capacitat d'incisió a l'atac, els gal·lesos van veure com Wilko posava per davant en el marcador els de la Rosa mentre Hook no encertava a transformar les seves penalitats. L'expulsió temporal d'Alun Wyn Jones, per una falta infantil, a manca de pocs minuts per a la finalització del primer temps va ser clau: la davantera anglesa va aprofitar la seva oportunitat i tot i l'ordenada defensa gal·lesa, la marca arribà en el darrer sospir. Cop psicològic.

A la represa Gal·les va canviar les formes, va ganyar en seguretat a la touche ... però Daniel Care els va clavar un segon assaig als tres minuts. El menut i nerviós mig de melée anglès acabà amb la paciència gal·lesa, que a partir d'aquell moment va intentar la remuntada desafiant tota lògica. El joc que havien amagat durant cinquanta minuts apareixia de cop: i van estar a punt ... Adam Jones primer i Hook després deixaven el marcador en un 20 a 17 que preocupava els espectadors locals. Però la pressa va passar factura, i Haskell de nou plantà l'assaig que deixava el partit vist per sentència.

Escòcia 9 - França 18

El centre francès Mathieu Bastareaud va fer callar el diumenge les goles dels seguidors escocesos. En un partit que segurament recordarà molt de temps per diversos motius, el jove jugador de l'Stade Français va aconseguir els dos assajos que servirien al XV del Gall per endur-se la victòria de Murrayfield. Escòcia, com ens té acostumats, va disputar un encontre ferreny, amb una defensa brutal i un atac que -per desgràcia per als seus interessos- no s'acabà de concretar en punts a l'electrònic.

El partit va començar amb una sorpresa desagradable, ja Rougerie va haver d'abandonar el terreny de joc als cinc minuts després d'haver protagonitzat dos placatges de campionat. Els escocesos van començar concentrats, aconseguint avançar-se gràcies a una penalitat transformada per Pattterson. Però poc després apareixeria Bastareaud, aquest centre amb presència de pilar que va protagonitzar un dels culebrots de l'estiu; el 3 a 5 va donar la iniciativa en el marcador als francesos, que no van deixar escapar l'oportunitat. Tot i que el XV del Card no es va rendir, i Lamont i Beattie trencarien diverses vegades la línia defensiva visitant, els del Gall es reorganitzaven de manera eficaç i evitaven que els ensurts passessin a més. Amb el 6 a 8 en el marcador, després d'una penalitat transformada per cadascun dels equips, seria el segon assaig de Basteraud l'encarregat de deixar en el marcador un 6 a 15 a set minuts del final del primer temps que només aconseguirien moure dues penalitats a la segona part.

Segona Jornada:
Dissabte: Gal·les - Escòcia, França - Irlanda
Diumenge: Itàlia - Anglaterra
Podreu seguir els resultats en temps real (moreless ...)
a través de la nostra plana al Facebook

Baiona 13 - USAP 30

Partit guanyat, liderat assolit. El matx disputat divendres al País Basc, aplaçat per l'afer de la grip A, va significar el gir definitiu en l'evolució dels arlequins en la lliga local. La castanyada europea ha tingut les seves repercussions positives, i els nordcatalans han encadenat una sèrie de victòries que els han tornat a posar al capdavant del Top 14, compartint la posició d'honor amb Castres. Resten quinze dies per al proper compromís, a casa enfront Montauban, i un stage de la USAP a sant Cugat del Vallès entre el 14 i el 17 de febrer. Ara toca una setmana de descans ...

Gran victòria dels catalans a Baiona, amb un partit notable i un bonus ofensiu arrencat gairebé sobre el xiulet final per Manas. Els catalans van demostrar efectivitat i realisme, mentre que els locals no van estar gaire fins a la mà.Tot i que els bascos esperaven els catalans amb ganes, ja que els motius mèdics per la suspensió del partit el novembre no els van acabar de convèncer, aquestes van ser aviat dissipades pel joc dels catalans. Laharrague obria el marcador d'una puntada als set minuts, però la concentració dels bascos a l'inici del partit, sumada a un sin bin del mateix Laharrague per placatge alt a Lacroix, va permetre els locals de capgirar l'electrònic. Però Adrien Planté va ser l'encarregat de refredar l'afició basca: primer, aprofitant una puntada encertada de Laharrague (23') i després, culminant una contra llançada per una recuperació de Britz (38'). Amb nou punts de desavantatge els locals encaraven el descans amb una minva important de la confiança.

A la represa, la USAP va centrar els seus esforços en la defensa i la recuperació. Fruit precisament d'una recuperació de Durand, acabaria pujant el tercer assaig nordcatalà al marcador de la mà de Jerome Porical (43'). Era la sentència definitiva, confirmada amb una posterioritat penalitat transformada per Laharrague (6-25). Els bascos, però, van treure l'orgull per aconseguir un assaig al minut 62 que seria compensat per Manas en el darrer sospir.

Freetime Machos

Amb aquest títol Mika Ronkainen va rodar, l’any passat, un documental d’hora i mitja sobre un equip de rugby del nord de Finlàndia: una aportació cinematogràfica més sobre l’ovalada, però d’un sentit ben diferent –posem per cas- a Invictus. El film segueix els jugadors de l’equip en el dia a dia, amb dosis d’humor. Aquí teniu el web.

El passi del film serà al Verdi Park, en VOSC, el dissabte 6 de febrer a les 21:50h i el diumenge 7 de febrer a les 14:00. A banda de fruir de la pel•lícula, hi haurà un col•loqui posterior amb l’autor.

Torna el Sis Nacions

Aquest cap de setmana, la competició internacional per excel•lència del rugby septentrional, el Sis Nacions, torna a la primera escena esportiva. I ho fa de l’única manera possible: amb tres partits d’alt nivell (i algun d’alt voltatge!). Irlanda-Itàlia a Croke Park i Anglaterra-Gal•les a Twickenham, el dissabte; i Escòcia-França, a Murrayfield, diumenge. Dels tres, el que té les apostes més obertes és el segon: un XV de la Rosa darrerament amb problemas d’identitat s’enfronta, a casa, als Dracs Vermells. Anglaterra ocupa la sisena posició en el rànquing de la IRB, i Gal•les la vuitena, però els gal•lesos semblen tenir moltes ganes d’endur-se la victòria del temple del rugby anglès i, en un partit entre aquests dos combinats nacionals, de poc serveix l’estadística!

Per la seva banda, Irlanda –primera selecció septentrional del rànquing de la IRB- debutarà en la seva defensa del títol enfront Itàlia. Un partit aparentment plàcid per al XV del Trèvol que, després d’haver aconseguit en l’edició de 2009 la Triple Corona, el Grand Slam i el Torneig, sembla haver calmat les urgències històriques de la seva afició. No és estrany que el capità irlandès, Brian O’Driscoll, hagi declarat als mitjans sentir menys pressió que en ocasions anteriors tot i ser conscient que, per als irlandesos, aconseguir dos anys seguits el Torneig també seria una fita històrica. Però és que la consecució del Grand Slam aconseguida per ell i els seus companys no fa un any, encara és ben viva a la retina dels que senten la crida d’rlanda (Ireland’s Call). Haver acabat amb la maledicció de més de seixanta anys sense Grand Slam bé val una mica de tranquil•litat!

El tercer partit, l’Escòcia-França, és una incògnita. Al XV del Gall sembla confirmar-se la baixa de Chabal de cara a l’enfrontament de Murrayfield, mentre que els escocesos confien en l’esperit que els va perpetre batre els australians per la mínima el novembre. per sorprendre a propis i estranys. Què ens espera? Doncs ho desconeixem, però a partir de dilluns, aquí podreu trobar els resultats i una breu ressenya de cada encontre.

La totalitat de partits de l’edició d’enguany, els podeu trobar en aquest enllaç.

Dos àrbitres a la Super 14?

La competició de clubs de l’Hemisferi Sud podria incorporar per aquesta temporada la novetat d’un sistema arbitral dual, segons ha reconegut un dels capitostos arbitrals de la zona, Andrew Cole. La idea, que ja es du a la pràctica en les competicions de rugby lliga d’Australàsia, ha rebut el suport del rugby australià i les seves franquícies, té com a leit motiv fer encara més atractiu l’esport. Segons sembla, aquesta variació ja s’estaria provant en divisions inferiors a Sudàfrica. Seguim detingudament l’evolució d’altres esports i com funcionen, àrbitres, jugadors i tot això, i ens interessa particularment el desenvolupament del tema arbitral, ha declarat recentment Cole a Rugby Heaven.

Després que els responsables arbitrals identifiquessin determinades jugades problemàtiques per als àrbitres, des de SANZAR (l’organisme que agrupa les federacions australiana, neozelandesa i sudafricana) se’ls va encomanar la tasca de trobar-hi solució. Situacions com la formació del maul o de la melé, pilota injugable ... es veurien beneficiades per la introducció de dos ulls més. Tot amb tot, el mateix Cole és conscient que dos ulls més no són l’única solució:en el nostre esport tenim un reglament complex, i de vegades la introducció d’un nou àrbitre pot obrir noves interpretacions i, per tant, noves complexitats.

El que és evident és que, d’introduir-se una mesura com aquesta, caldrà un bon rodatge per evitar que la solució es converteixi en un nou problema.

La història del rugby ...

... en poc més de quatre minuts

HISTORIA DEL RUGBY penjat per Rexman a Vimeo.

Beauxis ...

Lionel Beauxis és un dels jugadors per excel·lència de l'Stade Français. Natural de la vila occitana de Tarbes, amb els seus vint-i-cinc anys d'edat ja ha vestit quinze vegades la samarreta del Gall. En la seva posició d'arrière, és capaç del millor ... i del pitjor. I qui no s'ho cregui, que vegi els dos videos d'ací sota.

La memòria del rugby nordcatalà

Fa més d'un any ja parlàvem, en aquest mateix web, de la iniciativa de tres jubilats nordcatalans -amb la feina prèvia de Jean-Michel Canet il'assessorament d'Henri Sicart- per recollir tota la documentació possible sobre el rugby a la Catalunya Nord. Avui, gràcies a Vilaweb, podem tornar sobre el mateix tema. I és que la mostra de documentació i material relacionat amb el món de l'ovalada, ha fet un pas més. Després de trobar l'espai físic de la Mediateca Ludovic Massé de Ceret (Vallespir), que els va cedir la tercera planta de l'edifici, s'ha donat a conèixer l'Associació Rugby Català a través del web Archives du Rugby Catalan. A la fase d'aplegar la documentació, doncs, la segueix la digitalització i la seva publicació per tal de posar-la a l'abast de tot el públic.

Des de la Lleganya no podem sinó remerciar profundament l'activitat dels continuadors de la tasca de Jean-Michel Canet i felicitar-los, des d'aquest web, per una tasca de formigues. Per tal de poder-nos fer una idea de tot plegat, us oferim aquest video que hem trobat al Canal de You Tube de Tretzista.

SEMPRE ENDAVANT!

USAP 49 - Bourgouin 20

Després d'una setmanes de competició europea, el TOP 14 va tornar dijous al vespre a l'Aimat Giralt. I ho va fer la porta gran enfront un Bourgouin que tenia tota la pinta, abans de la disputa del matx, de víctima propiciatòria per als catalans. I és que després de l'eliminació europea, algú havia de pagar els plats trencats: Treviso els va pagar parcialment, però el gruix de la factura li va tocar al XV del Dofí. No gaire ben situat a la classificació de la lliga domèstica, amb problemes financers, va acabar amb un bon sac de punts tot i una actitud més que encomiable dels seus jugadors.

La USAP va sortir ben concentrada. Preparada per endur-se el matx. Als quatre minuts, una sèrie d'atacs per davantera habiliten Laharrague per al drop: l'obertura no s'ho pensa dues vegades, i la pilota passa en la hac. 3-0. Nou minuts després, Marty culmina una jugada que havia començat a trompicons després d'una sortida en fals de l'arrière per caçar l'ovalada. 10 a 0, i Bourgouin que es tem el pitjor. Els dels Dofí planten cara, però, i no abaixen els braços. Abans del minut vint, John Senio aconsegueix un assaig amb transformació, i el marcador dels visitants augmenta en set punts. Però aquesta va ser l'única resistència durant el primer temps: en els minuts que quedaven, el jove Joffrey Michel amb una cavalcada per la banda, Tuilagi amb la seva força habitual i un punt d'astúcia i Manas aprofitant una combinació de davantera en sortida de melée, aconseguien tres assajos que deixaven Bourgouin molt endarrere en l'electrònic. El vestidor rebia els dos equips amb un 34 a 10 a favor dels catalans: la victòria, com aquell qui diu, ja era al sac.

A la represa, la USAP va aixecar una mica el peu de l'accelerador. Però tot i així, d'una touche convertida en mol Guirado en va treure el cinquè assaig (67') i el jove Michel va aconseguir convertir una pilota boja al centre del camp en el sisè, gràcies a la seva agilitat, la seva rapidesa i sobretot un encertat up and under que ell mateix executà i assolí (79'). Els visitants, amb el 49 a 13 en el marcador, no van donar el seu braç a tòrcer i, a falta de dos minuts perquè s'arribés al temps reglamentari, l'ala Coux aconseguia el segon assaig de Bourgouin aprofitant un punt de relaxació dels catalans.

Amb la victòria, la USAP es manté invicte a la Catedral i es consolida en el grup capdavanter del Top 14. A cinc punts del líder, a només un de la segona posició ... El partit de divendres vinent, 5 de febrer, contra Baiona, pot ser el salt qualitatiu per tornar de ple la confiança al conjunt nordcatalà. Els bascos venen de vèncer en el derbi amb Biarritz, però la victòria de dijous pot ser l'empenta que els catalans necessitaven per retrobar-se.

USAP-CSBJ : el resum
per USAP_Communication