Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

S'està carregant...

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 25 novembre de 2014

IRPA Try of the Year

Cada any, per aquestes dates, les xarxes bullen d'opinió. Quin ha estat l'assaig de l'any? L'IRPA ens n'ofereix cinc. D'entre ells, podeu triar: Jamie Roberts, Cornal Hendricks, Magali Harvey, Francois Hougaard o Jonny May? Doneu-hi un cop d'ull i, si s'escau, recordeu els guanyadors anteriors a través d'aquest enllaç de Rugby Dump.


divendres, 21 novembre de 2014

Quatre a la carretera

Ja tenim una edat i ja no en fem mai d’animalades ... bé quasi mai. L’altre dia en vaig fer una de monumental. Me’n vaig anar a veure el França-Fidji a Marselha. De Vilanova i la Geltrú a Marselha per veure un test-matx a priori poc interessant. No anava sol, erem dos de la Penya Els Valencians i dos de la Lleganya. Mereixia aquest viatge descomunal el matx?? Segurament no. El que hi havia eren moltes ganes de retrobar-se i aquesta era una bona excusa.

Al matx alguns anàrem a veure si França era capaç de ressuscitar d’entre els morts (caiguda al lloc 7º del rànking IRB). Arribaran a temps per la Copa del Món?? Quan acabo aquest article s’ha confirmat la victòria sobre Austràlia, cosa que vol dir que potser si que se’n surten. El secret?? El de sempre, ja no hi ha secrets: mescla de jugadors veterans amb joves (sortits o no de les JIFF). És a dir hi havia en Dusatoir i en Mas, però també en Thomas i l’Spedding. El matx fou molt animat, sobretot a la segona part amb el millor Fidji que jo he vist mai. Segueixen sent però jugadors molt indisciplinats ... massa cops de càstig. Els jugadors liderats per Metuisela Telebula, el geni fidjià seran recordats pels placatges contundents i pel darrer assaig sortint de darrera la pròpia línia de 22 fins a l’assaig contrari!! Tothom dempeus aplaudint.



El rugby-champagne ja no existeix ... potser ni el rugby-cassoulet existeix ja ... però encara va aparèixer, com un llampec, un parell de vegades a l’estadi de Velòdrom. El parell d’assajos que sortiren de xuts d’en Camille Lopez buscant l’esquena del contrari els podria haver fet en Frank Mesnel enlloc d’en Thomas. Una bona jornada ...

I així, en un pot volador que gasta menys que les tartanes dels padrins travessàrem la Camarga i tot el Llenguadoc, i durant 48 hores parlàrem i parlàrem ... i somiàrem i somiàrem. Parlàrem de la família, dels amics, del vi, del pastís marselhès, de la fenya, de la llengua (Déu meu si n’he après!! En Santi és un creuament entre l’Enric Valor i Pompeu Fabra!!) ... però sobretot del país i del rugby. Durant 48 hores dins del pot volador, al port vell de Marselha, a l’arenal d’Aigües Mortes, ... els Països Catalans existien de nou com una gran pàtria protectora, i la nostra afició era una afició normal. El xató era de la Marina i l’arròs al forn del Montseny. I el Tecnidex es barrejava amb els AllBlacks, les Abelles amb l’USAP i el SEL amb el Toló.

Fins i tot la pobra, trista i desgraciada Occitània tornava a ser una nació dins dels nostres cors ... érem els primers faidits del S.XXI ... o potser, després de les lliçons lingüístiques, els primers felibres?? Qui ho sap!!

Fins ben aviat germans!!

Un con de carrera 
Un camin de terra 
Aqueth paradís pergut au hons deu nostre cap 
Ua simple cabana 
Ua caravana 
Qu’ém d’aqueth país de us qui nos an aimats 


text per Ferran Titou Puig
fotografies per Ivan Font

dilluns, 27 octubre de 2014

La vida dura

Un dissabte de setembre. Falta poc per les 5 de la tarda. La llum és perfecte. No hi ha gens d’humitat. Som a Sapiac, l’estadi del Montalban. Un estadi magnífic que combina a la perfecció un club House dels anys 1920 i una tribuna sideral. L’espectació és màxima: reben l’USAP, l’equip far de tot el rugby català.

Hi ha un parell de coses exòtiques que em desconcerten: un tractor nou de trinca, enlloc d’un cotxe, en exposició a l’estadi i una pancarta que diu: “USM; les paysans vous saluent”. I aleshores hi caic: clar!! burru!! Si som al Baix Carcí!! Ja m’hi havia fixat després de passar per Tolosa, aquesta m’és una Occitània desconeguda. Jo estic acostumat a l’Occitània muntanyosa, pobra i feréstega. Aquí tot són camps conreats, i turons suaus, i tenen aigua per tot (el departament es diu Tarn et Garonne!!). De fet un dels aficionats locals em digué que era el departament amb més pagesos de tota França. Pagesos amb calers. L’endemà començava l’època de caça i era portada i editorial de tots els diaris locals. Rugby i caça, aficions occitanes. En això pensava quan passejava de nit per Montalban amb l’inesgotable Ivan i l’irreductible Titou.

El partit entre un descendit a ProD2 que ha bastit un equip per sobreviure a la perillositat de la segona lliga de l’Hexàgon i el d’un recent ascendit de Federal 1 és molt més igualat del que es podria suposar. I és que aquesta lliga està farcida de clubs centenaris acostumats als match a l’ancienne. Equips que tenen en la seva memòria col·lectiva haver jugat en el passat moltíssims partits d’antologia amb les catalans. Partits travats, durs, amb molta puntada de peu i on les fases estàtiques decideixen molt. Vaja, que ens tenen ganes …

El joc de l’USAP és vistós però molt poc efectiu. A la mà és bonic, però sense avançar metres. Davant tenen a un equip decidit, que fa els bàsics bé i que s’ha conjurat. Al peu un desastre!! Ens cal un xutador!! Estan poc connectats: el darrer assaig fou de categories inferiors a la Catalunya Sud: un peel-off d’una touche a 5 metres. Fins i tot jo vaig veure que passaria abans!! Per acabar-ho d’adobar i que encara semblés més un matx del passat el man of the match fou n’Amedée Domenech!!! Fes-te fotre!!




Quan acabo aquestes línies l’USAP torna a anar segon a la lliga, però s’ha empassat pallisses memorables (USC). Li caldrà efectivitat i combat si vol tornar al TOP 14. Caldrà guanyar algun partit més a fora de casa. I la lliga és molt llarga. I molt dura. L’USAP s’ha d’acostumar a la vida dura ... i al Bearn encara no hi hem anat.

Joan le p’tit montagnard catalan Puig
Fotografies: Ivan Font

divendres, 3 octubre de 2014

Montauban-USAP, per Ivant Font (i II)

El 16 de setembre us oferíem en exclusiva el primer lliurament de les fotografies que l'amic Ivan Font va fer a Montauban del matx entre el conjunt local i els nostres arlequins de Perpinyà. Avui us n'oferim la segona part, que és de la mateixa qualitat (o més!) que la primera.

Com sempre, a disfrutar-les! Si les voleu veure totes, només heu d'entrar en aquest enllaç.






dimecres, 1 octubre de 2014

Resultats destacats del cap de setmana

Aquest dissabte passat, va haver-hi jornada a la GUINNESS PRO 12 i un dels històrics de la competició va tenir el dubtós honor de ser la primera víctima de la temporada de l´equip parmesà dels Zebre. El XV dels germans Bergamasco va aconseguir imposar-se, per 13-6, a l'equip nordirlandès d´Ulster. Podeu veure el resum del partit a continuació entrant en aquest web: http://www.pro12rugby.com/tv.php.

El segon resultat destacat de la jornada és el del matx Baiona-S. Tolousain; no pel resultat en sí (35-19), ja que podria entrar dins de la normalitat unaa derrota dels de l´Alta Garona a terres basques, sinó pel fet de veure els rouge et noir en posicions de descens a PRO D2. Suposem (i esperem…) que l´històric equip occità remuntarà aquesta situació; però ara mateix, es troba jugant amb foc i ja sabem com van acabar la temporada passada Biarritz i Perpinyà en una situació similar… El video resum del matx, clicant sobre aquest enllaç.