Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

S'està carregant...

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 1 setembre de 2014

USAP 42 - Massy 21: victòria folgada amb ensurt inicial

Segon partit a casa, i segona victòria. Folgada, doblant els punts aconseguits pel rival … però no per això fàcil. I és que, als dos minus de joc, Massy clavava el primer asaig del matx de la mà Bakary Meite … i a l'ecuador del primer temps, el marcador reflectia un 3 a 14 que de ben segur devia preocupar la parròquia catalana present a l'Aimat Giralt (més d'onze mil assistents: continua, doncs, l'alta assistència del públic català i la bona resposta al repte de "la reconquesta"). Però va ser precisament en aquest moment quan els Catalans, en deu minuts, aconseguiren capgirar el marcador: tres assajos (Allan, Beaux i Piukala) van permetre adreçar-se els vestidors amb un marge suficient com per encarar el segon temps amb la calma necessària (24-14). A la represa, el XV Sang i Or va continuar dominant el joc; tot i els cinc assajos en el total dels vuitanta minuts, el fet que el visitant n'aconseguís tres impedeix els Arlequins sumar el punt de bonus ofensiu; amb tot, quatre punts al sarró i tercera posició amb dues victòries en dos partits. La visita a Tarba, diumenge vinent, hauria de servir per clarificar els errors d'ahir i començar a afermar la necesària continuïtat en el joc que ens ha de permetre encabir-nos en la lluita per l'ascens.


Fitxa tècnica del matx (www.usap.fr)
Evolució del partit (www.lindependant.fr)
Entrevistes postpartit (www.usap.fm)

L'USAP tient son rang (www.lnr.fr)
L'USAP renversante souffle le show e le froid (www.sportchoc.tv)

dilluns, 25 agost de 2014

Primer partit, primera victòria

Si fa uns mesos l'afició catalana patia la destralada de veure com la USAP descendia, per primera vegada en la seva història, a la divisió de plata del rugbi de l'Hexàgon, ahir el XV Sang i Or va començar la seva batalla per tornar a la màxima del Top14. Allò que alguns anomenen la "reconquesta". I val a dir que, si més no a nivell comptable, l'operació va ser força reeixida: victòria enfront Colomièrs per 22 a 9, amb un assaig del tercera clau Karl Chateau i cinc penalitats (i una transformació) gràcies al peu de Jonathan Bousquet. Tot i avançar-se els visitants, dirigits per Bernard Goutta (Skrela, 0-3, 4'), els Catalans van saber capgirar el marcador i rematar al segons temps gràcies a les puntades del jove ala arlequinat. Els més de dotze mil espectadors, doncs, van veure la USAP embutxacar-se victòria, quatre punts i una segona posició que esperem temporal … camí de la primera, ;-)

Desenvolupament del partit (L'INDEPENDANT.FR)



divendres, 22 agost de 2014

A un pas de l’inici de temporada

Si bé el Top14 va començar a disputar-se el passat cap de setmana, de divisió de plata del rugbi francès no inicia el seu periple fins demà passat. I la USAP, com sabran els lectors d’aquest web, debuta a la Catedral rebent la visita de Colomièrs, equip entrenat per l’excapità i mite usapista Bernard Goutta, de qui alguns membres de l'associació van viure un partit en directe fa unes temporades.

Els Arlequins saltaran a la gespa amb les noves samarretes, presentades recentment, i que podeu veure aquí al costat; i ho farà sabent que és, conjuntament amb Biarritz Olympique, el club amb el pressupost més alt de la competició (podeu llegir la notícia clicant aquí), doblant gairebé el pressupost mitjà de la categoria. Més enllà, però, de fonaments financers, el que és cert és que el partit de diumenge ja no serà un amical com el de la setmana passada en què el XV Sang i Or s’imposà a Narbona per 44 a 10 gràcies a un bon segon temps; mentre arriba, però, el debut d’aquesta primera –i confiem que última!- temporada a ProD2, aquí sota podeu veure el video dels millors moments del partit de la setmana passada. Anem fent boca per al que esperem sigui un bon matx i una excel·lent temporada!

USAP: sempre endavant!


dilluns, 18 agost de 2014

La llegenda de l'All Black perdut

Volia fer una article refrescant d'estiu i m'ha sortit un dels més seriosos de la temporada. La llegenda d'en Keith Murdoch ... aquesta és la seva història.

Hi havia una vegada un pagès d'Otago que feia de pilar dret. Feia anys que els Allblacks no veien un paio tant fort (191 cm, 112 Kg), capaç de tirar enrera en Colin Meads. Un lleó dins del camp i l'home més tímid fora d'ell: s'amagava darrera d'un bigoti gros, un barret de cowboy i unes camises a quadres que li venien totes petites.

El 2 de desembre del 1972 els kiwis guanyen a Cardiff contra els gal·lesos i en Murdoch fa l'assaig de la victòria kiwi ... fins aquí tot normal: avui tindria 60 caps amb els Allblacks i estaria al Rugby Hall of Fame al costat d'en Raphael Ibañez o Walter Spanghero ... però ai las!!! va passar que en tornant a l'hotel L'Angel de Cardiff els de negre reserven la primera planta per celebrar la victòria. I és clar que s'havia de celebrar!! havien guanyat a JPR Williams, Gareth Edwards, Phil Bennet!!! A mitjanit s'havia acabat la cervesa i en Murdoch va decidir anar-ne a buscar a la cuina. Quan s'acosta a la nevera del pis de baix un treballador li demana d'aturar-se i en Murdoch l'envia a fer gàrgares. Intervé aleshores el cap de seguretat de l'hotel, en Peter Grant (112Kg i 2m) i en Murdoch li clava un cop de puny ... la història aquí es fa fosca, però es necessitaran 4 persones per dominar en Murdoch enfollit.


L'endemà els dirigents de la NZRU decideixen enviar en Murdoch de tornada al país. El porten a l'aeroport de Heathrow per anar a Oakland ... i aleshores comença la llegenda: s'acomiada dels seus vigilants, els hi dona la mà i ja dins de l'aeroport canvia el bitllet cap a Darwin, al nord d'Austràlia. Aterra i desapareix dins dels boscos i la garriga.

Mort de vergonya, el bo d'en Murdoch va pensar que amb la baralla a L'Angel Hotel no tindria cor de presentar-se davant de la seva família, ni dels seu veins ... havia perdut l'honor de jugador de rugby ... aquest vell sentiment que fa que els que encara juguem, quan ens posem una samarreta el diumenge abans d'un matx, pensem en qui representem: la nostra família, el nostre poble, la nostra nació.

Sense rumb fix, ha viscut com un rodamón acceptant treballs de temporada i només tornant una vegada a Nova Zelanda (sota un nom fals i per visitar la mare després de la mort del pare). Nombrosos periodistes de rugby l'han buscat. Alguns l'han trobat: han intentat parlar amb ell per entrevistar-lo o almenys demanar-li la seva versió del que va passar ... Sense èxit. Avui en Murdoch té uns 70 anys i continua treballant del que pot, anant amunt i avall, vivint com un ermità a centenars de km del primer poble habitat.

Expliquen que avui en dia encara els jugadors de negre fan un ritual: el Murdoch Memorial. Alguns jugadors, delegats, entrenadors, treballadors de la NZRU ... Van al bar de L'Angel hotel, prenen una cervesa i parlen d'en Keith. Mai marxen de Ga·les sense fer-ho ... aixequen la pinta per l'Allblack que va desapareixer a l'outback australià.

Ferran Titou Puig


dijous, 3 juliol de 2014

Reflexions post-descens a Pro D2

Passats un dies de la desgràcia i havent fet un buidat rigorós de la premsa m’he imposat una reflexió. Ja l’amic Faidit retratà amb cruesa l’entorn trist i no vull repetir …

Trobat de tot: llàgrimes i plors, que la USAP és un monument, que és un cop molt dur per la Catalunya Nord amb més d’un 16% d’atur, que és patrimoni de Catalunya, que els catalans estan amb la vida com suspesa, que hi ha molta inquietud amb els spònsors, que la USAP és com una mare, que l’Independant ja ha perdut 300.000 euros amb la notícia del descens, que la ciutat perd en imatge, … etc etc etc. Fins i tot als de la Bocherie Ovalie (web en conya referencia del rugby) feien un gran reportatge sobre el descens, mesclant en Dan Carter, la declaració d’independència de la Catalunya Nord i la unió a la Catalunya Sud (com Crimea amb Rússia) i unes suposades declaracions d’en Manuel Valls dient que el descens de la USAP posava en perill la integritat territorial de la república … en fi com va dir l’amic Pere Mestres: “la baixada és més que una baixada”.

Després de tot això, i per retrobar-me amb el passat, he tornat a veure el reportatge “USAP, els guerrers de la losange” i he estat amb la família a l’Alt Conflent per Sant Joan i la Flama del Canigó.

L’ambient a la Catalunya Nord no és gaire afalagador. Costa de veure (i creure) a la USAP a les pàgines de ProD2 del Midi Olympique. Veig pàgines i pàgines a l’Independant dedicades al XIII i cap a la USAP. Però en canvi m’expliquen que el Pollestres i l’Entente del Vallespir són a punt de jugar les fases finals. M’han parlat del renaixement del rugby a la Costa Vermella: a Banyuls, Cotlliure, Port Vendres, …. i la USAP ha lluitat a totes les fases finals a les categories inferiors.

La vigília de Sant Joan anàrem a Sant Martí del Canigó i de tornada al Capcir ens aturarem a Vilafranca del Conflent. I allà ens trobarem a totes les escoles Bressola que literalment inundaven els carrers, saludàrem la flama del Canigó al bar dels bombers, remarcàrem com cada cop més cotxes es posen les quatre barres sobre l’escut de la regió (protesta contra la reforma d’en Valls?) i en Pere Manzanares signà un autògraf a mon fill petit recordant la catalanitat del club.

Així de senzill: Catalanitat i Combat. Són els dos valors que la USAP ha tingut des de la seva fundació. No entraré valorar si els ha perdut, si els ha de recuperar, ni si el rugby en general té més valors … però aquests dos són els que em mourà a mi a ser més que mai al costat de la nostra USAP.




A més com diu un vell amic: “Veurem vells estadis que fa anys que no visitem” … he, he!!  

Ferran Titou Puig